Érase que se era

2006

Enregistrament: 2006

Publicació: 2006

 

 

 

CD1

01-Oda a mi generación

02-Todo el mundo tiene su Moncada

03-No aparezcas màs sin avisar

04-Màs de una vez

05-El día en que voy a partir

06-Palabras

07-Nunca he creído que alguien me odia

08-Terezín

09-Judith

10-Martianos

11-La canción de la Trova

12-El seguidor de arcoíris

13-Una mujer

CD1

01-El papalote

02-Fusil contra fusil

03-El matador

04-Hoy es la víspera de siempre

05-Por muchos lugares

06-Cuántas veces al día

07-El barquero

08-Discurso fúnebre

09-Epistolario del subdesarrollo

10-Después que canta el hombre

11-Érase que se era

12-Que levante la mano la guitarra

 

Érase que se era és el setzè àlbum del cantautor cubà Silvio Rodríguez.

Un recull de temes escrits entre els anys 1968 i 1970 molts dels quals no han estat publicats anteriorment. Segons el propi autor, una mirada a la feina passat recordant aquelles circumstàncies, de tot tipus que avui estan tan presents. Es tracta de recuperar aquests temes antics tornant-los a gravar.

Musics

Silvio Rodríguez: veu, cors, guitarres, tres, viola de mà, harmònica, percussió, baix, teclats.

Niurka González: Flautes i clarinets.

Cuarteto Sexto Sentido: Cors a “Oda a mi generación”, “Epistolario del subdesarrollo”, “Fusil contra fusil”, “El día en que voy a partir”, “Más de una vez” i “Érase que se era”

Óliver Valdés: Bateria y percusió a “Palabras”, “Cuántas veces al día”, “Por muchos lugares” i “El papalote”.

Maykel Elizarde: Tres a “El papalote” i “Canción de la trova”.

Ariel Sarduy: Violí a “Nunca he creído que alguien me odia”.

Kathelee Hernández Curbelo: Segona veu a “Terezín”.

Elmer Ferrer: Guitarra elèctrica a “Cuántas veces al día”.

Ernesto Bravo: Guitarra flamenca a “Después que canta el hombre”.

Coro Nacional (direcció: Digna Guerra).

Pancho Amat: Tres i arranjament a “Todo el mundo tiene su Moncada”.

José Francisco Amat: Contrabix a “Todo el mundo tiene su Moncada”.

Daniel Amat: Teclats a “Todo el mundo tiene su Moncada”.

William Borrego: Percusió menor a “Todo el mundo tiene su Moncada”.

Rosendo León: bongó a “Todo el mundo tiene su Moncada”.

 

Producció, direcció musical i arranjaments: Silvio Rodríguez

Grabació: Olimpia Calderón

Mescles: Silvio Rodríguez y Olimpia Calderón

 

Gravat, mesclat i masteritzat als estudi de gravació Ojalá, (La Habana, Cuba) entre gener i juliol de 2003

 

Lletra i música: Silvio Rodríguez.