Llena tu cabeza de Rock

1970

Disc 1

01-Chicago - Listen

02-Santana - Savour

03-Spirit - Give A Life Take A Life

04-Steamhammer - Passing Through

05-Blood, Sweat & Tears - Smiling Phases

06-The Flock - Tired of Waiting

07-Black Widow - Come to the Sabbat

08-Argent - Dance in the Smoke

09-The Byrds - Gunga Din

10-Skin Alley - Living in Sin

Disc 2

01-Laura Nyro - Gibsom Street

02-Leonard Cohen - You Know Who I Am

03-Moondog - Stomping Ground

04-Amory Kane - The Inbetween Man

05-Trees - The Garden of Jane Delawney

06-Al Stewart - A Small Fruit Song

07-Tom Rush - Driving Wheel

08-Janis Joplin - Try (Just A Little Bit Harder)

09-Al Kooper - One Room Country Shack

10-Taj Mahal - Six Days on the Road

11-Mike Bloomfield - Don't Think About It Baby

12-Pacific Gas & Electric - Bluesbuster

13-Johnny Winter - I Love Everybody

"Llena tu cabeza de rock" va ser per a molts aficionats de la vella guàrdia el primer recopilatori conegut amb edició espanyola, també dels primers discos dobles recordats després del Doble Blanc dels Beatles. És una selecció de part dels artistes de Columbia (aquí CBS). Al nostre inconscient roman gravada aquesta portada amb Jerry Goodman de The Flock entregat al seu característic violí amb la seva cabellera al vent. Als 50 anys de la seva edició és un excel·lent moment per desglossar-lo i apreciar els seus encerts i els seus errors. Va competir amb "Bumpers", el recopilatori de l'altre gran segell progressiu, Island Records (aquí Ariola), que no va ser editat a l'Estat. Columbia tenia artistes britànics i americans. Island era gairebé tot British.

La veritat és que de rock al disc no n'hi ha ni la meitat. Perquè, per exemple, Columbia posseïa en aquest moment una fidel representació dels cantautors més creatius de l'època: Tim Hardin, Tom Rush, Laura Nyro, Tim Rose, Tim Buckley, Leonard Cohen, Dylan o Al Stewart, entre d'altres; part d'ells figuren en aquesta selecció. També contenia una bona representació de brass rock amb Chicago i BS&T. I les mostres de pur rock (el terme s'acabava de posar en circulació) que conté en pocs casos són purament progressives. Però tot i així va ser decisiu per fer veure el melòman que havia nascut un nou concepte, el de la música rock i que els britànics el van manejar millor que els americans. Sí que el disc tanca la porta als sons dels 60, però tampoc no és la mostra perfecta dels sons que s'apropaven. Ho era molt més el "Bumpers" d'Island Records.