(Rubem Dantas Rodrigues)
Percussionista
Instruments: Percussió, calaix flamenc
Gèneres:
Flamenc, Jazz, Fusió
Naixement: 9 de
desembre de 1954 a Salvador de Badia
Va començar els seus
estudis de piano de la mà
de la seva mare, qui també
li va ensenyar a escoltar creadors
de la talla de Maysa Matarazzo,
Agustinho dos Santos, Jackson do Pandeiro,
Moniato, Pixinguinha, Luis Gonzaga i Elza Soares. Després
d'alguns anys dedicats al piano, la naturalesa
inquieta i curiosa de Rubem li va portar a interessar-se per la percussió de
la mà del qual ell considera el seu autèntic mestre, “Vadinho do Gantois”. Ell va dirigir els seus primers passos
i li va convertir en un dels percussionistes
més prometedors del moment i que actuava en els més importants
festivals del Brasil col·laborant
amb grups com Machina Naturale o Sangue i Raça. Amb aquesta última banda va obtenir un gran èxit amb adaptacions d'obres com L'òpera
dels tres penics de Bertolt Brecht.
En
1977 es trasllada a Madrid, després
de viure i treballar uns anys a París al costat de músics com Eddie Louis, Christian Escoudé,
Dusty o Paco Serry. A Espanya coneix i col·labora amb músics com Jean Luc Vallet, Jaime Marques, el malagueny Manolo Heredia Bonilla, Tito Duarte, Richard Krull i Pepe Perera, entre altres.
En aquesta època coincideix amb el cantant Pedro Ruy-Blas, que li ofereix
unir-se al grup Dolores, llavors
format per Jorge Pardo, Jesús Pardo i Álvaro Yébenes.
El
guitarrista Paco de Lucía apareix en el seu camí per a proposar-li participar en el seu nou projecte, un quintet, posteriorment convertit en sextet. Va ser llavors quan Rubem
va introduir la percussió
en el flamenc, els ritmes
del qual es van omplir dels sons que aportaven
els seus bongoes, darbucas, tumbadoras o cortinetes, per primera vegada en la història.
Un projecte musical amb el qual Dantas recorreria els principals escenaris del món i colliria les millors crítiques durant més de vint-i-cinc anys i que va comptar també amb les col·laboracions de Carles
Benavent, Jorge Pardo, Ramón d'Algesires,
Juan Ramírez, Manolito Soler, Joaquín Grilo, Pepe de
Lucía, Duquende, Rafael de Utrera, Juan Manuel
Cañizares, Viejín i José María Bandera.
En una
de les gires amb Paco de Lucía per Amèrica, tots dos van descobrir el calaix peruà i el van incloure aquesta mateixa nit en el concert per a
interpretar Solo quiero caminar. Aquella decisió va
crear escola i va marcar per sempre
el flamenc, que l'adoptaria
com a propi. Des d'aquest dia, el calaix s'ha convertit en un instrument comú per a les formacions flamenques.
Al novembre de 2003 Chick Corea li
convida a formar part de la seva
banda durant una gira per Espanya
en la qual compartiria escenari amb músics
tan destacats com Jeff Ballard, Avishai Cohen i Steve
Wilson. Una col·laboració que el pianista torna a sol·licitar quan presenta la seva nova banda, Chick Corea
& Touchstone i per a la qual
també són requerits Tom Brechtlein i els antics integrants del sextet de Paco de Lucía, Carles Benavent
i Jorge Pardo. Aquesta nova formació
recorre actualment els escenaris del món realitzant importants concerts a Europa i Amèrica, on han rebut grans
ovacions de públic i
crítica.
A l'agost de 2004, Dantas presenta a Cadis un projecte innovador: Rubem Dantas
& Flamenc big band, en
la qual no triguen a col·laborar Carles Benavent,
Carlos Carli, Jorge Pardo, Miguel Ángel Chastang i Rafael de Utrera, entre altres.
Al setembre de 2007, surt al mercat el seu primer disc en solitari Festejo, en el qual han col·laborat músics i amics com Paco de Lucía, Jorge Pardo, Carles Benavent,
Chano Domínguez, Chick
Corea, Edith Salazar o Joaquín Grilo i que posarà de manifest una de les
facetes menys conegudes del
brasiler, la de compositor.
Dantas
ha passejat el seu art en companyia de músics com Camarón de la Isla, Milton Nascimento,
Enrique Morente, El Potito, Ketama,
Paquito D’Rivera, Horacio Icasto,
Gilberto Gil, María Creuza o Pablo Milanés, entre altres.
En
2009 col·labora en el nou
disc del guitarrista italià Flavio Sala, titulat De La Buena Onda.