Ruud Jacobs

(Rudolf Jacobs)

contrabaixista, productor

Instruments: contrabaix

Naixement: 3 de maig de 1938 a Hilversum (Països Baixos)

Mort: 18 de juliol de 2019 a Newkoopxx (Països Baixos)

Su padre era abogado pero también pianista aficionado. Su madre era profesora de ballet y dirigía una escuela de ballet en casa. Ruud y su hermano, el pianista Pim Jacobs, crecieron en una familia de artistas. No fue sorprendente entonces que ambos hermanos se dedicasen a la música.

Jacobs comenzó a tocar la flauta dulce a la edad de once años, y en cuestión de meses estaba tocando composiciones del saxofonista alto estadounidense Charlie Parker. Desde los trece años tocó el saxofón alto, tomando lecciones de Bep Rowold, fundador de los Skymasters. Pronto cambió el saxofón alto por el saxofón tenor. Comenzó a tocar el contrabajo a los quince años. Estudió durante cuatro años en el Conservatorio de Ámsterdam con Cees de Ligt, uno de los contrabajistas de la Orquesta del Concertgebouw.

A principis de la dècada de 1950 es va fundar el Trio Pim Jacobs, la primera formació del qual estava formada per Ruud Jacobs al contrabaix i Cees See a la bateria. Els primers LP es van fer amb Bud Shank i Bob Cooper, Tony Scott i Herbie Mann. En 1957, a l'edat de dinou anys, Jacobs va ser triat, com l'únic baixista d'Europa, per a formar part de la International Youth Band als Estats Units. Va tocar amb Louis Armstrong, entre altres, en el Festival de Jazz de Newport i en l'Exposició Mundial Expo 58 a Brussel·les en 1958.

A això li van seguir moltes gires i gravacions amb Johnny Griffin, Rita Reys, Kenny Clarke, Bud Powell, Bill Evans, Clark Terry, Stan Getz, Sonny Rollins, Gerry Mulligan, Art Farmer, Eddy Daniels, Tony Bennett, Sarah Vaughan i molts altres.

A partir dels anys 1960, grans èxits se succeeixen amb Rita Reys, qui en 1960 és proclamada Primera Dama Europea del Jazz durant el festival internacional de jazz de Juan-els-Pins / Antíbol. Dins del Trio Pim Jacobs, Cees See va ser reemplaçat pel guitarrista Wim Overgaauw. Així que sense bateria, seguint l'exemple del Trio Oscar Peterson. Reys i el trio van realitzar gires per tots els principals festivals de jazz europeus i van gravar amb Kenny Clarke i Johnny Griffin, entre altres.

A partir de la dècada de 1970, a més de fer música, Jacobs també va començar a produir discos, primer per a la companyia discogràfica CBS, més tard per a Phonogram i Universal. Molts grans noms de les dècades següents deurien l'èxit dels seus LP i CD en part a la seva artesania. Alguns dels noms amb els quals va col·laborar en aquest context: Claus Ogerman, Thijs van Llegir, Rita Reys, Toots Thielemans, Jan Akkerman, Laurens van Rooyen, Jaap van Zweden, Gerard Coix, Lori Spee i Laura Fygi. També va ser el productor de la primera sèrie de CD del violinista André Rieu.

Els germans Pim i Ruud estaven molt units, no sols pel seu amor a la música, sinó també pel seu amor a la naturalesa. Durant dècades van anar a pescar junts regularment. La mort de Pim en 1996 va ser un gran cop per a Ruud, i a penes va tocar en els anys següents. Músic de cap a peus, no va poder evitar-ho i va començar a treballar de nou.

Des de llavors, Jacobs ha tornat a actuar molt, especialment amb la seva cunyada Rita Reys, el pianista Peter Beets, el bateria Joost Patocka, el guitarrista Martijn van Iterson i el saxofonista tenor Ferdinand Povel. Reys i el quintet van actuar en el North Sigui Jazz Festival, entre altres, i en 2007 van gravar el DVD "Rita Reys Live at Carré" en un Teatre Real Carré amb entrades esgotades. Les produccions dels últims anys inclouen: Rita Reys: Beautiful Love - A tributi to Pim Jacobs, Toots Thielemans: Toots & Friends, Laura Fygi: Rendez Vous.

Jacobs va celebrar el seu 70è aniversari en Bimhuis amb entrades esgotades a Amsterdam, ocasió en la qual va ser nomenat Cavaller de l'Orde d'Orange-Nassau. L'alcalde Buijserd de Nieuwkoop, on ell i la seva esposa Liselore Gerritsen vivien, li va lliurar les condecoracions corresponents. Molts col·legues van venir a Amsterdam per a celebrar el festival de manera musical. Per descomptat, Rita Reys, amb qui Ruud havia compartit escenari durant 55 anys aquest any, era allí, així com Benjamin Herman, Thijs van Llegir, Han Bennink, Cor Bakker, Kim Hoorweg i Laura Fygi, entre altres.