(Jordi Soler i Galí)
cantautor, guitarrista clàssic,
Gèneres:
Folk, rock, blues, jazz
Naixement: 7 de juny de 1949 a Vilassar de Dalt
Jordi
Soler i Galí, conegut artísticament com a Toti Soler (Vilassar de Dalt, Maresme, 7 de juny de 1949) és un guitarrista i cantautor català.
És considerat una figura
destacada de la música contemporània a Catalunya i
del panorama de la Nova Cançó. Va tenir
una formació clàssica i va rebre influències del blues, el
jazz i el flamenc
Va néixer el 7 de juny de 1949 a la localitat de Vilassar de Dalt, població situada a la
comarca del Maresme, fill
del metge (i músic, encara
que no professional) Jordi Soler i Bachs. Va cursar els estudis musicals al Conservatori Superior de Música de Barcelona i posteriorment va ampliar-los a Londres, estudiant
l'any 1969 a l'Spanish
Guitar Center. A principis de la dècada
del 1970 viatjà fins a
Morón de la Frontera, a Andalusia, per tal d'ampliar els coneixements
entorn de la guitarra amb
el guitarrista gitano Diego del Gastor.
La discografia de Toti Soler és àmplia i segueix creixent. Abasta una obra diversa, des dels
inicis amb els grups Els
Xerracs, Brenner's Folk que
esdevindrien el grup
folk-rock Pic Nic, continuant amb enregistraments d'aire folk o
rock en solitari. Amb el grup Om i tocant
la guitarra elèctrica va fer
música rock progressiva, influïda
pel jazz fusió desenvolupat per Miles Davis. Amb
una de les versions d'aquest
grup i juntament amb el pianista Jordi Sabatés va acompanyar Pau Riba en la gravació
del disc Dioptria. Part de
la gravació no va ser mai
publicada, però el primer volum
d'aquest disc és considerat per molts l'obra més important
del rock català. Des del 1969 fins
als primers anys setanta, Toti Soler va desenvolupar una de les obres més
sòlides a la música moderna catalana, amb una evolució intensa,
mostrada en concerts sovint
amb un públic reduït, i en interacció amb altres músics
i cantants de l'escena barcelonina. Dissortadament, sols alguns elements
es van editar en disc, i encara bona part no resulta accessible en CD avui. Posteriorment, va estudiar flamenc
a Morón de la Frontera amb el mític
Diego del Gastor. En retornar a Catalunya va
reorientar-se cap a una música més
acústica, que va incorporar elements del flamenc, del jazz i la música popular brasilera, així com de la tradició catalana, i de la música clàssica.
Una part rellevant de l'obra de Toti Soler està en les seves col·laboracions amb altres intèrprets,
com Ovidi Montllor, Jordi Sabatés, Cinta Massip, Ester Formosa, Carles Rebassa,
Francesc Pi de la Serra, Sílvia Pérez Cruz, Pascal Comelade, Maria del Mar Bonet i
la ja esmentada amb Pau Riba. La col·laboració amb el cantant Ovidi Montllor va començar el 1973 i amb el temps ha esdevingut una de les relacions artístiques més reeixides del panorama de la cançó en català. El 1976 participà en la segona edició del Canet Rock. Durant vint-i-sis
anys, van enregistrar
discos, fer recitals dins i fora dels
Països Catalans (com el mític concert
a l'Olympia de París) i elaborar diversos espectacles sobre l'obra de
poetes com Joan Salvat-Papasseit,
Vicent Andrés Estellés,
Josep Maria de Sagarra o Ausiàs March (Veles e vents). Darrerament, també
destaquen les seves contribucions
musicals a espectacles del Teatre Lliure, tocant la guitarra integrat en la
representació com en l'Oncle Vania.
El
2005 va rebre el Premi Nacional
de Música, atorgat per la Generalitat de Catalunya,
per L'arxiver de Tortosa, Racconto
i Guitarra i cançons, i el 2006 fou
guardonat amb la Creu de Sant Jordi.
L'any 2015
presenta al concert inaugural del BarnaSants
L'Ovidi, poema sense
acabar, en homenatge a Ovidi
Montllor, vint anys després de la seva mort.
Discografia selectiva
Liebeslied
(1972)
El
gat blanc (1973)
Desdesig
(1977)
Lydda
(1994)
Cançons
(2000)
Vita
Nuova (2002)
Deu catalans i un rus (2005)
Transparències (2016)
Fill
de la fortuna (2022)