Roy Haynes

(Roy Owen Haynes)

Bateria

Gèneres: Jazz

Naixement: 13 de març de 1925 a Boston, Massachusetts, els Estats Units

Mort: 12 de novembre de 2024 a comtat de Nassau (els Estats Units)

Roy Haynes (Boston, Massachusetts, 13 de març de 1925 - Comtat de Nassau, Nova York, 12 de novembre de 2024) va ser un bateria estatunidenc. És un dels més notables bateries de jazz de tots els temps, amb una extensa carrera durant la qual ha col·laborat amb els més destacats músics del gènere al seu país. Amb gairebé 80 anys de trajectòria, Haynes ha tocat swing, bebop, jazz fusió i jazz d'avantguarda, a més de ser considerat un pioner de la bateria de jazz. "Snap Crackle" va ser un sobrenom que se li va donar en la dècada de 1950, i és també el nom d'una de les cançons més famoses de Haynes.

Haynes ha dirigit bandes com Hip Ensemble, i els seus àlbums Fountain of Youth i Whereas van ser nominats per a un premi Grammy. Va ser inclòs en el Saló de la Fama del Bateria Modern en 1999. El seu fill Graham Haynes és cornetista; el seu altre fill Craig Holiday Haynes és bateria, igual que el seu net Marcus Gilmore.

Roy Owen Haynes va iniciar la seva carrera professional en 1945 i posteriorment va passar a formar part del grup de Lester Young de 1947 a 1949.

Durant els anys 1950s, Haynes va iniciar una sèrie d'importants col·laboracions amb Charlie Parker (1949-1952), Bud Powell, Stan Getz, Sarah Vaughan (1953-1958), Thelonious Monk, Lennie Tristano i Miles Davis. Haynes va continuar la seva carrera durant els anys '60s tocant amb Eric Dolphy, John Coltrane (com a substitut de Elvin Jones).

Posteriorment col·laboraria amb Stan Getz i Gary Burton i després amb músics com Chick Corea, Pat Metheny, Dizzy Gillespie, Art Pepper, Henry Grimes, Christian McBride, Jackie McLean, Gerry Mulligan, Horace Tapscott, entre molts altres, en ser un dels artistes més prolífics en gravacions de la història del jazz, gràcies als seus més de 60 anys de carrera musical.

Va treballar en algunes bandes sonores, com en la direcció de la banda sonora de la pel·lícula Bird (1988), de Clint Eastwood.

Una cançó de tribut a Haynes va ser gravada per Jim Keltner i Charlie Watts dels Rolling Stones, i Haynes va presentar la mateixa en l'escenari al costat de Allman Brothers Band en 2006, i al costat de Page McConnell de Phish en 2008; "L'edat (de Haynes) sembla haver-li passat de llarg", va observar Watts en el moment, i va agregar: "Té vuitanta-tres anys i en 2006 va ser triat Millor Bateria de Jazz contemporani. Ell és increïble".

En 2008, Haynes va brindar la seva veu al videojoc de mundo abierto Grand Theft Acte IV, per a interpretar el paper del DJ de l'estació de ràdio fictícia de Liberty City dedicada al jazz contemporani, anomenada Jazz Nation Radi 108.5.

El 25 de juny de 2019, el diari New York Times va incloure a Haynes en la llista de centenars d'artistes el material dels quals va ser destruït en l'incendi d'Universal Studios de 2008.

Haynes és conegut per celebrar el seu aniversari en l'escenari, fent-lo en anys recents en el Blue Note Jazz Club de la Ciutat de Nova York, on la celebració del seu 95 aniversari va ser cancel·lada a causa de la pandèmia de COVID-19.

Enregistraments com a líder / colider

Roy Haynes Modern Group (Swing, 1955) – gravat in 1954

Busman's Holiday (EmArcy, 1955)

Jazz Abroad (Mercury, 1956) – gravat in 1953. split album with Quincy Jones.

We Three with Paul Chambers & Phineas Newborn (New Jazz, 1959) – gravat in 1958

Just Us (New Jazz, 1960)

Out of the Afternoon (Impulse!, 1962)

Cracklin' with Booker Ervin (New Jazz, 1963)

Cymbalism (New Jazz, 1963)

People (Pacific Jazz, 1964)

Hip Ensemble (Mainstream, 1971)

Senyah (Mainstream, 1972)

Booty with Blue Mitchell, Charles Kynard, Charles Williams (Mainstream, 1974)

Togyu (RCA, 1975) – gravat in 1973

Jazz a Confronto Vol. 29 (Horo, 1976)

Sugar Roy (Kitty, 1976)

Thank You Thank You (Galaxy, 1977)

Vistalite (Galaxy, 1979) – gravat in 1977

True or False (Freelance, 1986)

Encounters with Mark Isaacs, Dave Holland (ABC, 1990) – gravat in 1988

Equipoise (Mainstream, 1991) – reissue of Hip Ensemble (1971) with 1 additional track "Roy's Tune"

When It's Haynes It Roars (Dreyfus Jazz, 1992)

Live at the Riverbop (Marge, 1993) – live gravat in 1979

Homecoming (Evidence, 1994) – live gravat in 1992

Te Vou! (Dreyfus Jazz, 1994)

My Shining Hour with Thomas Clausen's Jazzparticipants (Storyville, 1995) – gravat in 1994

Praise (Dreyfus Jazz, 1998)

The Roy Haynes Trio featuring Danilo Perez & John Patitucci (Verve, 2000) – gravat in 1999

Birds of a Feather: A Tribute to Charlie Parker (Dreyfus Jazz, 2001) – Grammy-nominated album

Love Letters (Eighty-Eight's, 2002)

Whereas (Dreyfus Jazz, 2006)

The Island (Explore, 2007) – gravat in 1990

Roy-Alty (Dreyfus Jazz, 2011)