(Thaddeus
Joseph Jones)
Trompetista,
compositor, arranjador, director de banda
Instruments: Trompeta,
corneta, fliscorn
Gèneres: Jazz
Naixement: 28 de març de 1923 a Pontiac, Michigan, els
EUA
Mort: 20 d'agost de 1986 a Copenhaguen,
Dinamarca
Va ser un trompetista, compositor i director d'orquestra de jazz estatunidenc, considerat un dels millors trompetistes
solistes de jazz de tots els temps.
Va néixer en Pontiac,
Michigan, en el si d'una família
musical de 10 membres, composta per Henry i Olivia
Jones (un germà major, el
pianista Hank Jones, i un germà menor, el bateria Elvin Jones ). Músic autodidacta, Thad va començar a actuar professionalment
als 16 anys. Va servir en bandes de l'Exèrcit dels Estats Units
durant la Segona Guerra
Mundial (1943-1946).
Molts anys
després, mentre ensenyava jazz en el Real Conservatori
Danès de Copenhaguen, Jones
va estudiar composició formalment
durant aquest període. També va començar a aprendre a tocar el trombó de pistons.
Després del seu
servei militar, que va incloure
una associació amb l'Escola Militar de Música dels Estats Units i treballar amb bandes
locals a Des Moines, Iowa; i Oklahoma City, Oklahoma,
Jones es va convertir en membre de l'Orquestra de Count Basie al maig de 1954. Va
participar com a solista en temes tan coneguts com « April in Paris », «Shiny Stockings» i «Corner Pocket». No obstant això, la seva principal contribució a l'organització de Basie van ser gairebé dues dotzenes
d'arranjaments i composicions,
entre els quals s'inclouen «The Deacon», «HRH» (Sa altesa Reial, en honor a l'actuació destacada de la banda a Londres), «Counter Block» i temes menys coneguts com «Speaking
of Sounds». La seva balada amb aires d'himne «To You» va ser interpretada per
la banda de Basie juntament
amb l'Orquestra de Duke Ellington en la seva única gravació junts, i la gravació Dansi Along With
Basie conté gairebé un àlbum complet d'arranjaments
no acreditats de Jones de temes estàndard.
En 1959, Jones va tocar la corneta en l'àlbum 5 by Monk by
5 de Thelonious Monk.
Jones va deixar l'Orquestra Basie en 1963 per a
convertir-se en arranjador i músic
independent a la ciutat de
Nova York. En 1965, ell i el bateria
Mel Lewis van formar l'Orquestra
Thad Jones/Mel Lewis. El grup va començar amb sessions informals
d'improvisació nocturna amb
els millors músics d'estudi de la ciutat de Nova York. Van començar
a actuar en el Village Vanguard
al febrer de 1966, amb gran
èxit, i van continuar amb
Jones al capdavant durant
12 anys. Van guanyar un premi Grammy en 1978 pel seu àlbum
Live in Munic.
Jones va impartir classes
en el William Paterson College de Nova Jersey. En el
que avui és l'Arxiu Thad Jones, es poden
consultar partitures al llapis
i fotos antigues com a part de l'Arxiu de Jazz Vivent.
Després de mudar-se abruptament a Copenhaguen (igual
que diversos altres músics
de jazz estatunidencs), es va convertir en el líder
de The Danish Ràdio Big band, Jones va transformar la Danish
Ràdio Big band en una de les millors
del món. El resultat es pot escoltar en una gravació en viu des de Montmartre a Copenhaguen. Al juliol de 1979,
Jones va formar una nova big band, Eclipsi, amb la qual va gravar un àlbum en viu, Eclipsi. Diversos estatunidencs estaven en l'àlbum: el pianista Horace
Parlan, el baríton Sahib Shihab, el trompetista Tim Hagans
i el trombonista/vocalista Richard B. Boone. La resta de la banda estava composta pels trombonistes Bjarne Thanning i Ture Larsen, el
trompetista Lars Togeby, els
alts Ole Thøger i Michael
Hove, el saxofonista tenor Bent Jædig
i el baixista Jesper Lundgaard. Jones va compondre a més per a la Danish Ràdio Big band i va ensenyar jazz
en el Real Conservatori Danès
de Copenhaguen. Durant aquest període, va estudiar composició formalment i també va aprendre a tocar el trombó de pistons. Anys després,
la seva capacitat per a
tocar va disminuir a causa d'una lesió
en el llavi, però les seves habilitats com a compositor i arranjador van
florir. La seva composició més coneguda és l'estàndard
" A Child Is Born ".
Al febrer de 1985,
Jones va tornar als EUA per a assumir
el lideratge de l'Orquestra
Count Basie, després de la mort del seu antic líder. Jones va liderar
la banda de Basie en nombroses
gires, també va escriure arranjaments
per a gravacions i presentacions
amb la vocalista Caterina Valente i Manhattan
Transfer, però va haver de
dimitir a causa de problemes de salut.
Jones tuvo una hija, Thedia,
y un hijo, Bruce, de su primer matrimonio en Estados Unidos.
En enero de 1979, Jones se mudó repentinamente a
Copenhague, Dinamarca, para gran sorpresa de sus compañeros de banda
neoyorquinos. Se casó con una danesa, Lis. Llamaron a su hijo Thaddeus Joseph William Jones (1980).
Jones regresó a Estados Unidos en 1985 para
dirigir la Orquesta de Count Basie
tras el fallecimiento de su antiguo líder. El deterioro de la salud de Jones lo
obligó a retirarse de la actuación. Regresó a su hogar en Copenhague para pasar
los últimos meses de su vida. Falleció de cáncer el 20 de agosto de 1986, a los
63 años, en el Hospital Herlev. Está enterrado en el
cementerio Vestre Kirkegård
de Copenhague.
La calle Thad Jones,
situada en el sur de Copenhague, recibe su nombre en honor a Jones.
Enregistraments com
a lider o co-lider
The Fabulous Thad Jones (Debut, 1954)
Detroit – New York Junction
(Blue Note, 1956)
The Magnificent Thad Jones (Blue
Note, 1956)
The Magnificent Thad Jones Vol.3
(Blue Note, 1956)
Mad Thad (Period, 1957)
Sonny Rollins Plays (Period, 1957)
The Jones Boys (Period, 1957)
Olio (Prestige,
1957)
After Hours (Prestige, 1957)
Keepin' Up with the Joneses
(MetroJazz, 1958)
Motor City Scene
(United Artists, 1959)
Mean What
You Say (Milestone, 1966)
Greetings and Salutations (Four Leaf Clover, 1977)
The Thad Jones Mel Lewis Quartet (Artists House, 1978)
Thad Jones,
Mel Lewis and UMO (RCA, 1978)
Live at Montmartre
(Storyville, 1978)
A tribute to
Monk and Bird (Tomato, 1978)
Eclipse (Metronome,
1979)
Jazz Gala 79 (America, 1979)
Live at Slukefter
(Metronome, 1980)
Enregistraments amb
“With the Thad Jones / Mel Lewis Orchestra”
Opening Night (Alan Grant Presents, 2000) – recorded in
1966
Presenting Thad Jones / Mel Lewis and the Jazz Orchestra (Solid State Records, 1966)
Presenting Joe Williams and Thad Jones / Mel Lewis, The Jazz Orchestra (Solid State, 1966)
Live at the
Village Vanguard (Solid State, 1967)
The Big
Band Sound of Thad Jones/Mel Lewis featuring Miss Ruth
Brown (Solid State, 1968)
Monday Night (Solid State, 1968) – live
Central Park North (Solid State, 1969)
Consummation (Solid
State/Blue Note, 1970)
Live in Tokyo
(Denon Jazz, 1974)
Potpourri (Philadelphia International, 1974)
Thad Jones
/ Mel Lewis and Manuel De Sica
(Pausa, 1974)
Suite for
Pops (Horizon/A&M,
1975)
New Life:
Dedicated to Max Gordon
(A&M, 1975)
Thad Jones
/ Mel Lewis Orchestra With Rhoda Scott (Barclay, 1976) – a.k.a. Rhoda Scott in New York with...
Live in Munich
(Horizon/A&M, 1976)
It Only Happens Every
Time with Monica Zetterlund (EMI Records, 1978) – recorded
in 1977
Body and Soul (West Wind Jazz, 1978) –
Live in Berlin. a.k.a. Thad Jones / Mel Lewis Orchestra in Europe
A Touch
of Class (West Wind Jazz,
1978) – Live in Warsaw
Basle, 1969
(TCB Music, 1996) – recorded
in 1969
Enregistraments amb
“DR Big Band” (Com a director principal)
By Jones,
I think we've got it (Metronome/Atlantic, 1978) – recorded live at Jazzhus Montmartre, Copenhagen
A good
time was had by all (Metronome/Storyville, 1979) – recorded live at Jazzhus Montmartre, Copenhagen in 1978
Enregistraments amb
“Count Basie”
Basie (Clef, 1954)
Count Basie Swings, Joe Williams Sings (Clef, 1955) with Joe Williams
April in
Paris (Verve, 1956)
The Greatest!! Count Basie Plays, Joe
Williams Sings Standards with Joe Williams
Metronome All-Stars 1956 (Clef, 1956) with Ella Fitzgerald and Joe Williams
Basie in
London (Verve, 1956)
One O'Clock Jump (Verve,
1957) with Joe Williams and
Ella Fitzgerald
Count Basie at Newport (Verve, 1957)
The Atomic Mr. Basie (Roulette, 1957) – aka Basie and E=MC2
Basie Plays Hefti (Roulette,
1958)
Sing Along with Basie
(Roulette, 1958) – with Joe Williams and Lambert, Hendricks
& Ross
Hall of Fame
(Verve, 1959) – recorded in
1956
Basie One More Time (Roulette, 1959)
Breakfast Dance
and Barbecue (Roulette,
1959)
Everyday I Have the Blues (Roulette, 1959) – with Joe Williams
Dance Along
with Basie (Roulette, 1959)
Not Now, I'll Tell
You When (Roulette, 1960)
The Count Basie Story
(Roulette, 1960)
Kansas City Suite (Roulette, 1960)
The Legend (Roulette, 1961)
Back with
Basie (Roulette, 1962)
Basie in Sweden (Roulette, 1962)
On My Way & Shoutin'
Again! (Verve, 1962)
This Time by Basie! (Reprise, 1963)
Enregistraments amb
“Bob Brookmeyer”
Jazz Is
a Kick (Mercury, 1960)
Back Again (Sonet,
1978)
Enregistraments amb
“Kenny Burrell”
Blues - The
Common Ground (Verve, 1968) – recorded in
1967-68
Ellington Is Forever (Fantasy,
1975)
Ellington Is Forever Volume
Two (Fantasy, 1977) – recorded in 1975
Enregistraments amb
“Dexter Gordon”
Ca'Purange (Prestige, 1973) – recorded in
1972
Tangerine (Prestige, 1975) – recorded in
1972
Enregistraments amb
“Coleman Hawkins”
Coleman Hawkins and His Orchestra (Crown, 1960)
The Hawk Swings (Crown, 1961) – recorded
in 1960
Enregistraments amb
“Elvin Jones”
Elvin! (Riverside, 1962) – recorded in 1961–62
And Then
Again (Atlantic, 1965)
Midnight Walk (Atlantic, 1966)
Mr. Jones (Blue Note, 1973) – recorded in 1972
Enregistraments amb
“Oliver Nelson”
More Blues and the Abstract Truth
(Impulse!, 1965) – recorded
in 1964
The Spirit of '67 with Pee Wee Russell (Impulse!, 1967
Enregistraments amb
“Shirley Scott”
For Members Only (Impulse!, 1963)
Roll 'Em:
Shirley Scott Plays the Big
Bands (Impulse!, 1966)
Enregistraments amb
“Sonny Stitt”
Sonny Stitt Plays Arrangements
from the Pen of Quincy
Jones (Roost, 1955)
Stitt Goes Latin (Roost,
1963)
Broadway Soul
(Colpix, 1965)
Goin' Down Slow (Prestige, 1972)
Enregistraments amb
“Ben Webster”
Soulmates (with Joe Zawinul)
(Riverside, 1963)
See You at the Fair
(Impulse, 1964)
Enregistraments amb
“Frank Wess”
Yo Ho!
Poor You, Little Me (Prestige,
1963)
Opus de Blues (Savoy, 1984) – recorded in 1959
Enregistraments amb altres
Pepper Adams,
Pepper Adams Plays the Compositions of Charlie Mingus (Workshop Jazz, 1964) – recorded in 1963
Manny Albam,
Brass on Fire (Sold State,
1966)
Louis Armstrong, Louis
Armstrong and His Friends (Flying Dutchman/Amsterdam, 1971) – recorded in
1970
Al Cohn,
Four Brass One Tenor (RCA Victor, 1955)
Lou Donaldson,
Sassy Soul Strut (1973)
Kenny Drew,
Lite Flite (SteepleChase,
1977)
Curtis Fuller,
Imagination (Savoy, 1960) –
recorded in 1959
Herbie Hancock, Speak Like a Child (Blue Note, 1968)
Milt
Jackson, For Someone I Love (Riverside, 1963)
J. J. Johnson, J.J.! (RCA Victor, 1965) – recorded in 1964
Osie
Johnson, Swingin' Sounds (Jazztone, 1955)
Hank Jones, Groovin'
High (Muse, 1978)
Yusef Lateef, Yusef Lateef's
Detroit (Atlantic, 1969)
Charles Mingus,
The Jazz Experiments of
Charlie Mingus (Bethlehem,
1955) – recorded in 1954
Billy Mitchell, A Little Juicy (Smash, 1964) – recorded in 1963
Thelonious Monk, 5 by Monk
by 5 (1959)
James Moody,
Great Day (Argo, 1963)
Houston Person,
Houston Express (Prestige, 1971)
Paul Quinichette,
The Kid From
Denver (Dawn, 1956)
Johnny "Hammond" Smith, Open House!
(Riverside, 1963)
McCoy Tyner, Today and Tomorrow (Impulse!, 1964) – recorded in 1963-64
Joe
Williams, At Newport '63 (RCA Victor, 1963)
Phil Woods, Round Trip (Verve, 1969)
Various Artists, Leonard Feather's West Coast Vs. East Coast Allstars -- A Battle Of Jazz
(MGM, 1956)
Enregistraments com
a arranjador “Harry James”
New Versions
Of Down Beat Favorites (1965)
Our
Leader! (1967)
The King
James Version (1976)
Comin' From A Good Place (1977)
Still Harry After All These Years (1979)