(Joaquim
Mandado i Rossell)
cantant, baixista
Naixement:
7 d’abril de 1961 a La Junquera (Catalunya)
Fundador, primer com
a baix i després com a cantant, del grup de hard rock i heavy metal.
Durant l'estiu de 1979 en Quim Mandado,
al despatx de casa seva al bell mig de la Jonquera, va començar a tocar el
piano i en Josep M. Corominas el seguia amb una guitarra catalana. Els
dos havien crescut junts, tenien 17 anys i aficions musicals similars, l'un el blues i l'altre el rock.
El blues va enganxant
en el futur d'en Quim, que no va desaprofitar cap moment lliure
per tocar totes aquelles cançons
que escoltava. A casa, les reunions
es van anar engrandint amb nombre d'assistents.
Corominas no va trigar a incorporar a la seva guitarra un amplificador de fabricació
casolana fet amb altaveus de cotxe i una pastilla aprofitada.
Per completar aquelles
sessions de rock & roll es van afegir la Lupe, en Papa-Juls, en
Xavi Rodríguez i un primer bateria d'origen francès anomenat Patrick. Feien molt blues i alguna cançó dels Beatles.
Atès que l'instrumental que tenien no donava massa de si i calien diners per comprar un equip més decent,
se'ls va ocórrer fer-se bombers. Quim i Josep M. es van apuntar al
Parc de Bombers de la Jonquera l'estiu de 1981. El
primer baix se'l va poder
comprar gràcies als diners estalviats fent de bomber. El seu primer baix va ser un Ibanez Roadstar II.
Després d'uns quants assajos
intensius es bategen com Los Bomberos Atómicos i es van estrenar en públic a Campmany, molt a prop de la Jonquera. Los Bomberos Atómicos ja
era l'autèntic embrió de Sangtraït; Lupe cantava i tocava la guitarra, Quim tocava el baix, i Corominas (àlies Coro) l'altra guitarra. El quintet el completaven Xavier
Rodríguez als teclats i el seu germà Víctor a la bateria.
L'últim concert de Sangtraït va tenir lloc el 20 de desembre de
2001 a la Sala Razzmatazz de Barcelona. Sangtraït es va reunir per últim cop el 5 de setembre de l'any 2002 a la Sala Mephisto de
Barcelona per signar autògrafs, fer-se
fotografies amb fanàtics i per presentar el que seria
el seu últim disc, L'Últim Concert, amb dos CD's i un DVD amb tot el concert
gravat i editat.
L'any 2003 va iniciar
carrera en solitari amb el disc Eclosió, publicat
per Ariadna Records.
Mandado continua les activitats
pedagògic-musicals i corals
a la Jonquera. Des del 2014 dirigeix
l'Orfeó de l'Empordà d'Avinyonet de Puigventós. En l'apartat discogràfic, el 2010
presenta, amb "Los Guardians
del Pont", el disc Rockferatu,
que ha estat nominat entre els cinc millors discos de
heavy-metal de l'Estat espanyol
pels Premis de la Música Independent (SGAE, Madrid). L'any
2013 "Los Guardians del Pont" presenten el
disc Sancta Sanctorum, del 2013 al 2016 fan la gira per Catalunya, i cal
destacar el festival internacional Rock Fest
Barcelona 2015 i el festival Canet Rock 2016. L'any 2015 esdevé un dels cantants que acompanya "La Banda Impossible"
en l'actuació al Canet Rock
2015.
"La Banda Impossible"
és una agrupació que reuneix, en ocasions puntuals, músics com Gerard Quintana i Josep Thió
(Sopa de Cabra) Joan Cardoner, Pemi
Fortuny (Lax'n'Busto),
Lluís Gavaldà i Joan Reig (Els Pets), Cris Juanico, Jofre Bardagí, Oriol Farré i Natxo Tarrés
(Gossos). Els anys 2015 i 2016 té lloc la gira
de l'espectacle Simfonia de
les pedres i el vent (en homenatge a Sangtraït), amb el grup "Los Guardians del Pont" i l'Orquestra
de Cambra de l'Empordà, presentat al Festival Acústica Figueres, al Teatre El Jardí i, més endavant, als
auditoris de Girona, Terrassa, Llinars
del Vallès, Roses, el Vendrell i Torelló,
entre d'altres.
El 2017, "Los Guardians
del Pont" van presentar el CD, que portava per títol Camí d'Hiperbòria.
LGP tenia previst tornar als escenaris a l'any 2020, però amb la mort
del seu company Martín i amb la pandèmia del coronavirus
es va acabar dissolent el grup.
Des de la mort de
Martín Rodríguez, el seu company
i baterista a LGP i a Sangtraït, no ha estat actiu a les xarxes socials i ha estat treballant de director de cant coral al municipi de La Jonquera.
Discografia
Els senyors de les pedres (1988)[18]
Terra de vents (1990)
L'últim segell (1991)
Al Palau Sant Jordi (1992)
Contes i llegendes (1993)
Eclipsi (1995)
Noctambulus (1996)
L'altre cantó del mirall (1999)
L'últim concert (2002)
Vídeos, concerts i rock & roll (DVD, 2002)
Eclosió (2003)
Entre amics (2003)
Crits de silenci (2005)
Rockferatu (2010)
Sancta
Sanctorum (2013)
Camí d'Hiperbòria (2017)