Tequila va ser una
banda espanyola/argentina fundada a Madrid cap a 1976, formada pels músics Ariel Rot (guitarra),
Alejo Stivel (veu), Julián Infante
(guitarra), Felipe Lipe (baix) i Manolo Iglesias (bateria) i un dels grups de pop rock més populars en els primers anys de democràcia a Espanya.
Tequila va sorgir amb anterioritat
a la moguda madrilenya, acabat el franquisme, aportant un rock amb influències d'artistes com Chuck Berry i, sobretot, de The Rolling Stones així com de grups
del rock argentí, sonant llavors molt diferents
als grups de rock urbà, llavors predominants
en l'escena nacional.
Temes com Salta!, Quiero
besarte, Dime que me quieres o rock and roll en la plaza del pueblo, van
catapultar als cinc membres
de Tequila a la fama. Es van dissoldre en 1982, entre
altres motius, per les constants diferències de criteri entre els seus membres.
L'origen
de la banda remunta a l'any
1976 quan Alejo Stivel i
Ariel Rot van viatjar a
Madrid allunyant-se del govern
militar instaurat a l'Argentina
durant aquells anys, que obstaculitzava a nombrosos músics del rock i el
pop argentí, en un període
que va abastar els anys
1976-1983, encara que llavors sense
afectar a ells com a músics, atès que encara eren joves que no havien iniciat una carrera musical en el seu
propi país sinó anys més tard ja
instal·lats a Espanya..
En una de les nits en les quals aquests dos carismàtics músics argentins incursionaban en
l'ambient nocturn madrileny, en l'escenari del club
New M&M, van conèixer a la Spoonful
Blues Band, grup de rock amb
influències meridionals format per Julián Infante (guitarra), Felipe Lipe (baix) i José Antonio Alonso "El Oso" (bateria). Rot i Stivel van quedar impactats amb ells i els
van proposar unir-se amb la
idea de crear una banda més important,
però en mancar de local i equips
musicals van descartar la idea inicial. Quatre mesos després,
en quedar-se sense guitarrista la Spoonful
Blues Band, Felipe Lipe li ofereix la plaça de guitarra a Ariel Rot, qui immediatament va ser incorporat a la banda. Temps més tard també Alejo es va
integrar com a vocalista, ja
que Ariel s'encarregava de la veu
a més de la guitarra sense
ser ell un vocalista pròpiament
dit. Durant
aquells primers anys, i durant la major part de la història del grup, Tequila va
continuar assajant en un local del carrer Arturo Soria.
I en aquella etapa
va ser quan van canviar el nom original del grup a Tequila, suggerit per Felipe Lipe i inspirant-se
en la cançó Cheap Tequila
de Johnny Winter. Rot i Stivel portaven
mesos insistint que el nom del grup havia
de ser en castellà.
Amb
el sobrenomenat "El Oso" abandonant el grup per haver de realitzar el servei militar, Tequila es fa amb
els serveis de Manolo
Iglesias per a la bateria, aconseguint
llavors la formació
definitiva.
És
aquí quan després d'un ”bolo”,
dos productors i el periodista Vicente 'Mariscal'
Romero els ofereixen gravar
un disc per a la productora Chapa Discos (filial de la històrica
Safir) i actuen per primera
vegada en el concurs Un, dos, tres... responda otra
vez, de Televisió Espanyola
Finalment
el disc veu la llum a mitjan 1978, on els seus
temes més reeixits
"van ser "rock and roll en la plaza del pueblo", "Necesito
un trago" y "Buscando Problemas". Tequila comença
a tenir un inusitat èxit desconegut fins llavors a Espanya per un grup de rock en espanyol.
Amb
l'èxit de l'àlbum Matrícula
d'Honor, Tequila es converteix
en un símbol del rock a Espanya.
Abans
de gravar el seu segon
disc, els membres de la
banda col·laboren en la realització
del disc Fiebre de Vivir de Moris, un altre músic argentí de gran influència entre els roquers espanyols de l'època.
En l'estiu de 1979, surt a la llum rock and roll, considerat un
dels millors treballs de la història del rock
a Espanya. En aquell històric àlbum destaquen temes com "Quiero besarte", "Me vuelvo Loco",
"Rock del Ascensor" (compost per Sergio Makaroff)
o "El Barco" (tema compost per Alejo amb l'ajuda d'Ariel i Julián, on el vocalista narra el seu viatge de l'Argentina a Espanya després d'haver d'emigrar). En poc dies Tequila supera les
100.000 còpies de vendes, afermant-se
com la banda de rock més reeixida d'Espanya.
A principis de la nova dècada,
Tequila es va convertir en una espècie de pont entre el desconegut rock argentí a Espanya i la nova onada de pop espanyol que sorgiria amb la moguda madrilenya.
Malgrat
la incalculable quantitat de concerts
realitzats per la banda, en 1980 s'embarquen
en la gravació del qual seria el seu tercer disc: Viva Tequila. Aquest disc
va ser gravat a Londres, sota la direcció
de l'enginyer de so Peter McNamee.
Els temes més reeixits d'aquest disc van ser: "Que
el tiempo no te cambie", "Dime que me quieres", "Mira a esa
chica" o "No llores".
Amb
un enorme èxit a Espanya, Safir comunica a Tequila que hi ha
un segell japonès interessats a produir un disc per
al mercat del país asiàtic.
Va haver-hi moltes expectatives amb el salt al mercat nipó, però les gens menyspreables 10 000 còpies en
vendes no van ser suficients per a introduir-se en el món asiàtic.
En aquell disc es van traduir cinc
temes a l'anglès i els altres tres van ser publicats de
manera original. També es van compondre dos temes nous: "Forget About You" i "All My Love
Always".
El fracàs de l'aventura japonesa, unit al consum d'estupefaents entre els seus membres, va fer que l'últim disc de Tequila
no tingués la repercussió
esperada en comparació als
tres anteriors LPs.
I malgrat incloure excel·lents temes com "Me
voy de casa", "Nena", "Donde está mi brújula" o
"Salta!" (sent aquest tema el més popular de la banda fins avui en dia), van vendre uns 50.000 exemplars, la qual cosa no va ser
considerat suficient per a
les llavors aspiracions d'una banda tan prèviament reeixida.
Els
problemes interns i d'addicció va fer que Tequila se separés al poc temps.
Estava
preparant-se un cinquè disc
que va quedar en una maqueta de sis cançons (la cançó "Me estás
atrapando otra vez" la va compondre Ariel per a aquest disc, però finalment va ser publicada en el disc Sin documentos dels Rodríguez).
Quatre d'aquestes sis cançons inèdites van ser publicades
en el disc recopilatori
Tequila Forever, sent aquestes: Dudas, La isla, No, no, no y Tequila.
Amb
Manolo Iglesias abandonant la banda i amb només tres membres originals (Alejo, Ariel i
Julián), el guitarrista argentí Rot
decideix abandonar la banda, donant-se
per dissolt el grup amb la seva partida en aquell 1983.
Després
de quatre discos i diversos concerts,
la que fos principal banda pionera del rock a Espanya es dissolia en silenci, evidenciant-se els nous temps
musicals més pop i ochenteros
a través de la naixent nova 'moguda'
madrilenya, impulsada pel
productor argentí Jorge Álvarez.
En 2008, els supervivents de la banda excepte Felipe Gutiérrez (més conegut per F. Lipe) que declina sortir
de gira, es van reunir com a Tequila, fitxant quatre músics més: Josu García, Mac
Hernández, Daniel Griffin i Mauro Mietta. La discogràfica Sony-BMG va editar un disc
i un DVD amb les seves antigues actuacions en televisió.
En 2018, Rot i Stivel es van tornar a unir
per a fer una gira de comiat
i gravar una nova cançó per a la pel·lícula
Superlópez. D'aquesta trobada es va editar un DVD.
En 2020 Tequila va
dir adeu amb les seves últimes
sis dates a Bilbao, Barcelona, València,
Pamplona, Sevilla i Madrid. La data de l'última festa de Tequila va ser
el 23 de setembre de 2021, després
de posposar el concert de març en el Wizink Center de
Madrid a causa de la pandèmia de COVID-19.
Discografia (àlbums)
Matrícula de honor
(1978)
Rock and roll
(1979)
Viva! Tequila! (1980)
Confidencial
(1981)