(Agustín
Castellón Campos)
_archivos/image003.png)
Guitarrista Flamenc
Gèneres: Flamenc
Naixement:
16 de març de 1912 a Pamplona (Navarra)
Mort:
14 d'abril de 1990 a Nova York (els
Estats Units)
Agustín Castelló Campos (Pamplona 16 de març de 1912, Nova York, 14 d'abril
de 1990), conegut com Sabicas, va ser un guitarrista considerat
mestre de la guitarra i impulsor de la internacionalització del flamenc.
Fruit d'aquesta internacionalització va sorgir la
fusió del flamenc amb altres corrents
musicals. És considerat, juntament amb Ramón Montoya, un dels pilars fonamentals de la guitarra
flamenca.
Sabicas va néixer en el número 7 del carrer Mañueta de Pamplona. Els seus
pares, gitanos dedicats a la venda ambulant, van ser Agustín Castelló Gabarri
i Rafaela Campos Bermúdez. Durant la seva infància va viure en aquest mateix carrer,
en la de Jarauta, o en la pròxima localitat de Villava.
Segons ell, el sobrenom
procedeix de la seva pronunciació infantil de la paraula
“habas”.
Essencialment autodidacta, va començar a tocar l'a l'edat de cinc anys, quan els
seus pares li van comprar una guitarra per 17 pessetes. Ell mateix
va aprendre a afinar-la i a tocar les primeres notes.
En el seu estil inicial, no obstant
això,
reconeix la influència de dos guitarristes. Del seu oncle Ramón Montoya va aprendre el vessant clàssic: el maneig de la mà esquerra, i amb això els
primers acords, els arpegis i els
trémolos. De Manuel Gómez Vélez, Manolo el de Huelva o Nen
de Huelva, la vessant gitana: el maneig
del polze i amb ell els primers
ritmes i melodies.
Amb set anys actua
en públic per primera vegada en el teatre Gayarre, i amb deu es trasllada
a Madrid. Descobert per Manuel Bonet, debuta en el teatre El Dorado (avui Teatro
Muñoz Seca) acompanyant a la Chelito. Immediatament causa gran sensació
en la capital i és descrit com
un «fenomen».
Segons testimoniatge del
propi artista,
Tocaba
un fandanguillo y levantaba una mano y me quedaba con una mano sola y aquello
fue una bomba.
Transcripción de Norberto Torres
En aquells dies
se li va començar a conèixer
com a Nen de les habicas o Nen Sabicas.
Durant la dècada de 1920 anirà adquirint taules en diversos locals madrilenys dedicats al flamenc, especialment Villarrosa. No obstant això, serà la seva
extensa col·laboració amb importants cantaors de l'època la que li va portar a desenvolupar
un estil únic: Niña de la Puebla, Juanito Valderrama, Estrellita Castro, Niña
de los Peines, El Carbonerillo o Niño de la Calzá, a alguns dels quals acompanya
també en les seves gravacions.
Ja en els anys trenta és
reconegut com un dels grans guitarristes
espanyols.
Entre els seus
deixebles es compta, entre altres, a Paco de Lucía i el jove
i talentós Javier Conde.
Va abandonar Espanya en 1936 durant la guerra civil espanyola,
d'aquí es van escapar, a la nit,
creuant els Pirineus, i el camí de Santiago, cap a França, on
van prendre un vaixell a Amèrica, arribant primer a l'Argentina. On va conèixer a Libertad Lamarque, actriu
argentina, d'aquí van marxar
tots exiliant-se, a Mèxic en primera instància, amb la balladora Carmen Amaya, la
família de la qual es va establir definitivament en aquesta ciutat.
A la Ciutat de Mèxic va conèixer a Esperanza
González Erazo, es van casar i van tenir quatre fills: Maricruz, Carlos,
Agustín, i Margarita. Tots dos van realitzar junts vàries gires i es va establir més tard a Nova York. On va arribar a actuar en el Radio City Music
Hall durant una gala benèfica,
retransmetent-se en format
de telemaratón en WOR-TV (Channel
9). Va actuar al costat de l'artista
espanyola Rosa Morena, amb
la qual va interpretar “Angelitos negros”, per buleries. Coincidint a més, amb artistes
americans com Frank Sinatra,
Dean Martin, Judy Garland, Sammy Davis, Jr., Candido Camero,
entre altres. Aquest esdeveniment va ser organitzat
per la Fundació UCP (United
Cerebral Palsy) de Nova York, presidida per Leo Hausman. No va tornar per primera vegada a Espanya fins a 1967 i sempre que ho va fer va ser breument. Va ser precisament aprofitant la seva arribada a Espanya al setembre de 1967 quan va tenir lloc un homenatge
al gran guitarrista als jardins
de La Alcazaba, a Màlaga, com
a convidat d'honor en la IV
Setmana d'Estudis Flamencs de Màlaga, en el qual van intervenir, entre altres
Enrique Morente, Paco de Lucía, Serranito, Manuel
Cano i un joveníssim Rafael Morales; en finalitzar, l'alcalde de Màlaga li va imposar al gran mestre Sabicas la Medalla d'Or de la ciutat, únicament concedida en edicions anteriors a Pastora Imperio i Manolo Caracol.
En el Carnegie Hall de Nova York se li tributa el que seria el seu últim
homenatge el deu de juny de 1989, morint en aquesta ciutat a l'any següent, amb setanta-vuit anys d'edat.
El seu primer àlbum en solitari, Flamenco Puro
(1961), es va convertir en una fita de la història de la guitarra flamenca. Però
en Rey del Flamenco, sis anys
més tard, se situa a un nivell encara superior.
Cal ressaltar també els primers passos
donats pel flamenc juntament amb altres corrents
musicals. Així, va obrir la porta de la fusió del flamenc amb el rock en la gravació de "Rock encounter"
al costat de Joe Beck en
1966, encara que publicat en 1970. El que en un principi va ser un mer experiment, que ni tan sols va
ser molt valorat per ell, va acabar convertint-se en
un primer pas en el corriol
que van engrandir més endavant les bandes de l'anomenat rock andalús.
Sabicas, que va obtenir diversos
discos d'or, va tenir gran importància en la introducció del
flamenc a públics de fora d'Espanya i de la resta del món hispanoparlant. Més tard, diria
en una entrevista:
La
guitarra flamenca no s'havia tocat
mai res més que a Espanya, i no tothom, molt poqueta cosa. Llavors, des que van sortir els meus discos, en els últims trenta
anys, la gent es va
aficionar a la guitarra flamenca en qualsevol costat del món.
Com a executant, Sabicas va marcar un punt d'inflexió en la tècnica d'execució de la guitarra flamenca en introduir
nous conceptes en l'execució, destacant per la seva velocitat i neteja d'execució i per la seva tècnica de la mà dreta.
Certament, sense Sabicas la guitarra
flamenca no seria avui el
que és. En el seu temps va fer una revolució que va deixar estupefactes als entesos. Va aportar solucions tècniques tremendament complicades, d'enorme dificultat, mai inventades per ningú abans. Alhora, un rar sentit de la capacitat expressiva de l'instrument li va portar a compondre
música d'inèdita bellesa, a
la qual els seus predecessors a penes s'havien aproximat.
Pot llavors dir-se que abans de Sabicas hi havia coses impossibles de fer amb una guitarra. Després d'ell, ja no. Per això és que en el món, tant entre els guitarristes d'altres gèneres com entre les signatures fonogràfiques, sempre se li va tractar sota l'adjectiu de virtuós. No podria ser d'una altra manera, ja que aquest home va portar a la
guitarra flamenca (considerada fins a la dècada de 1950 com un instrument solament destinat a l'acompanyament del
cante) a una dimensió inimaginable abans de la tremenda irrupció d'aquest autèntic fenomen musical. D'altra banda, Sabicas va trencar amb el clixé que solament els andalusos
podien tocar la guitarra pertanyent
a aquest gènere, aconseguint creacions d'un sentit estètic
superior, així com de major aroma i intensitat flamencs que les peces compostes
per la gran majoria dels seus contemporanis nascuts en el sud de la península.
El fabuloso Sabicas és una pel·lícula documental
sobre l'artista dirigida per Pablo Calatayud i produïda per Toni Sasal. Està realitzada en 2012 per l'empresa 'En Clau Audiovisual',
de Pamplona (ciutat natal del mestre)
i està coproduïda per TVE.
'El fabulós Sabicas'
recorre amb rigor la trajectòria
vital i artística de Sabicas
donant una visió global de
la importància i rellevància
del mestre, les seves aportacions i el mode en què revoluciónó el toc flamenc, a partir de les
entrevistes realitzades a destacats
flamencólogos, artistes, i també a familiars. El documental, de noranta
minuts de durada, conté material inèdit
de l'artista.
Discografia parcial
Flamenco on Fire
(versión retitulada de The Art of the
Guitar)
Fiesta flamenca
Queen of the Gypsies
(con Carmen Amaya, 1959)
¡Flamenco! (con Carmen Amaya, 1972)
Flamenco puro (1961)
Flamenco Styles on
Two Guitars (con Mario
Escudero)
The Fantastic Guitars
of Sabicas and Escudero (1959)
Sabicas La historia del flamenco doble LP (1969)
Recital de guitarra flamenca (vol. 1,2,3)
From the Pampas to the Rio Grande (con Mario Escudero)
Festival gitano (con Los Trianeros)
Sabicas, Volúmenes 1-3 (1957–1958)
El rey del flamenco (1965)
Soul of Flamenco (1960)
Flamenco Reflections (1963)
Rock Encounter (con Joe
Beck, 1970)
Flamenco Fantasy (1960)
Flaming Flamenco Guitar (1963)
Flamenco virtuoso (1961)
Nueva York / Granada (con Enrique Morente)
(1990)
Sixteen Immortal Performances (antología de
grabaciones ABC-Paramount, 1972)
Solo Flamenco (1959)
El duende de la guitarra flamenca
The Art of the Guitar (1976)
Tres guitarras tiene Sabicas
(1969)
Flamenco histórico
Enregistraments com a lider
Enregistraments en solitari
Enregistraments amb “”
Enregistraments amb “”
Enregistraments amb altres