(Juan Manuel Álvarez Puig)
Instruments: Veu, guitarres,
harmònica, pandereta
Tipus de veu: Baríton
Naixement:
13 d'octubre de 1972 a Barcelona, Catalunya
Shuarma és el nom
artístic de Juan Manuel Álvarez Puig, músic nascut a Barcelona el 13 d'octubre de 1972. Pertany al grup musical Elefantes des de 1994, encara que entre 2006 i 2014 va desenvolupar la seva carrera en solitari, per a
reincorporar-se aquest any
al grup.
En hindi, sharma és un nom que utilitzen
els membres de la casta
sacerdotal de l'Índia, i significa ‘refugi, seguretat, protecció, felicitat, confort’.
El cantant va adaptar aquesta
paraula al seu sobrenom (Juanma), i va formar el seu
nom artístic.
Des de molt petit li va arribar la seva passió per la música, sent un saxofon el primer instrument que
va aprendre a tocar. Les seves
primeres influències van
ser dispars: Rod Stewart, Pink Floyd i Bob Dylan.
Va descobrir
la seva facilitat per a expressar els seus
sentiments a través de la música i va compondre la seva primera cançó, «Juan era mi amigo», motivada per un atemptat terrorista a Barcelona. Els
seus primers grups es van dir The Laugh i Sioux, i interpretaven temes composts per ell i algunes versions.
El seu primer
projecte seriós va ser la formació del grup Elefantes en
1994, al costat d'Hugo Toscano,
Julio Cascán i Jordi Ramiro, que tocaven
en altres bandes. Seva va ser la idea del nom del grup, a l'ésser l'elefant un animal sagrat i venerat en algunes cultures orientals.
Els començaments del grup van ser difícils, amb canvis
de segell discogràfic i grans dificultats per a tirar endavant en el difícil mercat
musical. Van gravar l'àlbum El hombre pez, amb 10 temes composts pel propi Shuarma, que va passar pràcticament desapercebut.
El recolzament
definitiu els va arribar quan Enrique Bunbury, a través de
Morti, un amic comú, es va interessar en Elefantes,
li va agradar la seva proposta
i va oferir al grup ser el seu productor per al següent
disc, a més de buscar una companyia
discogràfica de garanties. Així va arribar el seu fitxatge per la multinacional EMI i la publicació
del seu àlbum més important: Azul, gravat en els estudis
Sintonia de Madrid en 2000. Amb
Azul, Elefantes van aconseguir l'èxit,
amb unes magnífiques crítiques i unes vendes pròximes
a aconseguir el disc d'or.
Després va arribar La forma
de mover tus manos, en 2003, produït per Phil Manzanera,
disc amb el qual van aconseguir mantenir les expectatives creades pel seu anterior treball.
Durant aquesta època, Shuarma va dur a terme altres activitats.
La seva preocupació pels desfavorits i els problemes del Tercer Món li van portar a realitzar un viatge a Burkina Faso al juliol
de 2005 com a ambaixador de
l'ONG Intermón Oxfam amb la finalitat
de conscienciar a les autoritats
dels països desenvolupats de la condemna que suposen les lleis de comerç internacional per als estats més pobres.
Al desembre de 2005, després de deu anys d'existència, el grup va emetre un comunicat en el qual anunciava la seva separació. Bàsicament, el motiu va ser que com a grup ja no donava
més de si, malgrat
continuar mantenint una estupenda relació
entre ells.
Així, Shuarma va començar immediatament la seva carrera en solitari, publicant en 2007 el seu primer treball, Universo, un àlbum de 13 temes -un d'ells en francès, amb la col·laboració de Yeleen, i els drets de la qual va atorgar a Intermon Oxfam- molt més intimista, personal i diferent que els anteriors, que va tenir un bon acolliment entre el públic.
En 2008 va publicar Más Universo, una reedició de l'anterior disc, que incloïa tres temes en acústic, un
duo amb Enrique Bunbury, col·laborant en el tema
«El tiempo se puede parar», i una remescla del tema «Apresúrate
lentamente».
Després d'una extensa gira, tocant temes tant del seu nou
treball com d'Elefantes (fins i tot «La felicidad», del projecte Bushido),
es va publicar en 2009 el disc «Gira el universo» que
recollia cançons en directe de diversos concerts de
la gira i una versió llarga
en directe del tema « Apresúrate lentamente».
En 2009 va dur
a terme la gravació del seu segon disc en solitari, El poder de lo fràgil,
la publicació del qual es
va produir el 22 de febrer
de 2010, després de retardar diverses
vegades la seva sortida per motius promocionals. Aquest mateix dia es va estrenar el
videoclip «Otra ráfega de luz», primer senzill de l'àlbum.
El seu tercer
àlbum en solitari va portar
per títol Grietas, i ho va
presentar al febrer de 2012.
Enregistraments amb “Elefantes”
1996: Elefantes (EP).
1998: El hombre pez
2000: Azul
2001: Azul en acústico
2003: La forma de mover tus manos
2003: La forma de mover tus manos y otros paisajes
2005: Somos nubes blancas
2006: Gracias
2014: El rinoceronte
2016: Nueve canciones de amor y una de esperanza
2018: La primera luz del día
2019: Caleidoscopio
2020: Antoine
2022: Trozos de papel / Cosas raras
Enregistraments en solitari
2007: Universo
2008: Más Universo (reedición).
2009: Gira el universo (disco en directo).
2010: El poder de lo frágil
2010: El poder de lo frágil en acústico
2012: Grietas
2012: Grietas... en una casa abandonada
2021: Trazos