(Santiago Auserón Marruedo)
Traductor, cantant, guitarrista i productor discogràfic
Instruments: Veu
Tipus
de veu: Baríton
Gèneres:
Rock, son cubano i jazz
Naixement: 25 de juliol de 1954 a Saragossa
Santiago
Auserón Marruedo, també conegut com Juan Perro (Saragossa, 25 de juliol de 1954),
és un cantant, compositor, escriptor i filòsof espanyol. Va ser compositor i vocalista líder del grup musical Ràdio Futura
(1979-1992), inicialment emmarcat
en l'anomenada «Moguda madrilenya» i que posteriorment
evolucionaria per a convertir-se en germen del que es va anomenar
rock llatí. Després de la separació del grup va emprendre una carrera musical en solitari
amb el sobrenom de Juan Perro
d'un eclecticisme que fon
el so cubà, la música africana, el jazz o el blues,
entre altres. És Doctor en Filosofia per la Universitat
Complutense de Madrid.
En
2011 va rebre el Premi
Nacional de les Músiques Actuals,
concedit pel Ministeri de Cultura d'Espanya, i
en 2022 va ser guardonat amb
la Medalla d'Or al Mèrit en
les Belles Arts que atorga el Ministeri de Cultura d'Espanya.
És germà
del també músic i integrant
del grup Ràdio Futura, Luis
Auserón (1955), baixista.
La infància dels Auserón
es desenvolupa en una varietat
de ciutats espanyoles, a
causa de la professió del pare de família,
topògraf. Santiago, el germà
major de la família nombrosa, neix a Saragossa, quan el seu progenitor treballava per als militars de la base aèria nord-americana de la ciutat. Posteriorment passaria a treballar com a responsable de l'entreteniment
dels soldats de la base, la
qual cosa va mantenir als seus fills
en un contacte continu amb
les músiques que arribaven
des dels Estats Units: Duke Ellington,
Ella Fitzgerald, Nat King Cole,
Louis Armstrong o, especialment, els
ritmes del rock llavors de moda.
Llicenciat en Filosofia (1972-1977) per la Universitat
Complutense de Madrid, va ser posteriorment alumne (1977-1978) de la Université
Paris-VIII (coneguda com Centre
Universitaire de Vincennes), sota la direcció de Gilles Deleuze.
El 5 d'octubre de 2015, als 61 anys, és nomenat
Doctor en Filosofia amb
nota d'excel·lent per
la Facultat de Filosofia de
la Universitat Complutense de Madrid defensant la seva tesi Música en els fonaments
del lógos.
Santiago
Auserón ha centrat gran part del seu interès
com a investigador en les relacions
entre filosofia i música, tema al qual
ha dedicat diverses publicacions, com La imatge sonora (Episteme, 1998) o El ritme perdut (Península, 2012).
El 18
de març de 2018 va morir la seva
germana Teresa Auserón, música i activista social, amb 55 anys
Després del seu pas per la universitat, funda el grup
musical Ràdio Futura que va liderar de 1979 a 1992,
que va realitzar una carrera reeixida,
convertint-ho en un dels grups fonamentals de la coneguda com a Moguda madrilenya, el moviment contracultural de la dècada
de 1980 a Madrid. Ràdio Futura, de fet, continua sent considerat com un dels millors grups
de rock espanyols de tots els temps, i grup
fonamental en l'evolució
del rock espanyol.
Posteriorment a aquesta etapa, va iniciar la seva
marxa musical en solitari amb el nom artístic
de Juan Perro, havent experimentat
amb multitud d'estils: el
so cubà, no sols com a intèrpret sinó també com a productor, el
rock clàssic dels anys 50 o el jazz.
Cantant i
compositor del grup musical Ràdio
Futura (1979-1992), ha estat qualificat
per diverses emissores de ràdio i revistes especialitzades com a millor grup
espanyol de la dècada dels 80, i millor grup espanyol dels
últims 25 anys, segons la votació d'RNE, Ràdio 3, realitzada l'any 2004.
En 1993 va donar a
conèixer el seu nou projecte musical, Juan Perro,
en la gira Kiko Veneno i Juan Perro Perro vienen
dando el cante. Com Juan Perro va gravar a l'Havana l'àlbum Raices al viento (1995) i, posteriorment
La huella sonora (1997), Mr. Hambre (2000, any en què gira també per Mèxic i els EUA) i Cantares de vela (2002). Coprodueix
el segon disc en solitari
de Luis Auserón, El caos i el orden (1997). En la
banda de Juan Perro col·laboren habitualment
prestigiosos músics de rock, jazz, flamenc i són. Després d'una aturada en el qual va desenvolupar altres projectes musicals, va tornar amb el projecte de Juan Perro en 2009, editant
el disc Rio Negro en 2011. La gira de presentació es
va desenvolupar des de 2009 fins
a 2012. En 2012 va compaginar la gira Casa en el aire amb
el projecte Juan Perro & La Sarabanda.
Realitza col·laboracions
en disc amb nombrosos artistes: Compay Segundo, Kiko Veneno
Raimundo Amador, La Barberia del Sur, Malevaje, Pau Riba,
Carlos Cano, Pancho Amat, Guerrilla Gorila, Marina Rossell.
Participa en el projecte De Granada a la Luna (1998)
en homenatge a Federico García Lorca. Compon les cançons per a l'obra Cacao de la companyia
teatral Dagoll Dagom
(2000), per la qual obté el
Premi Max de les Arts Escèniques (2001).
En col·laboració amb la revista Quaderns de jazz, organitza La Fàbrica de Tonades, formació que reuneix a destacats improvisadors (Jorge
Pardo, Chano Domínguez, Jordi Bonell,
Javier Colina i Marc Miralta), amb
la qual es presenta en diversos festivals
de jazz al llarg de l'any
2003.
Com Santiago Auserón
i en col·laboració amb el seu germà Luis Auserón, va gravar l'àlbum Las
Malas Lenguas en 2006, col·lecció de versions en espanyol de temes clàssics del rock i el soul, i va
realitzar una gira de concerts
entre 2005 i 2007.
Va participar en l'homenatge a Pau Riba, organitzat
per la revista Enderrock, amb
el grup de Llibert Fortuny, en el Auditori de
Barcelona. Va participar, al costat de destacats artistes espanyols i internacionals, en els concerts d'homenatge
a Leonard Cohen, registrats en el disc Acordes amb Leonard Cohen publicat en
2007.
Al costat de l'Original Jazz Orquestra
del Taller de Músics de Barcelona, va desenvolupar entre 2005 i 2007 l'espectacle Canciones de Santiago Auserón,
amb una selecció del repertori de Ràdio Futura i Juan Perro
amb arranjaments d'Enric Palomar.
Des de 1997,
Santiago Auserón publica articles
sobre música, art i pensament en diaris
i revistes especialitzades. Va donar conferències sobre la nova música popular al País Basc i Madrid, i altres de contingut filosòfic i musical en
les universitats de Madrid, Granada i València. El 12 de novembre de
2019 va estar al Perú per a la presentació del seu nou llibre
"Semilla del Son. Crónica de un Hechizo".
Des de 1984 va
investigar les arrels del so cubà.
Va produir la recopilació
de música tradicional cubana Semilla del Son (cinc àlbums,
publicats entre 1991 i
1992. Va col·laborar en l'organització
de les Encuentros de poetes i soneros cubanos a la Casa d'Amèrica
de Madrid en 1993, i los Encuentros del Son i el Flamenc
de la fundació Luis Cernuda de Sevilla en els anys 1994 i 1995. En ells es presenten per primera vegada en la península artistes com Celeste Mendoza, Los
Muñequitos de Matances, Faustino Oramas
el Guayabero, los Naranjos de Cienfuegos, el Septeto Spirituano
i Compay Segundo. Va produir
en 1996 l'Antologia de Francisco Repilado,
Compay Segundo. És membre fundador i patró de la Fundació CEIBA Afroiberoamericana
de Cultura, de Sevilla.
Enregistraments amb “Radio Futura”
Música
moderna (1980, Hispavox)
La
ley del desierto / La ley del mar (1984, Ariola)
De
un país en llamas (1985, Ariola)
La
canción de Juan Perro (1987, Ariola)
Veneno
en la piel (1990, BMG Ariola)
Enregistraments com Juan Perro
Raíces
al viento (1995, Animal Tour/BMG-Ariola)
La
huella sonora (1997, Nueva Sociedad Lírica/BMG Music Spain)
Mr.
Hambre (2000, Nueva Sociedad Lírica/La Huella Sonora)
Cantares
de vela (2002, Nueva Sociedad Lírica/Animal Musik/La
Huella Sonora)
Río
Negro (2011, Nueva Sociedad Lírica/La Huella Sonora)
La
Zarabanda (2013, Nueva Sociedad Lírica/ La Huella Sonora)
Sesiones
con Sí Son (2013, Fonarte Latino)
El
viaje (2016, La Huella Sonora)
Cantos
de ultramar (2020, La Huella Sonora)
Libertad
(2022, La Huella Sonora)