Roberto Fonseca

 

 

Pianista i compositorBateria

Gèneres: Jazz, hip hop, latin jazz, drum and bass, urban, música afrocubana

 

Naixement: 29 de març de 1975 a l'Havana (Cuba)

 

Roberto Fonseca (l'Havana, Cuba, 1975) és un prestigiós pianista cubà. Des dels seus inicis, Roberto ha estat envoltat per la música ja que el seu pare va ser el bateria Roberto Fonseca i la seva mare, Mercedes Cortés Alfaro, cantant professional (va gravar el tema Digues-me que no de l'àlbum Zamazu), a més dels seus dos germans majors; Emilio Valdés (bateria) i Jesús «Chuchito» Valdés Jr. (piano) els qui també són músics de prestigi internacional.

 

En els seus començaments, Roberto va demostrar interès per la bateria, però als 8 anys d'edat es va decantar definitivament pel piano; i als 14 va començar a experimentar la fusió dels ritmes tradicionals cubans amb el jazz americà fent un concert amb tan sols 15 anys, dins de Festival Jazz Plaza l'any 1991.

 

Es va formar en el prestigiós Institut Superior d'Art a l'Havana on va obtenir un màster en composició musical. Una vegada format, va abandonar l'illa per a buscar nous sons. En el començament va ser el seu primer treball, gravat amb el saxofonista Javier Zalba i el grup Temperamento. El disc va ser guardonat com a millor àlbum cubà de Jazz l'any 1999. Aquest èxit el va empènyer a continuar treballant en la creació del que seria els seus dos següents treballs: Ha de veure i Elengo, en el qual es combinen diferents ritmes com el latin jazz, hip-hop, drum and bass, els ritmes cubans i la música urbana.

 

Entrat el nou mil·lenni, Roberto es va desplaçar al Japó per a gravar el seu següent treball: No Limit: Afro Cuban Jazz per al segell japonès JVC; i aquest mateix any va començar a girar amb la reconeguda agrupació cubana Buena Vista Social Club, tractant-se amb els grans mestres del so cubà com Ibrahim Ferrer, Orlando «Cachaíto» López, Rubén González, Guajiro Mirabal i Manuel Galbán.

 

Aquesta experiència, que és el que més s'assembla a un somni per a qualsevol músic cubà, el va portar a tocar en més de 400 concerts per tot el món i a les sales més prestigioses com el Palais donis Congrès (París), Albert Hall (London), Beacon Theatre (Nova York), Sydney Opera House (Austràlia), Frankfurt Alter Oper (Frankfrut), promocionant el treball d'Ibrahim Ferrer; i acompanyat de les grans llegendes de la música cubana com Orlando «Cachaíto» López, Guajiro Mirabal i Manuel Galbán entre altres. Gairebé totes les crítiques als concerts celebrats a Sud-amèrica i Àsia feien referència al talent del pianista i el seu magnetisme en l'escenari.

 

El següent lustre va estar plasmat de treball i aparicions, iniciant un especial vincle amb la dissenyadora de moda Agnés B. i treballant com a productor i arranjador de l'últim treball d'Ibrahim Ferrer “Mi sueño: Bolero Songbook”, de la gira mundial del qual va ser el director musical.

 

Després d'aquest intens període de treball i la dolorosa pèrdua d'Ibrahim Ferrer, Roberto va saber que era el moment de començar a treballar en el seu projecte en solitari: Zamazu, el treball del qual conjumina els ritmes afrocubans amb la música clàssica i la música tradicional cubana.

 

Per a això, va comptar amb la presència del premiat productor musical brasiler Alê Siquiera i es va desplaçar a Salvador de Badia (el Brasil) per a la preproducció del disc. En aquest treball també va participar el músic brasiler Carlinhos Brown, Orlando «Cachaíto» López, la diva del so cubà Omara Portuondo, el guitarrista flamenc Vicente Amigo, i el seu grup habitual Javier Zalba, Omar González i Ramsés Rodríguez.

 

Els dos següents anys, Roberto va compaginar la gira mundial de presentació del seu disc amb la coproducció al costat de Nick Gold del disc d'Ibrahim Ferrer El meu somni, gravat amb anterioritat a la seva mort. Aquest treball va estar nominat al Grammy Llatí 2007 en la categoria de Millor Àlbum Tropical Tradicional.

 

2008 va ser un any d'intens treball i vivències que va inspirar a l'artista en el seu següent treball. El tema Va arribar Cachaíto, del disc Zamazu, va ser inclòs en la banda sonora de la pel·lícula Hancock protagonitzada per Will Smith.

 

L'any 2009 Roberto llança el seu següent projecte titulat Akokan, cor en Yoruba, un treball que conjumina la màgia i força del directe a l'estudi. En aquest cas, va comptar amb la col·laboració dels seus músics habituals, i amb la participació de l'artista capverdiana Mayra Andrade en el tema Set Potències, i del guitarrista nord-americà Raúl Midón en el tema Second Chance.

 

Des del llançament de Akokan, Roberto ha dedicat el seu temps a promocionar la seva música i a girar pel món sencer. Així va visitar per primera vegada terres australianes i neozelandeses. Aquest mateix any Roberto es va reunir per primera vegada amb el reconegut Dj britànic Gilles Peterson, per a llançar el projecte Gilles Peterson presents Havana Cultura new Cuban Sound. El primer treball descobreix una selecció de joves artistes urbans sota la direcció musical de Roberto Fonseca amb els quals ha girat en el circuit dels festivals més destacats del panorama internacional.

 

En el 2010, el pianista es va dedicar al llançament del seu disc Akokan a Amèrica del Nord com a teloner de la diva cubana Omara Portuondo, així com en el llançament del remix del projecte de Havana Cultura: Gilles Peterson presents Havana Cultura remixed.

 

A la fi del 2010 va llançar el disc Roberto Fonseca Live in Marciac dins de la col·lecció promoguda pel mateix Festival de Jazz in Marciac.

 

A la fi del 2013 va ser nominat als Premis Grammy 2014 en la categoria "Millor àlbum de jazz llatí" pel seu CD "Jo".

 

En 2023 va presentar l'àlbum immersiu, barrejat utilitzant la tecnogía Dolby Atmos, titulat 'La Gran Diversió', en el qual homenatjava les salvatges nits de l'Havana.Va tocar en:  

 

Enregistraments en solitari

Tiene Que Ver (1999)

Temperamento: En el Comienzo (1999)

No Limit (2001)

Elengo (2001)

Zamazu (2007)

Akokan (2009) Enja Records

Live in Marciac (2010)

Temperamento (2011)

Yo (2012)

Abuc (2016)

Yesun (2019)

La Gran Diversión (2023)

 

Col·laboracions

Black P. Marabal Bandasonora (2000)

Cuando Yo Sea Grande – Augusto Enriquez – 1998 (Egrem)

Cachaíto – Orlando Cachaíto López – 2001 (World Circuit Records)

Felicidad – Asa Feeston – 2002 Inter Records Co Ltd

Buenos Hermanos – Ibrahim Ferrer – 2003 (World Circuit Records)

Guajiro Mirabal – Guajiro Mirabal – 2004 (World Circuit Records)

Flor de Amor – Omara Portuondo – 2004 (World Circuit Records)

Angá EchuminguaAngá Díaz – 2005 (World Circuit Records)

Javier Zalba – Javier Zalba – 2006 (Colibrí)

TimbaladaCarlinhos Brown – 2006 (Candyall Music)

Ibrahim Ferrer – Mi sueño 2007 (World Circuit Records)

Absolument Latino song Zamazamazu 2007

Gracias – Omara Portuondo – 2008 (Montuno / Harmonia Mundi)

Omara & Maria Bethânia – 2008 (Biscoito Fino)

EtxeaKepa Junkera – 2008 (Warner Music Spain)

Gilles Peterson presents Havana Cultura New Cuban Sound - 2009 (Brownswood Recordings)

Gilles Peterson presents Havana Cultura Remixed - 2010 (Brownswood Recordings)