(Raúl Felipe Rodríguez Quiñones)
Guitarrista, cantautor, compositor
Instruments: Guitarra flamenca, tres flamenc i guitarra
elèctrica
Gèneres: flamenc, copla, rock and rollBlues
Naixement:
8 de gener de 1974 a Sevilla
Raúl Felipe Rodríguez Quiñones és un músic, historiador i
antropòleg cultural, productor, compositor, cantautor, guitarrista i creador
del “Tres flamenc”, conegut artísticament com Raúl Rodríguez
Des de 1992, ha treballat com a músic d'acompanyament al
costat de Kiko Veneno, Martirio (la seva mare), Javier Ruibal i Juan Perro
(Santiago Auserón), i formant projectes propis com Caraoscura (1992-1995) i Són
de la Frontera (2003-2008). Des de 2014 desenvolupa la seva pròpia trajectòria,
“AntropoMúsica creativa de los cantes de Ida y Vuelta”, amb presentacions en
concerts, conferències i trobades interculturals al llarg del món, amb dos
disco-llibres editats en solitari: Razón de Son i La Raiz Eléctrica (FOL
Música/Altafonte, 2014 i 2017) i un tercer que tanca la trilogia, La Razón
Elèctrica (2023).
Fill de la cantant Maribel Quiñones "Martirio",
amb la qual ha col·laborat musicalment en nombroses ocasions, va aprendre a
estimar la música a casa, a l'entorn de la contracultura sevillana dels '70s.
Va començar com a bateria i guitarrista elèctric de blues i rock i tocant la
bateria i la guitarra elèctrica, fins al descobriment de la música i la figura
de Diego del Gastor, que li va introduir de ple en l'aprenentatge de la
guitarra flamenca i el toc de Morón. Llicenciat en Geografia i Història i
Antropologia Cultural per a comprendre millor la naturalesa de les nostres
músiques populars. A través dels seus viatges i contactes amb les músiques
llatinoamericanes i africanes, va realitzar la primera incorporació del Tres
Cubà al Flamenc, fins a dissenyar i desenvolupar un nou instrument, el “Tres
Flamenc”. El seu pare és el metge jubilat i cantant i guitarrista Juan
Rodríguez Estévez "Juan Tacones".
Els seus primers treballs com a guitarrista a Sevilla
estan vinculats a Kiko Veneno i Pata Negra. Comença la seva marxa professional
formant el grup Caraoscura, a duo amb José Loreto "Charamusco", fill
del tocaor Parrilla de Jerez. En 1996 s'incorpora com a guitarrista flamenc a
la banda de Kiko Veneno, intervenint en les gravacions de "Punta
Paloma", "Puro Veneno", "La Família Pollo" (BMG, 1997,
1998 i 2000), "El hombre Invisible" (ELA, 2005) i "Dice la
Gente" (Warner, 2010) i fent gires durant 20 anys per tota Espanya i per
països com els Estats Units, Mèxic, l'Argentina, l'Uruguai, Alemanya, França,
Lituània, Angola, Ghana i el Marroc.
Inicia la seva col·laboració amb Martirio en 1993, amb
"He visto color" (BMG 1994), un treball estilístic sobre les
Sevillanes; continua més tard en “Tierra y Luna”, per al disc col·lectiu
d'homenatge a Federico García Lorca “FGL: De Granada a la Luna” (Atico7, 1998).
Realitza la producció i els arranjaments de "Flor de piel" (52PM,1999), i "Mucho Corazón" (nominat al Grammy Llatí
2002 com a millor disc Flamenc), dos discos centrats en una relectura
flamenc-jazzística del cançoner sud-americà, amb Jerry González, Chano
Domínguez Trío i Los Flamencos de Morón, entre altres. Duu a terme també la
Direcció Musical i Arranjaments dels seus espectacles conjunts amb Susana
Rinaldi (“Locuras”, 2004), amb Miguel Poveda (“Romance de Valentia”, 2005).
Produeix el seu disc "25 años" en directe, gravat a Barcelona i en
format de trio, amb Jesús Lavilla al piano (Nous Mitjans, 2009). En 2010 graven
a l'Havana "El aire que te rodea", amb el pianista cubà José María
Vitier (Sony, 2011), que es va presentar en CubaDisco 2010. A l'abril de 2012
acompanyen a Chavela Vargas en el Palau de Belles Arts de Mèxic DF en la
presentació del seu disc sobre Federico García Lorca, "La luna
grande", al costat d'Eugenia León i Els Macorinos, i al juliol de 2012 en
la Residència d'Estudiants de Madrid, al costat de Miguel Poveda, en el qual va
ser l'últim concert de Chavela Vargas. En 2013 editen junts "De un mundo
raro. Cantes por Chavela" (Universal, 2013), que presenten en una gira
extensa (Espanya, Colòmbia, l'Argentina, Xile, Mèxic...) i amb el qual
continuen treballant. En 2015 produeix el disc recopilatori de Martirio “30
Anys” (Universal, 2015). En 2019 produeix el seu disc a duo amb Chano
Domínguez, “A Bola de Nieve” (Universal, 2019).
En 2003 va iniciar una línia de treball pròpia en la qual
va començar a unir la seva experiència com a músic a les seves recerques
antropològiques. El primer fruit va ser l'espectacle conjunt “PUNT FLAMENC.
Repentismo a Compás”, posat en peus en les “X Trobades de Son Cubà i Flamenc”
(Sevilla, 2003) i en el Festival CubaDisco 2004, amb el grup Pimient@.cu,
dirigit pel gran repentista cubà Alexis Díaz-Pimienta, en el qual es reunien
per primera vegada la Música Guajira i la improvisació dels repentistas amb el
Cante, Toque i Bailel del Flamenc de Morón de la Frontera. A partir d'aquest
espectacle i dels anys compartits com a banda d'acompanyament de Martirio, es
forma el grup flamenc Són de la Frontera, integrant per primera vegada el tres
cubà en el peculiar estil flamenc de Morón de la Frontera, el grup està compost
per Raúl Rodríguez, el guitarrista Paco d'Amparo (Morón de la Frontera, 1969),
el ballador Pepe Torres (Sevilla, 1978), el cantaor Moi de Morón (Morón de la
Frontera, 1977), produeixen el seu primer disc: Són de la Frontera (Nous
Mitjans, 2004)[3] que ha rebut premis com el Flamenc Avui 2005
al Millor Solista Instrumental, i els premis al Millor Disc Flamenc i Millor
Disc Instrumental de l'any 2004, així com el de Millor Espectacle en Directe de
l'any 2005 segons de Deflamenco.com.
El seu segon treball: Cal, gravat en Morón en 2006 i
estrenat en la Biennal de Flamenc de Sevilla, va obtenir dos premis, el Flamenc
Avui i el de Deflamenco.com, al millor disc instrumental del 2006, "BBC Radi World Music Awards" com a
"Millor Disc Europeu" de 2008 i una nominació com a Millor Disc de
Flamenc en els Premis Grammy Llatins 2007. Des de 2003 a 2008, Són de la
Frontera es va presentar amb èxit en importants escenaris, com els de Nova
York, Chicago, San Francisco, Los Angeles, l'Havana, Miami, Mèxic DF,
Mont-real, Londres, París, Amsterdam, Brussel·les, Estocolm, Roma, Madrid,
Barcelona, Festival Flamenc de Jerez, Biennal de Sevilla i Gaspatxo de Morón,
entre molts altres. A l'octubre de 2008 abandona el grup Són de la Frontera i
comença a desenvolupar altres projectes.
En 2010 va participar en "Transversal", amb
Pedro Javier González, Trilok Gurtu i Guillem Aguilar, al maig de 2013 s'edita
el disc d'aquell espectacle. En 2012 produeix el segon disc de Las Migas:
"Nosotras somos". A l'abril de 2012 va acompanyar a Chavela Vargas en
la presentació del seu últim disc: La luna grande, amb Martirio i Eugenia León,
a Ciutat de Mèxic i a Madrid. Aquest any es va incorporar com tresero flamenc a
la banda de Santiago Auserón per a la seva banda "Juan Perro & La
Sarabanda".
En l'hivern de 2013-2014 compon, interpreta, produeix i
escriu "Razón de Son” (“AntropoMúsica creativa de los cantos de ida y
vuelta”), el seu primer treball en solitari, un projecte que integra la recerca
antropològica i l'experimentació a propòsit de la creativitat en la música
popular, que va ser estrenat en directe en Etnosur 2014 (Alcalá la Real, Jaén)
com una producció especial del festival, amb la col·laboració del grup Coetus,
Mario Mas, la dansa de Kata Kanona, Alexis Díaz-Pimienta i Martirio. El 14
d'octubre de 2014 s'edita “Razón de Son”, en format de Llibre-Disc amb el
segell FOL Música, sent seleccionat per a la seva presentació en el Mercat de
la Musica Viva de Vic i en el WOMEX 2014, celebrat a Santiago de Compostel·la.
Durant 2015 i 2016, la gira de presentació va passar per escenaris com el
Penang World Music (Malàisia), el WOMAD de Càceres, La Mar de Músiques de
Cartagena, el Festival de Folk de Getxo o la Mercé de Barcelona.
A l'agost de 2015 participa en La Notte della Taranta
(Melpignano, Itàlia), un macrofestival centrat en la revitalització de la
música tradicional salentina, compartint escenari amb Tony Allen, Paul Simonon
(The Clash), Anna Phoebe, Ligabue, Andrea Echeverri i l'Orquestra Popolare
della Taranta, en una producció especial dirigida per Phil Manzanera. Al març
de 2016 estrena en el Town Hall novaiorquès, al costat del cantautor nord-americà
Jackson Browne, l'espectacle conjunt "Song i Son", dins del Flamenc
Festival de Nova York, presentant-se al setembre d'aquest any en una gira
espanyola per 6 ciutats.
En 2016 viatja per dues vegades a Haití per a participar
en el projecte “The Song Summit”, dirigit per Jackson Browne i en el qual, al
costat d'artistes com Habib Koité, Jonathan Wilson, Jon Rusell, Jenny Lewis,
Paul Beaubrun i els integrants del grup local Lakou Mizik, graven un disc
conjunt i realitzen cursos de producció per als alumnes de l'Àudio Institute de
Jacmel, institució fundada per la fundació nord-americana APJ (Artist for Peace
and Justice). El CD d'aquell projecte es va publicar en 2020 amb el títol “Let
the rhythm lead: Haiti Song Summit, vol.1”.
En 2017 edita el seu segon treball en solitari, “L'Arrel
Elèctrica” (“AntropoMúsica creativa dels cantis Ida y vuelta, II”, publicat en
format Llibre-Disc al setembre de 2017 amb FOL Música), rebent nombroses
crítiques positives i posicionant-se en la major part de llistes
especialitzades dels millors discos de 2017, destacant la catalogació de
“Millor Disc de World Music” nacional en la revista Pelat Sonor o la
classificació en el lloc 35è com un dels “50 Millors discos de la dècada” en
Rock De Lux.
En 2018 continua amb la gira de presentació de “La Raiz
Eléctrica” en diverses ciutats espanyoles i als EUA i Mèxic. També en aquest
any i continuant amb la recerca encaminada a un tercer treball en solitari que
aprofundeixi en la influència africana en les músiques flamenques, realitza dos
viatges a Mali i Guinea Equatorial, establint fèrtils llaços de col·laboració
amb músics locals legenadarios com Toumani Diabaté, Habib Koité, Alex Ikot
Batua o joves talents de la nova generació, com els alumnes del Conservatoire
des Arts et Métiers Multimédia Balla Fasséké Kouyaté Koulouba de Bamako, als
quals va dirigir en una banda sorgida a partir del curs “Trobada Intercultural
Afro-Flamenc” impartit en el conservatori de la capital maliana, participant en
l'I Festival “Hola Bamako”.
En 2019 segueix amb la gira de presentacions de “La Raiz
Eléctrica”, sent seleccionat per al circuit GPS i fent concerts per tota la
geografia espanyola. Així mateix, continua una línia de treball
multidisciplinari (plantejant un programa amb conferència+tallers+residencia
artística amb músics locals i concerts conjunts) i a l'abril realitza trobades
amb altres músics de la regió cultural del Carib Afro-Andalús, presentant-se a
l'abril a Ciutat de Mèxic, Veracruz i Xalapa, col·laborant amb membres de grups
com a Caña Dulce i Caña Brava, Mono Blanco, Són de Madera, Sonex o Macuiles. Al
maig aprofundeix en aquest format de treball a Antananarivo (Madagascar),
interactuant en una residència artística i diversos concerts amb el grup del
gran mestre local Rajery, el “Rey de la Valiha”.
Al desembre de 2021 realitza un viatge al Senegal en el
qual col·labora amb el griot local Sirifo Kouyaté, fent una residència
artística que cristal·litza en dos concerts, un a l'Illa de Gorée (la “porta
sense retorn” des de la qual van partir durant segles centenars de milers
d'africans esclavitzats) i un altre en la inauguració de l'Institut Cervantes
de Dakar, amb la presència de S. M. la Reina Letizia.
Durant 2022, presenta el seu treball en diversos concerts
per Espanya i els Estats Units, destacant la seva presència en festivals com la
Biennal de Flamenc de Sevilla, el Festival de Jazz de Barcelona o les
conferències realitzades en Smith College o la State University of Nova York.
Durant l'any 2022 acaba de compondre, gravar i escriure el tercer volum de la
seva trilogia, “La Razón Elèctrica”.
En paral·lel als concerts, continua amb el seu treball de
recerca antropològica i des de 2014 desenvolupa una labor de conferenciant, amb
la conferència musicada “AntropoMúsica de Ida y vuelta” en la qual, mitjançant
exemples sonors i explicacions documentades, exposa els llaços d'afinitat entre
les músiques flamenques i les tradicions sonores del territori del Carib
Afro-Andalús. “AntropoMúsica de Ida y vuelta” s'ha programat des de 2015 en
diversos llocs d'Espanya i USA, adaptant-se en cada cas als diferents espais i
ambients, com els de la XLVII Reunión de Cante Jondo de La Puebla de Cazalla
(Sevilla) o el Festival de Música Espanyola de Cadis, universitats com les de Barcelona,
Cadis, Sevilla, Granada, Màlaga, Berklee College of Music (València), Riverside
(Los Angeles, USA), CUNY Graduate Center de Nova York, entitats com Casa
Amèrica i el Museu Etnogràfic de Castella i Lleó a Zamora, o centres culturals
a Veracruz (Mèxic), Antananarivo (Madagascar) o Malabo (Guinea Equatorial).
En els últims anys Raúl Rodríguez ha desenvolupat en
aquests viatges diverses trobades de creació intercultural, enfocant aquestes
intervencions com un projecte integral en el qual tenen cabuda la recerca, la
formació i la interactuación entre músics de diverses cultures. En
col·laboració amb institucions emmarcades en l'àmbit de la cooperació
internacional i cultural (fundacions, ambaixades, agències de cooperació
internacional, instituts de cultura, universitats…), ha realitzat un programa
d'activitats integrant conferències i taules de diàleg (a propòsit de la
recerca etnogràfica sobre les influències afro-del Carib en el Flamenc),
tallers formatius (de guitarra, tres, calaix, compàs o ball flamenc) i
residències artístiques amb artistes locals (amb diversos dies d'assaig que
desemboquen en un concert conjunt final).
A partir de 2019 va començar a treballar en un format de
concerts “Solo con ‘La Lupe’”, investigant en les possibilitats de relació
entre les tecnologies de gravació del Live Looping i el desenvolupament de
noves vies de creació des de dins dels llenguatges de la tradició.
Acompanyant-se únicament del seu Tres Flamenc i recolzat en pedals de Loop
Station amb els quals va gravant percussions i acompanyaments, en 2020 i 2021
ha presentat concerts amb aquest format en diferents espais, com la Sala
Berlanga de Madrid, la Fundació Tres Culturas de Sevilla, el teatre Ciudad de
Marbella, el Auditori de Sant Josep de sa Talaia a Eivissa, el Museo de artes y
costumbres populares, la Biennal de Flamenco de Sevilla, Peña Flamenca La
Plateria de Granada i Centres d'Art com a “Harina de otro costal”, en Trigueros
o “La Fàbrica” a Lanjarón o locals com Terraza7 en Queens, Nova York.
El 31 de març de 2023 es publica el tercer volum de la
seva trilogia, “La Razón Elèctrica” (Altafonte 2023) i comença una gira de
presentacions acompanyat de la seva 3F Power Trio, amb Juanfe Pérez al baix i
Jimmy González a la bateria.
Enregistraments
en solitari
Razón de son (2014)
La raíz eléctrica (2017), disco-libro.
La Razón Eléctrica (Altafonte 2023)
Enregistraments
amb “Caraoscura”
¿Qué es lo que quieres de mí? (BMG, 1995)
Enregistraments
amb “Son de la Frontera”
Son de la Frontera (Nuevos Medios, 2004)
Cal (Nuevos Medios, 2006)
Enregistraments
amb “Martirio”
He visto color (BMG, 1994)
Tierra y luna en FGL: De Granada a la luna (Ático7, 1998)
Flor de piel (52 PM, 1999)
Mucho corazón (52 PM, 2001)
Martirio. 25 años en directo (Nuevos Medios, 2009)
El aire que te rodea (Sony, 2010)
De un mundo raro. Cantes por Chavela (Universal, 2013)
A Bola de Nieve Martirio y Chano Domínguez (Universal, 2019)
Enregistraments
amb “Kiko Veneno”
Punta Paloma (BMG, 1997)
Puro Veneno (BMG, 1998)
La familia Pollo (BMG, 2001)
El hombre invisible (Elemusica, 2004)
Dice la gente (Warner, 2010)
Sensación térmica (Warner, 2013)
Enregistraments
amb “Juan Perro y la Zarabanda”
Juan Perro y la Zarabanda, Etnsour 2012 DVD (La Huella Sonora, 2013)
Colaboraciones
Acordes con Leonard Cohen, varios artistas (Discmedi, 2007)
Huellas, Jorge Pardo (2012)
Love is strange, Jackson Browne (2009)
A color, to Africa from Manchester, Silvio y sus Diplomáticos
(Senador, 2000)
Mi voz en tu palabra, Esperanza Fernández (2013)
Calle del beso, Manuel Molina (Virgin, 1999)
Alba Molina, Alba Molina (Virgin, 1998)
Los sueños y el tiempo, Guillermo McGill (El Europeo, 1998)
La chica del viento, Cathy Claret (1999)
Soy, Luis Pastor (2002)
Mi propia película, Pepe Begines (Elemúsica, 2002)
Katá (2004) y Eixos (2006), Miquel Gil[6]
De María a María, María Jiménez (2005)
Techarí, Ojos de Brujo (2006)
Economía sumergida, Arístides Moreno (2008)
La chabola, Peret (2009)
Bienvenidos a la época iconoclasta, Los Delinqüentes (2009)
Reinas del matute, Las Migas (NM 2010)
Bajo La Corteza (26 Canciones De Leño), en el tema "Se
acabó", (Manitú Records, 2010)
Cirquelectric, Glazz! (2012)
Respira, Carlos Chaouen (2012)
La ruta de las almas, Pável Urquiza (2014)
El niño, Rocío Márquez (2014)
Wahriya, La banda morisca (2020)
Let the rhythm lead: Haiti Song Summit, vol.1 ,
Varios Artistas (Arts Music, 2020)
A song for Barcelona, Jackson Browne (2021)
De banda a banda, Coetus (2021)
La pena, Té canela (2022)
Palomita de mar, Manuel García y Martirio (2022)
Oye mi voz, Rosario La Tremandita (2022)
Produccions
Nosotras
somos, Las Migas (Chesapik, 2012)
Campo
de fresas, Juan Tacones (La Mar Sonora, 2021)
Con
Martirio: