Ray Nance

(Ray Willis Nance)

Instruments: Trompeta, violí, veu

Gèneres: Jazz

Naixement: 10 de desembre de 1913 a Chicago, Illinois, els EUA

Mort: 28 de gener de 1976

Va ser un trompetista, violinista i cantant de jazz estatunidenc. És recordat principalment per la seva llarga col·laboració amb Duke Ellington i la seva orquestra.

Va estudiar piano i violí de nen. En la secundària, va aprendre a tocar la trompeta de manera autodidacta perquè "volia escoltar-me amb un instrument més potent, alguna cosa que no podia fer amb un violí en una orquestra". Va dirigir la seva pròpia banda a Chicago de 1932 a 1937. Un anunci en un llibre de graduació de juny de 1933 a l'Hotel Edgewater Beach per al Staples Cafè, 6344 N. Broadway, Chicago, mostra a "Ray Nance His Ebony Aces". Posteriorment, va treballar amb Earl Hines de 1937 a 1939; i de 1939 a 1940 amb Horace Henderson.

Ellington va contractar a Nance per a reemplaçar al trompetista Cootie Williams, qui s'havia unit a Benny Goodman, en 1940. La primera actuació gravada de Nance amb Ellington va ser en el ball de saló de Fargo, Dakota del Nord. Poc després d'unir-se a la banda, Nance va rebre el solo de trompeta en la primera versió gravada de "Take the "A" Train", que es va convertir en el tema de Ellington. El solo de Nance en "A Train" és un dels més copiats i admirats de la història del jazz. De fet, quan Cootie Williams va tornar a la banda més de vint anys després, interpretaria el solo de Nance en "A Train" gairebé exactament igual que l'original.

Nance tocava sovint el violí, sent l'únic violí solista que va formar part de l'orquestra de Ellington (d'especial importància és la seva contribució com a violinista en la versió original de 1942 de "The 'C' Jam Blues"). També és un dels vocalistes masculins més coneguts associats amb l'orquestra de Ellington. En gravacions posteriors de " It Don't Pixen a Thing (If It Ain't Got That Swing) ", Nance va incorporar el riff de trompeta, prèviament instrumental, a la veu principal, la qual cosa constitueix la línia "Doo wha, doo wha, doo wha, doo wha, yeah!". Va aparèixer sovint com a vocalista en "Jump for Joy", " Just A-Sittin' and A-Rockin' " i " Just Squeeze Em (But Please Don't Tease Em) ". Els seus múltiples talents (trompeta, violí, veu i també ball) li van valer el sobrenom de "Floorshow".

Nance va estar absent de l'Orquestra de Duke Ellington durant tres o quatre mesos en 1946, incloent-hi la data del concert en el Carnegie Hall d'aquest any. En 1949, Nance va participar, juntament amb els músics acompanyants de Ellington, Russell Procope, Johnny Hodges i Sonny Greer, en diverses sessions de Ivory Joe Hunter per a King Records de Cincinnati.

Va deixar Ellington en 1963 durant el seu gira per Orient Mitjà, després d'haver tocat durant un any al costat del seu predecessor, Cootie Williams, qui havia tornat. Va continuar participant com a convidat en l'orquestra al llarg dels anys i posteriorment va realitzar una gira i va gravar a Anglaterra en 1974.

Nance va realitzar algunes gravacions com a director de banda i també va gravar o va actuar amb Earl Hines, Rosemary Clooney, Jaki Byard, Chico Hamilton i altres.

Enregistraments com a lider

Ellingtonia (Wynne, 1959)

A Flower Is A Lovesome Thing (Parker Records, 1959)

Body and Soul (Solid State, 1970)

Huffin' 'n' Puffin' (MPS, 1974)

Enregistraments amb “Ahmed Abdul-Malik”

Spellbound (Status, 1964)

Enregistraments amb “Jaki Byard”

Jaki Byard with Strings! (Prestige, 1968)

Enregistraments amb “Duke Ellington”

The Duke at Fargo, 1940: Special 60th Anniversary Edition (Storyville, 1940 performance)

Duke Ellington and His Great Vocalists (Sony, c. 1940s)

Cabin in the Sky Soundtrack (Rhino, 1942 performance)

Indispensable Duke Ellington, Vol. 11–12 (1944–1946) (RCA, 1944–1946 performances) or The Best of the Complete Duke Ellington RCA Recordings, 1944–1946) (RCA, 1944–1946 performances)

Ellington Uptown (includes Harlem Suite, Controversial Suite, Liberian Suite) (Columbia, 1947, 1951, 1952 performances)

Masterpieces by Ellington (Columbia, 1950, 1951 performances)

Ellington '55 (Capitol, 1955) or Jazz Profile (Blue Note, 1950s, 1960s performances)

A Drum Is a Woman (Columbia, 1956)

Blue Rose (With Rosemary Clooney) (1956)

Historically Speaking (1956)

Ellington at Newport (Columbia, 1956)

Such Sweet Thunder (Columbia, 1957)

All Star Road Band (Doctor Jazz, 1957 [1983])

Black, Brown and Beige (Columbia, 1958)

Live at the Blue Note (1958)

Newport 1958 (Columbia, 1958)

Festival Session (Coilumbia, 1959)

Blues in Orbit (Columbia, 1959)

Anatomy of a Murder (Columbia, 1959)

Jazz Party (Columbia, 1959)

Piano in the Background (Columbia, 1960)

Hot Summer Dance (Red Baron, 1960 [1991])

The Nutcracker Suite (Columbia, 1960)

Swinging Suites by Edward E. and Edward G. (1960) (Peer Gynt Suite/Suite Thursday)

First Time! The Count Meets the Duke (Columbia, 1961)

All American in Jazz (Columbia, 1962)

Midnight in Paris (Columbia, 1962)

Duke Ellington Meets Coleman Hawkins (Impulse!, 1962)

The Great Paris Concert (Atlantic, 1963)

Duke Ellington's Jazz Violin Session (Atlantic, 1963)

My People (1963)

Afro-Bossa (Reprise, 1963)

The Symphonic Ellington (1963)

Ellington '66 (1965)

Concert in the Virgin Islands (1966)

In the Uncommon Market (1966)

Enregistraments amb “Horace Henderson”

Horace Henderson 1940, Fletcher Henderson 1941 (Classics, 1992)

Enregistraments amb “Earl Hines”

Rosetta (Jazz Archives, 1937–1939 selections)

1937–1939 (Classics, 1937–1939 performances)

Harlem Lament (Sony, 1937–1938 selections featuring Nance)

Piano Man! (ASV, includes c. 1937–1939 RCA selections)

Earl Hines and the Duke's Men (Delmark, 1944–1947 performances)

1942–1945 (Classics, 1942–1945)

Enregistraments amb “Johnny Hodges”

Ellingtonia '56 (Norgran, 1956)

Duke's in Bed (Verve, 1956)

The Big Sound (Verve, 1957)

Not So Dukish (Verve, 1958)

Triple Play (RCA Victor, 1967)

Enregistraments amb “Budd Johnson”

Budd Johnson and the Four Brass Giants (Riverside, 1960)

Enregistraments amb “Joya Sherrill”

Joya Sherrill Sings Duke (20th Century Fox, 1965)