Wellman Braud

Baixista

Gèneres: Jazz, swing

Naixement: 25 de gener de 1891 a St. James Parish, Louisiana (EUA)

Mort: 29 d'octubre de 1966 a Los Angeles (Estats Units)

Wellman Braud (St. James Parish, Louisiana, 25 de gener de 1891 - Los Angeles, Califòrnia, 29 d'octubre de 1966) va ser un contrabajista nord-americà de jazz tradicional i swing.

Va començar tocant en un local nocturn de Nova Orleans (Tom Anderson' Cabaret), abans d'emigrar com tants altres músics, a Chicago, el 1917, després del tancament de Storyville. Allí tocarà amb diversos músics, entre ells Charlie Elgar (1922), Wilbur Sweatman (1923) i diverses orquestres de music-hall. El 1927, s'incorpora a la big band de Duke Ellington, romanent amb ell fins al 1935. Després de deixar Ellington, formarà un grup amb Jimmy Noone, tocant a més, a partir del 1937, amb músics com Hot Lips Page, Sidney Bechet, Al Sears i altres.

A partir del 1944 s'allunya de l'escena musical, a la qual torna el 1956, juntament amb Kid Ory. Després tocarà amb Joe Darensbourg (1960), encara que una malaltia coronària l'allunya definitivament de l'escenari el 1961.

Braud és el més rellevant dels baixistes de Nova Orleans, juntament amb Pops Foster, amb un hàlit poderós i un fraseig molt sobri. Va ser especialment reconegut per la seva tècnica slap.