(Raymond Daniel Manzarek)
Músico, director,
productor
Instruments: Piano elèctric, òrgan, mellotron, sintetitzador, piano, harmònium, clavecí, clavicordi, celesta, veu
Gèneres: Rock, rock progressiu,
rock psicodèlic, música electrònica
Naixement:
12 de febrer de 1939 a Chicago, Illinois, els Estats Units
Mort:
20 de maig de 2013 a Rosenheim
(Alemanya)
Va ser un músic, cantant, productor, director de cinema i escriptor estatunidenc. Va ser
cofundador i teclista de la banda de rock The Doors entre 1965 i 1973, i en The Doors of the
21th Century (després Manzarek
- Krieger) des de 2001.
Els seus pares van ser Raymond Manczarek Sr. i Helena Kolenda, tots dos havien emigrat de Polònia als Estats Units,
establint-se a la ciutat de
Chicago. Les seves primeres
notes en el piano van ser als nou
anys.
Va ser pianista de The Doors entre 1965 i 1973; fins a 1971 la banda va actuar amb
la seva formació original
composta també per Jim Morrison
(veu), Robby Krieger (guitarrista) i John Densmore
(bateria). En 1971 mor Morrison
i The Doors prossegueixen com a trio editant dos discos més: Other Voices i Full Circle, encarregant-se Manzarek de la veu de capçalera i Krieger dels cors. Per a facilitar el treball de Manzarek durant aquest període,
The Doors executen les seves peces amb un baixista en escena. En
1973 es produeix la separació
oficial de l'agrupació, no obstant
això els membres supervivents van tornar a
tocar junts amb finalitats específics i aïllats com ara la gravació de An American Prayer (1978), l'ingrés de The Doors al Saló de la Fama del
Rock (1993) i el programa "Storytellers" de
VH1, que data de 2000, encara que va ser emès en 2001
pels 30 anys transcorreguts des de la mort de Jim Morrison.
Va conèixer a Jim Morrison mentre
tots dos estudiaven cinematografia en la UCLA. Després
de finalitzar el curs, en
una trobada casual de tots
dos a les platges de Venice,
Califòrnia, Morrison va llegir i va cantar una cançó que acabava d'escriure, "Moonlight Drive", i Manzarek
va quedar fascinat amb la composició d'aquesta. D'aquesta manera, Ray va convidar
a Jim a la banda d'ell i els seus germans,
anomenada Rick & The Ravens, però a la resta del grup no li semblaven bones les idees de Jim Morrison, així que Manzarek va cridar a uns companys de meditació, Robby Krieger i John Densmore, tots dos provinents d'una banda anomenada The Psychedelic
Rangers. Per aquesta raó Manzarek i Morrison són considerats com els fundadors
del grup The Doors.
Els teclats de Manzarek
representen el so característic de The Doors, gràcies
al seu estil psicodèlic, i
en ells resideixen molts dels grans
solos instrumentals de les cançons
del quartet californià. Com The Doors
no comptaven amb baixista oficial en escena, aquest
so el realitzava Manzarek amb un "Fender Rhodes Piano Bass" (un piano elèctric
que sona com un baix) en les actuacions en viu. En les gravacions d'estudi la banda va comptar amb distints baixistes
contractats per a l'ocasió,
ja que segons Paul A. Rothchild, l'enginyer de so de la
banda, el baix executat pels "Fender" no aconseguia emetre un so nítid una vegada registrat.
En els concerts
en viu també es va comptar amb la seva participació
vocal, en temes com Close To You, i una versió
de Hello, I Love You en viu des d'Europa, també va gravar sessions
en estudi, com ara Tightrope Ride i You Need Meat,
inclòs en l'àlbum L.A. Woman (Deluxe Edition).
Després de la mort de Jim Morrison en 1971, Ray Manzarek juntament
amb la resta de la banda, van llançar
un parell de discos amb mitjà èxit, on
ell i Robby Krieger feien de vocals. Manzarek decideix dissoldre la banda en
1973. Ray va llançar alguns discos al mercat, amb molt poc
èxit comercial però ben considerats entre els fans de la
banda.
Per a finals dels 70 i principis dels 80, Ray Manzarek
va ser productor de la banda de punk californiana The
X.
Va participar com a escriptor en la pel·lícula The X-Files: Fight the Future de 1998.
Per a l'any 2000, Ray Manzarek al costat de Robby Krieger i Ian Astbury
(exmembre successivament de
Southern Death Cult, Death Cult,
The Cult i Holy Barbarians), toquen els temes clàssics de la llegendària banda amb el nom de Riders on
the Storm, realitzant gires
internacionals. El nom
original d'aquesta agrupació
va ser "The Doors of the 21st century", i dient-se així van brindar concerts durant aproximadament quatre anys (2002-2005), no obstant això, degueren modificar-ho després de perdre
un litigi judicial efectuat
per Densmore i la família Morrison. Segons sol adduir Densmore: "The Doors van ser Jim, Ray, Robbie
i jo. Sense un només d'ells The
Doors no són tals".
Encara que John Densmore hauria manifestat el seu descontentament al no ser convidat, en una entrevista, Ray Manzarek va dir que mai ho havien
exclòs, que ell sempre serà part
de la banda. Manzarek i Krieger
van continuar assenyalant que Densmore
sempre tindria les portes obertes per a tornar a tocar amb ells, i que si no ho feia era per decisió exclusivament seva.
Al febrer de 2007, Ian Astbury decideix
tornar al seu llegat amb The Cult,
deixant-li el lloc de vocal
a Brett Scallions.
Manzarek és conegut pel seu
treball amb The Doors, que es van formar en
1965, quan Manzarek va tenir una trobada casual a la platja de Venice amb el poeta Jim Morrison. The Doors
es van convertir en un dels actes
de rock més polèmics de la dècada de 1960, venent més de 100 milions d'àlbums a tot el món, i la recepció de 19 d'or, 14 de platí i cinc discos multi-platí als EUA solament. "L.A. Woman",
"Break on Through",
"The End", "Hello, I Love You"
i "Light My Fire",
van anar només alguns dels temes emblemàtics de la banda i cançons
innovadores. Després de la mort
de Morrison en 1971, Manzarek
es va convertir en un autor d'èxit i un artista nominat al Grammy pel seu propi dret.
En 2002, va revitalitzar la seva
carrera en una gira amb el guitarrista i durant molt de temps col·laborador Doors, Robby Krieger.
Va morir als 74 anys a causa del càncer hepàtic que portava arrossegant des de feia ja mesos.
Enregistraments amb “The Doors”
The Doors (enero de 1967)
Strange Days (septiembre de 1967)
Waiting for the Sun (julio de 1968)
The Soft Parade
(julio de 1969)
Morrison Hotel (febrero de 1970)
L.A. Woman (abril de 1971)
Other Voices (octubre de 1971)
Full Circle (agosto de 1972)
An American Prayer (noviembre de 1978)
Enregistraments en solitari
The Golden Scarab (1974)
The Whole Thing Started with Rock & Roll Now It's Out
of Control (1974)
Carmina Burana (1983)
Love Her Madly (2006)
Ballads Before The Rain
(con Roy Rogers) (2008)
Translucent Blues (con Roy Rogers) (2011)
Twisted Tales (con Roy Rogers) (2013)
Enregistraments amb “a Nite City”
Nite
City (1977)
Golden Days Diamond Night
(1978)