Sonny Payne

(Percival Payne)

Baterista

Gèneres: Jazz

Naixement: 4 de maig de 1926 a Ciutat de Nova York, Nova York, els EUA

Mort: 29 de gener de 1979 a Los Angeles, Califòrnia

El pare de Payne era el bateria de Wild Bill Davis, Chris Columbus. Després d'estudiar d'hora amb Vic Berton, en 1944 Payne va començar a tocar professionalment a Nova York amb la banda de Dud i Paul Bascomb, Hot Lips Page, Earl Bostic (1945-1947), Tiny Grimes (entre 1947 i 1950) i Lucille Dixon (1948).

De 1950 a 1953, Payne va tocar amb la big band de Erskine Hawkins, i va dirigir la seva pròpia banda durant dos anys, però a fins de desembre de 1954, va fer el seu moviment més significatiu, unint-se a la big band de Count Basie durant deu anys de gires i gravacions constants. Originalment, només se li va demanar que reemplacés temporalment al bateria habitual malalt de Basie, però l'hàbil interpretació de Payne va tenir tal èxit entre el públic i la banda que va ser contractat immediatament per a ser el bateria permanent de Basie.

De l'autobiografia de Count Basie: «Sonny Payne va arribar allí i immediatament va despertar una nova espurna en la banda, i vam haver de retenir-ho... però no diria que el seu talent per a l'espectacle va ser el que va marcar la diferència. No va ser tan fàcil. No es veuen girs i estirades en els següents discos, però es pot sentir i sentir la diferència en la banda».

Va deixar a Basie a la fi de desembre de 1964, liderant el seu propi trio i també de gira amb Illinois Jacquet en 1976. Va ser el bateria personal de Frank Sinatra en totes les aparicions en viu del cantant amb Count Basie i la seva big band en 1964, 1965 i 1966; de fet, sempre que Sinatra cantava amb Basie en la dècada de 1960, Payne era el bateria. Es va reincorporar a Basie com a bateria habitual (durant gairebé 8 mesos en 1965 i 1966) i més tard a instàncies de la seva esposa (1972-1974). No obstant això, la major part de la resta de la seva carrera la va passar en la big band d'Harry James, a la qual es va unir al desembre de 1966. Va ser a l'estranger, al Brasil, amb la banda d'Harry James al desembre de 1978. Al seu retorn als EUA a principis de gener de 1979, va contreure grip i va morir de pneumònia a l'edat de 52 anys. Quan s'estava morint a l'hospital, Harry James va pagar totes les seves factures mèdiques i els costos funeraris posteriors.

Harold Jones, bateria habitual de Count Basie de 1967 a 1972, va declarar en una entrevista: «M'enorgulleix dir que vaig aprendre tot el que vaig poder de Sonny Payne». Butch Miles, bateria habitual de Basie durant 15 anys a partir de 1975, va declarar en una entrevista: «Vaig prendre moltes de les meves referències i gran part del meu estil de bateria de Sonny Payne. Quan em vaig unir a la banda, sabia tot el que havia tocat, així que, arribat un punt, simplement tocava el que Sonny havia tocat i funcionava». Miles també va dir: «Vaig memoritzar tots els riffs de Sonny Payne. Els vaig provar i van funcionar». A principis dels 90, després de la mort de Count Basie, el líder Frank Foster estava audicionando a un jove bateria per a la banda de Basie. Foster li va demanar al bateria que tornés per a una altra audició en sis mesos després que el jove escoltés totes les gravacions que va poder trobar de Sonny Payne tocant la bateria amb Count Basie.

Enregistraments amb “Count Basie”

Count Basie Swings, Joe Williams Sings (Verve, 1956)

April in Paris (Verve, 1956)

The Greatest!! Count Basie Plays, Joe Williams Sings Standards with Joe Williams

Metronome All-Stars 1956 (Clef, 1956) with Ella Fitzgerald and Joe Williams

Hall of Fame (Verve, 1956 [1959])

Basie in London (Verve, 1956)

One O'Clock Jump (Verve, 1957) with Joe Williams and Ella Fitzgerald

Count Basie at Newport (Verve, 1957)

The Atomic Mr. Basie (Roulette, 1957) aka Basie and E=MC2

Basie Plays Hefti (Roulette, 1958)

Sing Along with Basie (Roulette, 1958) - with Joe Williams and Lambert, Hendricks & Ross

Basie One More Time (Roulette, 1959)

Basie/Eckstine Incorporated is a 1959 studio album featuring Billy Eckstine and the Count Basie Orchestra. It was released by Roulette Records, and marked Eckstine and Basie's only recorded collaboration.

Breakfast Dance and Barbecue (Roulette, 1959)

Everyday I Have the Blues (Roulette, 1959) - with Joe Williams

Dance Along with Basie (Roulette, 1959)

Not Now, I'll Tell You When (Roulette, 1960)

The Count Basie Story (Roulette, 1960)

Kansas City Suite (Roulette, 1960)

The Legend (Roulette, 1961)

Count Basie/Sarah Vaughan (Roulette, 1961)

Back with Basie (Roulette, 1962)

Sinatra–Basie: An Historic Musical First (Reprise, 1962)

On My Way & Shoutin' Again! (Verve, 1962)

This Time by Basie! (Reprise, 1963)

More Hits of the 50's and 60's (Verve, 1963)

It Might As Well Be Swing (Reprise, 1964) with Frank Sinatra

Pop Goes the Basie (Reprise, 1965)

Basie Meets Bond (United Artists, 1966)

Live at the Sands (Before Frank) (Reprise, 1966 [1998])

Sinatra at the Sands (Reprise, 1966) with Frank Sinatra

Basie's Beatle Bag (Verve, 1966)

Enregistraments amb “Al Grey”

The Last of the Big Plungers (Argo, 1959)

The Thinking Man’s Trombone (Argo, 1960)

Shades of Grey (Tangerine, 1965)

Enregistraments amb “Joe Newman”

Counting Five in Sweden (Metronome, 1958)