Scott Hamilton

 

 

 

                                                                                                                                                    Saxofonista

Instruments: saxo tenor

 

Naixement: 12 de setembre de 1954 a Providence, Rhode Island (els Estats Units)

 

Hamilton va aprendre a tocar inicialment el piano, encara que als disset anys es va decidir pel saxo tenor. Traslladat a Nova York, en 1976, obtindrà els seus primers treballs de la de Roy Eldridge, tocant amb Hank Jones, la cantant Anita O'Day i la big band de Benny Goodman. En 1977, grava el seu primer àlbum, que el converteix en el primer capitost del neo tradicionalisme, i en els anys següents, continuarà col·laborant amb músics de swing, com Joe Venuti, Warren Vaché o Connie Kay. Després formarà un trio estable, que li acompanyarà en gravacions i gires, i col·laborarà amb els "Newport All star" de George Wein.

 

També va acompanyar a la cantant Rosemary Clooney en l'estudi i en la carretera durant una dècada.

 

A principis de la dècada de 1980, va formar el seu propi quintet i va realitzar gires per tot el món. Lliure del seu hàbit de beure, en 1982 va madurar prou com per a escapar de la forta influència de Ben Webster i Zoot Sims, als qui va ser acusat d'imitar. A partir d'aquest punt, la seva manera de tocar i el seu to han estat molt personals.

 

Vivint a la ciutat de Nova York, Hamilton va recórrer el món durant la dècada de 1980, passant molt temps tocant al Japó i Europa. Va ser en particular un visitant recurrent al Regne Unit, Suècia i la Gran Parade du Jazz, que se celebrava a Niça, França. A principis de la dècada de 1990 estava llest per al pròxim pas, i en 1994, quan va llançar Organic Duke, havia desenvolupat un estil singular: un to gran, ben arrodonit però enfocat i improvisat, ostensiblement basat en el swing (especialment en Ellington), però incorporant elements més moderns. Durant aquest període, es va traslladar a Londres i va formar el seu quartet permanent, presentant als músics britànics John Pearce (p), Dave Green (b) i Steve Brown (dr) amb els qui va gravar East of the Sun en 1993. East of the Sun presenta a Brian Lemon en el piano, no a John Pearce.

 

En 2007 va fer una aparició especial en el Festival de Jazz de Brecon acompanyat per Humphrey Lyttelton i la seva banda. Part d'aquest concert va ser mostrat en BBC Four com Humph's Last Estand, un tribut a Lyttelton després de la seva mort en 2008.

Durant 2013 fins a novembre de 2014, Scott Hamilton ha destacat amb Andrea Motis, i el Joan Chamorro Quintet, recolzant a l'aclamada cantant de jazz espanyola amb el seu famós saxofon tenor, especialment a Espanya en el Jamboree Club de Barcelona, però també en altres llocs d'Europa. Hamilton també s'ha presentat, al costat de Motis i Chamorro, amb la Sant Andreu Jazz Band, un jove grup de músics de jazz amb seu a Barcelona, creat i dirigit per Joan Chamorro.

 

Molts autors assenyalen la paradoxa que Hamilton, que aprèn a tocar el saxo en l'època post-Coltrane, desenvolupi un estil propi, calorós i inventiu, basat gairebé exclusivament a les escoles anteriors a Charlie Parker. Especialment, està influït per saxofonistes de so fort, com Coleman Hawkins, Chu Berry o Ben Webster.2

 

Discografia

Scott Hamilton Is a Good Wind Who Is Blowing Us No Ill (1977)

Scott Hamilton 2 (1978)

With Scott's Band in New York City (1978)

Grand Appearance (1978) (Progressive Records)

No Bass Hit (1978)

Tenorshoes (1979)

Tour De Force (1982)

Close Up (1982)

In concert (1983)

The Second Set (1984)

A First (1984)

Uptown (1985)

A Sailboat in the Moonlight (Ruby Braff y Scott Hamilton) (1986)

Soft Lights & Sweet Music (Gerry Mulligan y Scott Hamilton) (1986)

Major League (1986)

The Right Time (1986)

A Sound Investment (1987)

Scott Hamilton Plays Ballads (1989)

Radio City (1990)

At Last (1990) with pianist Gene Harris

Scott Hamilton with Strings (1992), con arreglos de Alan Broadbent

Groovin' High (1996), con Spike Robinson y Ken Peplowski

East of the Sun (1993)

After Hours (1997)

Red Door: Remember Zoot Sims (1998)

Blues, Bop and Ballads (1999)

Jazz Signatures (2001), con el trío de John Bunch

Live in London (2003)

Back in New York (2005)

Nocturnes and Serenades(2006)

Zootcase (2006) con Alan Barnes y David Newton (Woodville Records)

Across the Tracks (2008)

Live in Barcelona (2011) (Blau Records)

La Rosita (2016) (Blau Records)

The shadow of your smile (2017) (Blau Records)

"Street of dreams" (2019)