Músic
de jazz i cantant
Instruments: Veu, Baix, Percussió
Gèneres:
Jazz, Fusió, ètnica
Naixement: 28 d'octubre de 1967 a Minta, Camerun
És un cantant,
compositor i multiinstrumentista camerunès
de jazz i jazz fusió, especialitzat
en el baix elèctric, instrument del qual és un dels màxims
exponents actuals.
Va començar tocant el balafón amb tan sols quatre anys,
estimulat per la seva mare
i el seu avi, qui li havia construït
l'instrument que el nen tocava més de dotze
hores diàries.
Amb cinc anys
el petit Bona ja actuava a l'església local, on ràpidament es va convertir en
una petita llegenda local,
un nen prodigi els espectacles en bodes del qual, batejos i petites festes tots volien contemplar.
Amb 11 anys
es va traslladar amb el seu pare a la localitat portuària de Douala i allí es va adonar que per a atreure més públic necessitaria
aprendre un nou instrument, més modern. Usant flautes
i guitarres que ell mateix s'havia fabricat amb llaunes
d'oli i filferros de
bicicleta, finalment va trobar
treball com a guitarrista en una banda de Douala.
En
1980 l'amo d'un club local
va demanar a Bona que formés
una banda de jazz per al seu establiment,
donant-li accés a la seva col·lecció de vinils. Quan Bona va escoltar impressionat el disc de debut de Jaco
Pastorius, va decidir canviar
d'instrument principal, adoptant
des de llavors com a instrument principal el baix elèctric.
Després de la
mort del seu pare en 1985,
Bona va decidir abandonar Camerun per a instal·lar-se a París en 1989 amb
tan sols 22 anys. Allí la seva fama com a virtuós no feia més que créixer en cadascuna de les seves aparicions en els clubs de jazz locals, al costat de músics com Didier Lockwood, Marc Ducret, Manu Dibango o Salif Keïta. Richard va continuar aprofundint
el seu estudi de l'obra de grans músics de jazz com a Milers Davis, Chet Baker o Ben Webster.
Es va inscriure en una escola de música
per a perfeccionar les seves habilitats
com a compositor i va crear una banda pròpia anomenada Point Cardinale. Finalment, el teclista
Joe Zawinul, en la seva constant cerca de nous talents, va advertir la presència del jove baixista en els clubs parisencs i el va fitxar per al seu
àlbum de 1996 “My People”, la qual cosa va suposar l'estrena discogràfica del baixista com a acompanyant d'un nom de rellevància
internacional.
En
1995, animat pel
guitarrista Mike Stern, Bona va abandonar París per a
establir-se a Nova York, en que la seva jam scene
causaria un immediat i
notable impacte; de sobte, Richard es va trobar treballant amb els majors
noms de l'escena de jazz
mundial, com Mike Stern, Randy
Brecker, Michael Brecker,
Bob James, Chick Corea, Bobby McFerrin
o Branford Marsalis entre molts altres.
En 1998,
Bona va gravar el primer àlbum en solitari,
Scenes From My Life, i un any
més tard s'embarcaria com a corista i percussionista en una gira mundial amb
Pat Metheny Group, al costat de Steve Rodby, el baixista de la banda. En el 2004 Bona forma el seu propi sextet fix amb el qual
ha recorregut els principals festivals de jazz del món. Encara que des de llavors el
músic s'ha focalitzat en els seus projectes en solitari, encara manté una atapeïda agenda de col·laboracions,
a més d'actuar esporàdicament amb Mike Stern, Steps Ahead
o la Jaco Pastorius Big band en diferents
locals de Nova York.
Al juliol de 2017 surt publicat el disc Two parts of me de el guitarrista Antonio Rey, en el qual
col·labora en la cançó que
porta el mateix nom del
disc.
Discografia
Scenes from My Life.
1999
Kaze
Ga Kureta Melody. 2000
Reverence
(R. Bona)|Reverence. 2001
Munia:
The Tale. 2003
Toto
Bona Lokua. 2005
Tiki
(R. Bona)|Tiki. 2006
Bona
Makes You Sweat: Live. 2008
The
Ten Shades of Blues. 2010
Bonafied.
2013
Heritage.
2016