Richard Wright

(Richard William Wright

 

 

 

 

Músic

Instruments: Teclat, veu, sintetitzador, òrgan, mellotron, piano, harmònium, clavecí, clavicordi, celesta vibràfon, xilòfon, tin whistle (Flauta irlandesa), percussió

Tipus de veu: Baríton

 

Naixement: 28 de juliol de 1943 a Londres

Mort: 15 de setembre de 2008 a Londres

 

Va ser un músic britànic, teclista, cofundador i vocalista del grup de rock progressiu Pink Floyd, del qual a més va compondre diversos temes.

 

Es va incorporar al grup Sigma 6 en 1964, una de les versions prèvies del que acabaria dient-se Pink Floyd, amb Syd Barrett, Roger Waters, Nick Mason i Bob Klose. Wright va fer contribucions essencials al so de la banda. El seu estil, definit com a peculiar i molt més enfocat en les textures que altres contemporanis de la seva època, és una de les marques distintives de l'estil de Pink Floyd. Temes com "Echoes", "The Great Gig in The Sky", "Us and Them" i "Shine on You Crazy Diamond", són excel·lents exemples de la manera de tocar de Wright.

 

En 1978, va gravar i va llançar el seu primer disc solista anomenat Wet Dream, disc que, posteriorment, va considerar simple i amb lletres no gaire sòlides, però que li agradava. En aquell disc va treballar al costat de Snowy White com a guitarrista, ex Thin Lizzy i membre de suport de Pink Floyd, actualment guitarrista de Roger Waters.

 

Durant la gravació de The Wall, va ser expulsat del grup pel baixista i principal compositor Roger Waters. Les raons d'això no es van difondre en el seu moment però més tard es va saber que Waters estava descontentament amb les aportacions de Wright i també per haver-se negat, en un principi, a interrompre les seves vacances en favor d'avançar la publicació del disc. Durant el temps que va estar fora de Pink Floyd es va radicar a Grècia.

 

En 1984, es va unir a Dave Harris, ex Fashion per a treballar en un projecte que deixava com a protagonista a una màquina d'última tecnologia utilitzada per a compondre música. Aquesta agrupació es va dir Zee i van llançar un disc denominat Identity el qual té un so molt allunyat del qual manejava anteriorment Wright al costat de Pink Floyd. Wright va considerar aquest disc un "error experimental", i se sentia avergonyit pel resultat final.

 

Poc després, David Gilmour va prendre la direcció de Pink Floyd i Waters va iniciar un plet legal contra Gilmour i Nick Mason pel nom de la banda. El judici finalment va ser guanyat per aquests, obtenint els drets sobre el nom "Pink Floyd", alhora que Roger Waters va guanyar part dels drets del marxandatge de la banda (inclòs el porc volador habitual en els espectacles del grup), els drets de les cançons que va compondre per a The Wall (la gran majoria) i The Final Cut.

 

Més tard, en 1987, Pink Floyd va editar l'àlbum A Momentary Lapse of Reason, ja sense Roger Waters, per al qual havien anomenat novament a Wright per a participar en el disc, encara com a convidat per raons legals. Posteriorment es va unir també a la gira que va seguir a l'àlbum, amb motiu de la qual es va publicar el disc doble Delicate Sound of Thunder en 1988, en el qual Wright va aparèixer de nou reintegrat oficialment com a membre del grup. Per al següent àlbum, The Division Bell (1994), Wright coescribió 5 cançons, entre elles el tema "Wearing the Inside Out", compost per ell i coescrito al costat d'Anthony Moore.

 

Així, l'únic disc de Pink Floyd en el qual Rick Wright no apareix és The Final Cut, obra que amb motiu de la disputa legal li pertany completament a Roger Waters.

 

En 1996, va tornar a treballar al costat de Moore en el seu segon disc solista, Broken China, catalogat per molts admiradors de Pink Floyd com el millor treball solista d'un membre del grup. En aquest disc va treballar al costat de l'actual guitarrista de suport de Pink Floyd, Tim Renwick, a més del baixista Pino Palladino i la veu de Sinéad O'Connor en dues dels seus temes, entre altres músics. Fins i tot David Gilmour va ser convidat a participar en les guitarres del tema "Breakthrough", però el resultat de les seves gravacions no va ser utilitzat.

 

L'any 2001, David Gilmour va realitzar una sèrie de concerts semi-acústics convidant a Wright en un parell d'ells a tocar el seu tema "Breakthrough" en viu.

 

Al juliol de 2005, per primera vegada des dels concerts de The Wall, Wright, Gilmour, Mason i Waters es van unir de nou com Pink Floyd per a tocar cinc temes en el concert massiu Live 8 a Londres.

 

Aquest mateix any Gilmour li va insinuar a la BBC que el grup podria reunir-se una altra vegada per a un concert especial, però va descartar la possibilitat d'una altra gira. Mai es va arribar a concretar.

 

Per a 2006, Wright i Nick Mason van participar amb David Gilmour durant la seva presentació en el Royal Albert Hall a Londres, sent l'última presentació del Pink Floyd post-Waters. També en 2006 es va donar a conèixer el nou àlbum solista de David Gilmour, On an Island, en el qual Rick Wright va participar en una de les cançons i posteriorment va ser el teclista de la banda que va realitzar el tour mundial.

 

Després del retrobament, Roger Waters va superar totes les seves passades diferències amb Rick Wright i fins i tot el va convidar a participar també en la seva gira The Dark Side of the Moon Live (en la qual així mateix va col·laborar Nick Mason), però Wright va declinar l'oferta darrere de dedicar-se a preparar un nou àlbum solista, el qual segons s'informava seria un disc instrumental. Aquest nou disc no es va arribar a concretar a causa del decés de Wright.

 

El lunes 15 de septiembre del 2008, tras una breve lucha contra el cáncer, Wright falleció en su hogar de Londres. Tenía 65 años. Es el segundo miembro fundador de Pink Floyd que murió, tras el deceso de Syd Barrett en el 2006.

 

Enregistraments amb  Pink Floyd om a lider

1967 The Piper at the Gates of Dawn

1968 A Saucerful of Secrets

1969 Music from the Film More

1969 Ummagumma

1969 More

1970 Atom Heart Mother

1971 Meddle

1972 Obscured by Clouds

1973 The Dark Side of the Moon

1975 Wish You Were Here

1977 Animals

1979 The Wall

1987 A Momentary Lapse of Reason (com a músic contractat)

1994 The Division Bell (novament com a integrant oficial)

2014 The Endless River (obra pòstuma)

 

Enregistraments en Solitari

1978 Wet Dream

1984 Identity (Junto con Dave Harris como grupo bajo el nombre de Zee)

1996 Broken China