Baixista,
compositor, músic de jazz, compositor de bandes sonores i guitarrista
Instruments: Baix elèctric, contrabaix
Gèneres:
Jazz, jazz fusió, R&B contemporani,
pop, funk i rock
Naixement: 30 de juny de 1951 a Filadèlfia, Pennsilvània, els EUA
Va
tocar l'acordió, el chelo i
el violí en la seva infància. Va treballar en bandes de rythm and blues i de
rock durant l'adolescència,
però després de marxar a Nova York, va tocar amb
el saxofonista de l'avantguarda Pharoah
Sanders al començament dels
setanta. Altres acompanyants van ser Gil Evans, Mel
Lewis, Horace Silver, Stan Getz, Dexter Gordon i Art Blakey; tots van quedar impressionats pel seu talent.
No obstant això, Clarke va començar la seva carrera d'èxit en unir-se a Chick Corea
en el seu grup Return to Forever.
Quan aquesta banda es va
definir com un quartet de fusió orientat cap al Jazz Rock, Clarke va treballar
sobretot el baix elèctric i es va convertir en una força
influent, precedint a Jaco Pastorius en aquest moviment musical dels anys 1970.
Però començant amb el seu àlbum School
Days (1976) i continuant amb el seu grup
de funk amb George Duke (The Clarke/Duke Project), fins als seus
projectes com a compositor
de bandes sonores, Stanley Clarke
s'ha mogut contínuament més enllà del món del jazz, dins de l'àmbit de la música
comercial, tenint com a exemple la seva participació en Tug Of War, de Paul McCartney, Animal Logic,
al costat del exbaterista
de The Police, Stewart Copeland. El seu àlbum de 1988 If This Bass Could Only Talk i la seva col·laboració acústica de
1995 amb Jean Luc Ponty i
Al Di Meola The Rite of Strings, són dos de les seves poques gravacions de jazz des dels setanta.
En
1999 al costat d'un altre exintegrante de Return to Forever,
el bateria Lenny White, van
formar la banda Vertú, convidant
a prestigiosos músics de la talla del guitarrista Richie Kotzen, la tecladista
Rachel Z i la multifacètica violinista Karen Briggs. Aquest efímer grup de Jazz Fusió va ser el més pròxim exponent a l'essència musical de Return to Forever des de la seva dissolució.
En
2007 ha presentat "Thunder"
juntament amb altres dos baixistes: Marcus
Miller i Victor Wooten. Els tres van iniciar en 2008 una gira que va començar als EUA i va finalitzar el 31 d'octubre a Almeria (Espanya).
Discografia
Stanley
Clarke (Nemperor) (1974)
Journey to Love (Nemperor)
(1975)
School Days (Nemperor) (1976)
Modern
Man (Nemperor) (1978)
I
Wanna Play for You (Nemperor) (1979)
Fuse
One (IMS) (1980)
Rocks,
Pebbles and Sand (Epic) (1980)
The
Clarke/Duke Project, Vol. 1 (Epic)
(1981)
Let
Me Know You (Epic) (1982)
The
Clarke/Duke Project, Vol. 2 (Epic)
(1983)
Time
Exposure (Epic) (1984)
Find Out! (Epic) (1985)
Hideaway
(Epic) (1986)
Project
(CBS) (1988)
If This Bass Could Only Talk (Portrait)
(1988)
3
(Epic) (1989)
Live
1976-1977 (Epic) (1991)
Passenger
57 (Epic) (1992)
East
River Drive (Epic) (1993)
Live
at the Greek (Epic) (1993)
Live
at Montreux (Jazz Door)
(1994)
The Rite of Strings (Gai Saber) (1995)
At
the Movies (Epic Soundtrax) (1995)
The
Bass-ic Collection (Sony)
(1997)
1,2,To The Bass (Sony) (2003)
The Toys of Men (Heads
Up) (2007)