(Albert Luandrew)
Pianista, cantant i compositor
Gèneres: Blues
Naixement:
5 de setembre de 1906, prop
de Vance, Mississipí, els EUA
Mort:
17 de març de 1995 a Chicago, Illinois, els EUA
Sunnyland Slim tenia una veu potent i ronca,
característica de molts cantants
de blues de la seva època.
El seu estil vocal era declamatori,
cosa que significa que cantava amb
èmfasi i dramaticidad, sovint amb una qualitat gairebé parlada. Aquesta veu poderosa complementava el seu estil de
piano, que era enèrgic i rítmic.
Albert Luandrew (5 de setembre de 1906 - 17 de març de
1995), conegut com Sunnyland Slim, va ser un pianista de blues estatunidenc nascut en el delta
del Mississipí i mudat a
Chicago, ajudant a fer d'aquesta ciutat un centre del
blues de postguerra
El locutor i escriptor de Chicago,
Studs Terkel, va dir que Sunnyland Slim era
"una peça viva de la nostra
història popular, que continuava
amb valentia i eloqüència la vella tradició".
Sunnyland Slim va néixer en
una granja en el comtat de Quitman,
Mississipí, prop de l'assentament no incorporat de Vance. Es va mudar a Memphis, Tennessee, en 1925, on va actuar amb molts dels músics
de blues més populars de l'època. El seu nom artístic prové
de la cançó "Sunnyland
Train", sobre una línia de ferrocarril entre
Memphis i Sant Lluís, Missouri. En 1942 es va mudar a
Chicago, durant la gran migració
de treballadors del sud cap
al nord industrial.
En aquella època, el blues elèctric cobrava força a Chicago, i al llarg dels anys, Sunnyland
Slim va tocar amb músics com Muddy Waters,
Howlin' Wolf, Robert Lockwood
Jr. i Little Walter. El seu estil al piano es caracteritza per baixos potents o concordes amb trémolos amb la mà esquerra
i trémolos amb la dreta. La
seva veu era potent i cantava amb un estil declamatori.
La primera gravació de Sunnyland Slim va ser com a cantant amb la banda d'Armand "Jump" Jackson
per a Specialty Rècords al setembre
de 1946. Les seves primeres
gravacions com a líder van
ser per a Hy-Tone Rècords i
Aristocrat Rècords a fins de 1947. Va continuar actuant
fins a la seva mort, en 1995.
Va llançar un disc per a RCA Victor, "Illinois Central" acompanyat
de "Sweet Lucy Blues" (Victor
20–2733), sota el nom de Dr. Clayton 's Buddy.
A la fi dels 60, Slim es va fer amic dels
membres de la banda Canned Heat i va tocar el piano en la cançó
"Turpentine Moan"
del seu àlbum Boogie with Canned
Heat. Al seu torn, els membres
de la banda, el guitarrista principal Henry Vestine,
el guitarrista slide Alan Wilson i el baixista Larry Taylor, van contribuir a l'àlbum
de Sunnyland Slim per a Liberty
Rècords, Slim's Got His Thing
Goin' On (1969), en el qual també va participar Mick
Taylor.
Va rebre en 1988 la Beca
Nacional de Patrimoni atorgada
pel Fons Nacional per a les
Arts, el màxim honor del govern dels Estats
Units en l'àmbit de les arts populars i tradicionals.
Va morir al març de 1995 a
Chicago, després de complicacions
per insuficiència renal, a l'edat
de 88 anys.
Discografias)
|
1961 |
Slim's Shout |
|
1964 |
Portraits In Blues Vol. 8 |
|
1964 |
Chicago Blues Session |
|
1965 |
American Folk Blues |
|
1969 |
Midnight Jump |
|
1969 |
Slim's Got His Thing Goin'
On |
|
1970 |
Pearl Harbour Blues |
|
1971 |
Depression Blues |
|
1972 |
Sad and Lonesome |
|
1973 |
Plays Ragtime Blues |
|
1974 |
Worried About My Baby |
|
1974 |
The Legacy Of The
Blues Vol. 11 |
|
1974 |
She Got That Jive |
|
1975 |
Depression Blues |
|
1976 |
Sunnyland Slim's Blues Jam With Delta Blues Band |
|
1979 |
Patience Like Job |
|
1981 |
Just You And Me |
|
1981 |
Old Friends |
|
1983 |
Sunnyland Train |
|
1984 |
Travelin' |
|
1985 |
Chicago Jump |
|
1989 |
Be Careful How You Vote |
|
1991 |
Live in Europe |
|
1992 |
House Rent Party |
|
1994 |
Decoration Day |
|
1994 |
Live at the D.C.
Blues Society |
|
1997 |
Bad and Lonesome |
|
1998 |
She Got a Thing Goin' On |
|
1999 |
Smile on My Face |
|
2006 |
Blues Legends Live |
|
2010 |
ABC of the Blues Vol.
42 |
|
2012 |
Legendary Bop Rhythm & Blues Classics |
|
2012 |
The Devil Is a Busy Man |