(Robert
Alan Krieger)
Guitarrista, compositor
Instruments: Guitarra, Harmònica, Teclats, Piano, Trompeta, Baix elèctric, Veu
Gèneres: Rock, Blues, Flamenc,
Jazz, Rock àcid
Naixement:
8 de gener de 1946 a Los Angeles,
Califòrnia, els Estats Units
És un guitarrista de Rock and roll i compositor estatunidenc que guanyo fama per
ser el guitarrista de la banda de rock The Doors. Va escriure algunes de les cançons més famoses, com
a Light my fire, Love Em Two
Times, Touch Em, Peace Frog i Love
Her Madly. En 2011 la
revista Rolling Stone ho va
posar en el número 76 en la seva llista
dels 100 millors guitarristes de tots els temps.
Va néixer en una família jueva-alemanya. El seu primer contacte amb la música
va ser principalment clàssica,
ja que el seu pare era un
gran fan de la música de marxa militar, fins que va escoltar Pedro i el Llop,
que va ser la primera música que realment el va sorprendre. Quan tenia set anys, Krieger va trencar accidentalment al seu reproductor de discos, però a
través de la ràdio va començar
a escoltar artistes de la talla de Fats Domino, Elvis Presley i The Platters.
Als 10 anys va intentar tocar la
trompeta, però va descobrir
que no era per a ell. Va començar
a tocar blues al piano dels seus
pares amb molt més èxit que la trompeta. Va començar per aprendre flamenc, manllevant la guitarra d'un amic.
Quan Krieger tenia
18 anys, va tenir la seva pròpia guitarra flamenca i
va prendre classes durant alguns mesos.
Va estar en gèneres, incloent-hi
flamenc, tradicional, el blues i el jazz. Després de la secundària, Krieger va assistir a la Universitat de Califòrnia, Santa Bàrbara. Krieger llista als guitarristes
Wes Montgomery, Albert King i Larry Carlton entre les majors influències en el seu estil.
Va formar la banda The Doors amb el teclista Ray Manzarek, el bateria John Densmore i el
vocalista Jim Morrison. La
banda va prendre el seu nom d'un vers
del poeta William Blake: "If the
doors of perception were cleansed, every thing would
appear to man as it is:
infinite." (Si les portes de la percepció fossin depurades, tot apareixeria davant l'home tal qual és: infinit), que també donava títol al llibre de Aldous Huxley, The Doors
of Perception.
El grup és
considerat un dels més influents en la història del rock, i ha estat descrit com una de les bandes més innovadores i poderoses en la història del
rock. L'estil únic de Krieger en la guitarra elèctrica,
els seus eclèctics gustos musicals, i el seu ocasional però forta composició van ajudar a fer de The Doors un gran fenomen del rock dels anys 60.
The Doors es diferenciava
de molts grups de rock de l'època, perquè no usaven un baix en concert, emfatitzant també el fet d'haver estat
influïts per diferents grups de rock de l'època, així com el destacat
gènere del blues. En comptes
d'això, Manzarek tocava les melodies del baix amb la mà
esquerra en el seu nou piano Fender Rhodes, una nova versió del ja conegut piano Fender Rhodes, i les melodies de l'òrgan amb la mà dreta.
No obstant això, el grup va usar alguns baixistes en les seves gravacions d'estudi, entre ells Jerry Scheff, qui va tocar després en més de 1100 concerts per a Elvis
Presley (de 1969 fins a la seva
mort en 1977), així com Doug Lubahn, Harvey Brooks, Kerry
Magness, Lonnie Mack i Ray Neapolitan.
Podria dir-se a més
que Krieger va ser la peça fonamental que va acabar de formar als
The Doors ja que la seva gran habilitat en la guitarra (malgrat
portar només uns mesos tocant) va acabar per donar
el so tan característic del grup,
que consistia en molts
casos en l'ús del "slide".
A més pot
atribuir-se a ell, el hit Light my
fire encara que usualment els crèdits són
donats a "The Doors". El tecladista Ray Manzarek va afegir l'intro. La cançó representa una
parella "arribant alt"
(getting high), un terme de carrer per a la sensació eufòrica de la gent quan es droga.
D'acord amb els
integrants de la banda, la cançó
Love Em Two
Times que va ser escrita per Krieger, és sobre un soldat i el seu últim dia
amb la seva núvia abans d'anar
a la guerra (d'acord amb la
data, probablement Vietnam).
La gran característica de la cançó
"Touch Em" és la seva cridanera
utilització d'instruments
de cordes i vents per a accentuar la veu de Jim Morrison (on
s'inclou un poderós solo ofert pel saxofonista Curtis Amy), cosa que va significar l'implemento
de saxofon al llarg del
disc aconseguint així una
de les cançons més populars de The Doors.
En una gravació de la televisió on els
The Doors van interpretar
"Touch Em", es pot apreciar com Robby Kriegger té un ull completament morat, segons la biografia de Jim Morrison "Vida i Mort" tot és degut
a una baralla que va tenir Jim en un bar amb uns tipus per haver-los
insultat (lògicament sota efectes de la beguda) els tipus als
quals va insultar es van pensar que havia estat Robby
el que havia propinat els insults i aquests
li van donar una brutal pallissa, davant
això Jim Morrison va desaparèixer a l'instant de l'escena de la baralla.
Després de la mort de Morrison en 1971, the Doors va continuar com un trio i
va treure dos nous àlbums Other Voices
i Full Circle. Krieger va
compartir el lloc de vocalista amb
Ray Manzarek.
Després de la separació de The Doors en 1973, Krieger va formar "The Butts Band" amb el bateria John Densmore. El seu talent era tal que va gaudir d'un cert
èxit com a guitarrista de
jazz-fusió, després de la seva inicial separació amb the Doors,
gravant un grapat d'àlbums en el seu "The Robby Krieger
Band" en els 70s i els
80s, incloses les versions
(1982), Robby Krieger
(1985) i Don't Speak
(1986).
Per al seu primer disc en solitari en 1977, Robbie Krieger & Friends, Krieger va treballar amb l'artista
de rock Jim Evans per a crear una fotografìa
que es va convertir en el tapa de l'àlbum. En 1982, Krieger va fer un àlbum amb los Àngeles
del grup Casualties àcid . El
seu àlbum, Panic Station, va ser llançat per Rhino Rècords i s'inclou una nova versió del senzill de Pink Floyd Point Em at the Sky. A principis
dels anys 90, Krieger va formar un trio anomenat
"Robby Krieger Organització" oferint Skip Van Winkle (òrgan elèctric, òrgan pedal bass) i Dona-li
Alexander (bateria i cors).
En 1996, Krieger va formar una
nova banda conegut simplement
com el "Robby Krieger Band", que va comptar
amb el seu fill Waylon Krieger
(guitarra), Barry Oakley Jr. (baix,
cors), Dale Alexander (teclats)
i Ray Mehlbaum (bateria).
La banda va realitzar xous a Amèrica del Nord i Europa
entre 1996 a 1998. En 2000, Krieger llança Cinematix, un àlbum de fusió completament instrumental, amb col·laboracions de Billy Cobham i
Edgar Winter .
Krieger i Manzarek reformen The Doors of the
21 st Century l'any 2002 amb el vocalista Ian Astbury de The Cult. Arran d'una
disputa amb Densmore sobre
el nom Doors, la banda avui es coneix com a "Ray Manzarek And Robby Krieger Of The Doors". (Durant un breu període, la banda es va
reunir també va incloure a Stewart Copeland, bateria de The Police).
Krieger va tocar la guitarra en algunes
cançons de Blue Öyster Cult i ha treballat en diversos projectes d'homenatge organitzat per Billy Sherwood.
També ha fet algunes aparicions com a convidat amb la banda Particle i apareix en l'àlbum Transformations Live.
Al juny de 2008, ZYX Studio va llançar el seu concert amb Eric Burdon, anomenat Live at the Beach Ventura Califòrnia.
També van tocar "Back Door Man"
i "Roadhouse Blues".
El guitarrista Robby Krieger creu que el documental When You're Strange
és un retrat més encertat de Morrison que la pel·lícula biogràfica de 1991, sobre aquest
tema va comentar: "Crec que quan
veus la pel·lícula d'Oliver Stone -em va impressionar el bé que ho va fer Val Kilmer-
el problema és que el guió era una cosa estúpida. En realitat no va capturar en absolut
com era Jim. Crec que aquesta et dona una molt millor idea de com funcionava la seva ment".
En definitiva, Krieger es va
sentir "molt feliç"
de com va resultar el documental, elogiant
particularment el treball d'edició. Els membres
supervivents de la banda van decidir no involucrar-se
massa en el projecte per a tractar d'aconseguir el just balanç neutral que qualsevol aconseguiria.
A l'abril de 2009, Krieger i Ray Manzarek
van aparèixer com a convidats especials per Daryl Hall per al seu concert mensual transmès per web
"Live From Daryl's House". Es van interpretar algunes
cançons de The Doors ("People Are Strange", "The Crystal Ship", "Roadhouse Blues" y "Break on
Through (To the Other Side)"),
con Hall haciendo las voces.
Krieger ha participat en la sèrie "Experience Hendrix" de concerts en els últims dos anys (2008-09), unint-se a una sèrie de guitarristes d'alt perfil en homenatge a la musicalitat i composició de Jimi Hendrix .
Al maig de 2012, Robby Krieger va realitzar una gira amb el trio Roadhouse Rebels, projecte paral·lel format pels membres
fundadors de Particles, el tecladista
de Rich Robinson, Steve Molitz
(òrgan Hammond, teclats) i John Avila (baix) de Oingo Boingo/Mutaytor. Només en aquella ocasió amb dos músics addicionals, Rich Robinson
(guitarra/veu) i el seu bateria, Joe Magistro.
El grup es va presentar el 25 de maig
de 2012 a Los Angeles, el 26 de maig
de 2012 en el Festival de Música de Bella Fiore, Clarks Grove, MN i el 27 de maig
de 2012 en el Teatre Oriental, Denver, CO.
Enregistraments amb “The Doors”
The Doors (enero de 1967)
Strange Days (septiembre de 1967)
Waiting For The Sun (julio de 1968)
The Soft Parade
(junio de 1969)
Morrison Hotel (febrero de 1970)
L.A. Woman (abril de 1971)
Other Voices (octubre de 1971)
Full Circle (agosto de 1972)
An American Prayer (noviembre de 1978)
Enregistraments amb “The Butts
Band”
"The Butts
Band"(1974)
"Hear and Now"(1975)
Enregistraments en solitari
Robby Krieger & Friends
(1977)
Versions (Robby Krieger album)|Versions
(1982)
Robby Krieger (album)|Robby Krieger
(1985)
Don't Speak (1989)
Door Jams (1989)
Cinematix (2000)
Singularity (Robby Krieger album) (2010)