Estils musicals:
rock, rock laieta, rock progressiu
Períodes actius: 1975-1978
Secta Sònica va ser
un grup musical de jazz-rock format
a Barcelona (Catalunya) l'any 1975 emmarcat dins de la música laietana situat en l'òrbita del combo format pel segell barceloní
Edigsa, que va aglutinar a la immensa
majoria dels artistes més inquiets
de la ciutat, i la sala Zeleste,
local dirigit per Víctor Jou
on es reunien els citats músics
i que en aquells dies estava situada al carrer Argenteria, prop de Via Laietanaa partir de Xavier
Pérez, Rafael Zaragoza, Jordi Bonell i Víctor
Cortina, que foren el nucli
més estable de la banda, amb
diferents percussionistes. El
seu nom està
inspirat en la "Secta de la Saviesa
Estelar" de Lovecraft
Però aquesta història comença amb el retorn a Barcelona de Xavier Pérez després
de la seva infructuosa cerca d'un
contracte discogràfic en algun
segell londinenc. Una
vegada a Barcelona passa per diferents
formacions com el grup country-rock Sloblo i Gat, grup pop-rock amb forta influència
anglosaxona. Però cap d'aquests estils
li agrada massa, en paraules
del mateix Xavier “no volíem
fer cançó, per descomptat, ni volíem abdicar del
rock, però tampoc caure de nassos en la mera còpia de grups angloparlants, com havíem fet amb
Gat”. Llavors Xavier s'ajunta amb Rafael Zaragoza, amb qui havia
militat en Sloblo, i amant dels sons
jazz-rock que havien sorgit
a la ciutat en els inicis dels anys
70. Tots dos, juntament amb Jordi Bonell i Víctor
Cortina, van formar el nucli més
estable de la banda, per la qual van passar diferents percussionistes.
Per al seu àlbum debut “Fred Pedralbes” (Edigsa, 1976) compten amb l'ajuda d'altres
artistes del segell com van ser Jordi Sabatés, Lucky Guri, component
de Música Urbana, o Xavier Batalles que tocava en Orquestra
Mirasol, entre altres. En ell
prevalen els sons més progressius, acostant-se per moments al rock simfònic, i reivindicant l'ús de la guitarra elèctrica com a instrument melòdic.
A l'any següent van llançar el seu segon i, fet
i fet, últim àlbum “Astroferia” (Edigsa, 1977), un disc més arriscat i experimental que
el seu predecessor i on es palpa de forma més notòria les diferents inquietuds dels components del grup. Després d'aquest treball el grup es va disoldre.