(Richard
William Wright
Músic
Instruments: Teclat, veu, sintetitzador, òrgan, mellotron, piano, harmònium, clavecí, clavicordi, celesta vibràfon, xilòfon, tin whistle
(Flauta irlandesa), percussió
Tipus de veu: Baríton
Naixement:
28 de juliol de 1943 a Londres
Mort:
15 de setembre de 2008 a Londres
Va ser un músic britànic, teclista, cofundador i vocalista del grup de rock progressiu Pink Floyd, del qual a més va compondre diversos temes.
Es va incorporar al grup
Sigma 6 en 1964, una de les versions prèvies del que acabaria dient-se Pink Floyd, amb Syd Barrett,
Roger Waters, Nick Mason i Bob Klose.
Wright va fer contribucions
essencials al so de la banda. El seu
estil, definit com a
peculiar i molt més enfocat en les textures que altres contemporanis de la seva època, és
una de les marques distintives de l'estil
de Pink Floyd. Temes com
"Echoes", "The
Great Gig in The Sky", "Us and Them" i "Shine on You Crazy
Diamond", són excel·lents exemples de la manera
de tocar de Wright.
En 1978, va gravar i va llançar
el seu primer disc solista anomenat Wet Dream,
disc que, posteriorment, va considerar simple i amb lletres no gaire sòlides, però que li agradava. En aquell disc va treballar al costat de Snowy White com a guitarrista, ex Thin Lizzy i membre de suport de Pink Floyd, actualment guitarrista de Roger Waters.
Durant la gravació de The Wall, va ser expulsat del grup pel baixista i principal
compositor Roger Waters. Les raons
d'això no es van difondre
en el seu moment però més tard
es va saber que Waters estava
descontentament amb les aportacions de Wright i també per haver-se
negat, en un principi, a interrompre les seves vacances en favor d'avançar la publicació del disc. Durant el temps que va estar fora de Pink Floyd es va radicar a Grècia.
En 1984, es va unir a Dave Harris, ex Fashion per a treballar en un projecte que deixava com a protagonista a una màquina d'última tecnologia utilitzada per a compondre
música. Aquesta agrupació
es va dir Zee i van llançar un disc denominat Identity el qual té un so molt allunyat del qual manejava anteriorment
Wright al costat de Pink
Floyd. Wright va considerar aquest disc un
"error experimental", i se sentia avergonyit pel resultat final.
Poc després, David Gilmour va prendre la direcció de Pink Floyd i Waters va iniciar un
plet legal contra Gilmour i
Nick Mason pel nom de la
banda. El judici finalment
va ser guanyat per aquests,
obtenint els drets sobre el nom "Pink Floyd", alhora que
Roger Waters va guanyar part dels drets
del marxandatge de la banda (inclòs
el porc volador habitual en els
espectacles del grup), els drets de les cançons que va compondre per a The Wall (la gran majoria) i The Final Cut.
Més tard, en 1987, Pink Floyd va
editar l'àlbum A Momentary Lapse of Reason, ja sense Roger Waters, per al qual havien anomenat novament a Wright per a participar en el disc, encara com a convidat per raons legals. Posteriorment es va unir
també a la gira que va seguir a l'àlbum, amb motiu de la qual es va publicar el disc doble
Delicate Sound of Thunder en 1988, en el qual
Wright va aparèixer de nou reintegrat oficialment com a membre del grup. Per al següent àlbum, The Division
Bell (1994), Wright coescribió 5 cançons, entre elles el tema "Wearing the Inside Out",
compost per ell i coescrito al costat
d'Anthony Moore.
Així, l'únic disc de Pink Floyd en el qual Rick Wright no apareix és The Final Cut,
obra que amb motiu de la
disputa legal li pertany completament
a Roger Waters.
En 1996, va tornar a treballar
al costat de Moore en el seu
segon disc solista, Broken China, catalogat per molts admiradors de Pink Floyd com el millor treball solista d'un membre del grup. En aquest disc va treballar al costat de l'actual guitarrista de suport de
Pink Floyd, Tim Renwick, a més del baixista Pino Palladino i la veu de Sinéad O'Connor en dues dels seus
temes, entre altres músics.
Fins i tot David Gilmour va ser convidat a
participar en les guitarres del tema "Breakthrough", però el resultat de les seves gravacions no va ser utilitzat.
L'any 2001, David Gilmour va realitzar una sèrie de concerts semi-acústics convidant a Wright
en un parell d'ells a tocar
el seu tema "Breakthrough"
en viu.
Al juliol de 2005,
per primera vegada des dels concerts
de The Wall, Wright, Gilmour,
Mason i Waters es van unir de nou
com Pink Floyd per a tocar
cinc temes en el concert massiu
Live 8 a Londres.
Aquest mateix any Gilmour
li va insinuar a la BBC que el grup podria reunir-se una altra vegada
per a un concert especial, però
va descartar la possibilitat d'una
altra gira. Mai es va
arribar a concretar.
Per a 2006, Wright i Nick Mason van
participar amb David Gilmour
durant la seva presentació en el Royal Albert Hall a Londres, sent l'última presentació
del Pink Floyd post-Waters.
També en 2006 es va donar a conèixer el nou àlbum solista de David Gilmour, On an
Island, en el qual Rick Wright va participar en una
de les cançons i posteriorment
va ser el teclista de la banda que va realitzar el
tour mundial.
Després del retrobament, Roger Waters va
superar totes les seves passades
diferències amb Rick Wright
i fins i tot el va convidar a participar també en la seva
gira The Dark Side of the Moon Live (en la qual així mateix
va col·laborar Nick Mason), però
Wright va declinar l'oferta darrere
de dedicar-se a preparar un nou àlbum
solista, el qual segons s'informava seria un disc
instrumental. Aquest nou
disc no es va arribar a concretar a causa del decés
de Wright.
El lunes 15 de septiembre del 2008, tras una
breve lucha contra el cáncer, Wright falleció en su hogar de Londres. Tenía 65
años. Es el segundo miembro fundador de Pink Floyd
que murió, tras el deceso de Syd Barrett
en el 2006.
Enregistraments amb Pink Floyd om a lider
1967
The Piper at the Gates of Dawn
1968
A Saucerful of Secrets
1969
Music from the Film More
1969
Ummagumma
1969
More
1970
Atom Heart Mother
1971
Meddle
1972
Obscured by Clouds
1973
The Dark Side of the Moon
1975
Wish You Were Here
1977
Animals
1979
The Wall
1987
A Momentary Lapse of Reason (com a músic
contractat)
1994
The Division Bell (novament com a integrant oficial)
2014
The Endless River (obra pòstuma)
Enregistraments en Solitari
1978
Wet Dream
1984
Identity (Junto con Dave Harris como grupo bajo el
nombre de Zee)
1996
Broken China