The Ivy
League va ser un trio vocal anglès, format el 1964, que va gaudir de
dos senzills d'èxit entre els 10 primers a la llista de senzills del Regne Unit el 1965. El so del grup es caracteritzava per unes riques harmonies vocals a tres veus.
The Ivy
League es va formar l'agost de 1964 per tres cantants de sessió amb un ampli registre vocal, John
Carter, Ken Lewis (ambdós antics
membres de Carter-Lewis i els
Southerners) i Perry Ford. Es van sentir per primera
vegada fent cors per a The Who al seu
senzill d'èxit "I Can't Explain" el novembre de 1964, però després d'això, els productors de The Who van confiar a John Entwistle i Pete Townshend els cors. El seu
senzill de debut, "What
More Do You Want", va
generar poc interès, però el segon llançament,
"Funny How Love Can Be", va arribar al Top 10 de la llista del Regne Unit. Van seguir més èxits, com ara "That's Why I'm
Crying" i el número 3 de la llista
del Regne Unit "Tossing and Turning". El
trio original només va publicar un àlbum, This is
the Ivy League, del 1965 –qualificat a la premsa musical com a decebedor, amb la seva excessiva
varietat d'estils i
material musicals– abans
que tant Carter com Lewis deixessin el grup. Carter va marxar el gener de 1966, i Lewis ho va fer aproximadament
un any després. El duet va crear llavors una
productora anomenada Sunny
Records.
Tony Burrows i Neil Landon van
substituir Carter i Lewis i la Ivy League va publicar
un parell d'àlbums, Sounds of the Ivy
League (1967) i Tomorrow is
Another Day (1969). Van seguir diversos senzills més, inclosos
els èxits menors "Willow Tree" i "My World Fell Down". Una versió d'aquesta última cançó va proporcionar a la banda nord-americana
Sagittarius una posició
número 70 a la llista Billboard
Hot 100 el 1967.
L'èxit de la
Ivy League als Estats Units va ser lleuger, només "Tossing and Turning" va aparèixer a les llistes de Billboard, arribant al número 83
a la llista Billboard Hot
100. Carter i Lewis van ser els següents
creadors de The Flower Pot Men,
arribant al número 4 al Regne
Unit amb "Let's Go To
San Francisco". Carter i Lewis van exercir llavors el paper de mànagers. Burrows i Landon van deixar The Ivy League per unir-se a la versió de gira de The Flower Pot Men.
Dos "frontmen" més
van estar amb la banda durant
aquest període (Robert
Young i Mike Curtis), deixant Perry Ford amb el nou personal fins que va deixar d'utilitzar el nom el 1975.
A la dècada de 1990, es van publicar diverses
recopilacions, incloent-hi Major League: the Collectors' Ivy League (1998).
La Ivy League va continuar actuant, tot i que cap dels
tres membres de la banda, Jon Brennan
(veu i baix), David Buckley (veu i bateria) i Michael Brice (veu i
guitarra principal), pertany a la formació
original dels anys 60.
Robert Macleod s'hi va unir
el 1968-69, però va tenir problemes d'immigració similars als que van patir els Bee
Gees i va haver de marxar del país. Buckley es va
unir a la banda a finals dels
anys 60 amb Perry Ford
encara involucrat al grup. Brennan es va unir més tard a Buckley i, amb la benedicció de Ford, va mantenir la Ivy League en marxa durant els
anys 70 i més enllà. Després d'haver treballat amb la Ivy League en diverses ocasions durant els anys
60 i 70, Brice es va unir a la banda permanentment el
1990 substituint Les Litwinenko-Jones,
que anteriorment havia tocat amb Ian
Kewley a Samson.
Després de la
conclusió de la gira Sensational
60's Experience a finals
del 2016 i principis del 2017, The
Ivy League va fer alguns dels seus
propis concerts al Regne Unit. El 9 de juliol de 2017, The Ivy League va fer el seu darrer
concert al complex turístic Pontins de Pakefield. Després de dècades de gires, Buckley, Brennan i Brice s'han retirat de la indústria.
Discografia (àlbums)
This Is the Ivy
League (1965)
Tossing
and Turning (1965; US album)
Sounds
of the Ivy League (1967)
Tomorrow Is Another Day (1969)
The Best Of (1988)
The Best of the Ivy
League (1991)
Major
League – The Collectors' Ivy League (1997)
Personal
John
Carter – vocals
Ken
Lewis – vocals, guitar
Perry
Ford – vocals
Colin Reeves - vocals
Clem Cattini – drums
Mick O'Nell – organ
Dave
Winter – bass
Mickey
Keene – lead guitar
Bill
Clarke[8] – bass
Tony
Burrows – vocals
Neil
Landon – vocals, guitar
Robert
Young (born Robert Parkes,
1953, Stockport) – vocals
David
Lund – drums
Nigel Menday - drums