(Francesc Pi de la Serra i Valero)
cantautor,
guitarrista
Naixement:
6 d’agost 1942 a Barcelona
Francesc Pi de la Serra i Valero (Barcelona, 6 d'agost de 1942), conegut com a Quico Pi de la Serra, és un
guitarrista i cantautor català, considerat
un dels representants històrics de la Nova Cançó.
Francesc Quico Pi de la Serra va nàixer
a la postguerra, el 6 d'agost de 1942, al número 6
del carrer del General Castaños de Barcelona, al barri de Santa Caterina. Va estudiar al Liceu
Francès de Barcelona, on va
coincidir amb Xavier Serrahima,
Emma Cohen i Josep Maria Flotats.
De jove freqüenta
el bar Jamboree, a la plaça
Reial, on es fan actuacions en directe. Xavier Serrahima el va posar en contacte
amb els músics
que cantaven versions de
Georges Brassens i que formarien
posteriorment el grup Els Setze Jutges.
S'hi va incorporar el 22 de març
de 1962 com a acompanyant a
la guitarra de Miquel Porter i Moix.
El primer concert amb el grup va ser a la Selva del Camp el 23 d'agost
d'eixe mateix any, on va interpretar la cançó «Les portes» (tema del disc Francesc Pi de la Serra
canta les seves cançons).
En paral·lel forma el grup Els 4 Gats,
amb els quals
fa actuacions en directe i
grava tres discs. En 1964, mentre estava
fent la mili a Ceuta li comuniquen que ha guanyat el Gran Premio del Disco Español pel seu segon
disc, L'home del carrer, gravat amb el guitarrista belga
René Thomas.
L'any 1967 presenta el seu primer
LP, Francesc Pi de la Serra, i actua al Palau de la Música Catalana, on tornarà a actuar l'any següent amb Raimon i Ovidi Montllor. Es convertix en un referent de l'oposició al franquisme, règim que censura les seues actuacions i sanciona amb multes els intents de burlar la repressió, com ara la sanció posterior a l'actuació a l'Escola Tècnica Superior d'Enginyers industrial de Madrid el 17 de febrer de 1969.
Participa en espectacles al costat de Lluís Llach, Maria del
Mar Bonet, Pere Tàpias o Joan Isaac. En 1974 canta a
la sala Olympia de París, on grava un disc en directe. L'eixida a l'estranger s'estén per Santo Domingo, Portugal, Alemanya,
els Estats Units, Anglaterra, Mèxic, Cuba o el Canadà. Eixe mateix any,
Josep Maria Espinàs publica
el llibre Pi de la Serra («Los Juglares», Ediciones
Júcar), biografia artística del músic.
En 1978, a més d'actuar internacionalment,
participa en el Festival de Cançó Catalana, organitzat pel Centre Català del PEN, el 13 d'octubre
de 1978 a la plaça del Rei
de Barcelona, amb Maria del
Mar Bonet i Ovidi Montllor.
L'any següent grava amb Maria del Mar Bonet el disc
Quico i Maria del Mar. Els
dos cantants fan un espectacle
conjunt el Teatre Romea de
Barcelona. Al mateix temps,
continua actuant per Europa.
L'any 1982 comença a col·laborar amb Joan Albert Amargós i l'any següent apareix el disc Pijama de
saliva. En 1985 actua a Barcelona, davant la catedral, amb Paolo Conte. L'any següent
dirigeix i presenta els dotze capítols del programa El vici de cantar (TV3). L'any 1986
participa en el Festival des politischen Liedes (Festival de cançons polítiques) a Berlín est, on recorda una anècdota amb Pete Seeger:
Crec
recordar que hi havia el Pete Seeger
i que quan la gent em va demanar que cantés en castellà els va fotre una bronca de collons.
En 1987 participa en el disc Silenci, gravem de Lluís Miquel, registrat en directe al teatre Principal de València, amb el tema «La cançó de l'atzar». Col·labora en el disc de Loquillo Mis problemas con las mujeres cantant a duo La cançó del pagès. El disc Quico, rendeix-te! ix en 1988, any en què actua
a Xile en suport a la campanya del no en el plebiscit promogut pel dictador Augusto
Pinochet.
L'any 1989 apareix un doble LP, Qui té un amic, gravat en directe al Palau de la Música amb Luis
Eduardo Aute, Joan Manuel Serrat, Ana Belén i Joaquín
Sabina. Participa en la campanya «Colombia vive» amb un recital a l'ETS d'Arquitectura de Barcelona. La seua
activitat com a cantautor
es reduïx als anys noranta, però
comença una llarga etapa radiofònica l'any 1993 amb el programa T'agrada el blues
(Catalunya Ràdio), que encara s'emet.
L'any 1995 grava el disc Amunt i avall. L'any 1997, No pasarán, amb cançons de la Guerra Civil espanyola,
espectacle presentat en directe amb Ester Formosa, però registrat amb Carme Canela.
L'any 2007 presenta al CaixaForum de
Barcelona l'espectacle «La tramuntana
epigramàtica de Fages de Climent», inspirat en l'obra del poeta Carles Fages de Climent. Edita el disc Tot. El mateix any és guardonat
amb la medalla d'honor del Parlament de Catalunya en reconeixement
de la tasca realitzada amb Els Setze Jutges.
L'any 2008, Pi de la Serra és
el director artístic del Festival de Música Popular
de Barcelona.
L'octubre de 2011 edita el seu
disc número 22, Quico Labora, gravat amb Amadeu Casas (guitarra) i
Joan Pau Cumellas (harmònica),
on reprén alguns temes propis de la seua trajectòria amb renovats aires de blues.
El 29 de novembre de 2014,
participa en directe amb la
interpretació de la cançó Merda en l'espectacle «7 dies amb el poble,
40 anys després», celebrat a Santo Domingo, com a homenatge al Primer Encuentro Internacional de la Nueva
Canción Siete Días con el Pueblo, festival politicomusical
celebrat l'any 1974 en aquell país amb la participació de Pi de la Serra.
Discografia
1962 Canta les seves cançons
1964 Jo sóc Francesc Pi de la Serra
1966 La moral
1967 Francesc Pi de la Serra (reeditat per
Picap el 2008)
1971 Disc-Conforme
1971 Triat i garbellat
1974 No és possible
el que visc
1974 Pi de la Serra canta les seves cançons
1974 Fills de Buda
1975 Pi de la Serra a l'Olympia
1976 Lluita i compromís
1977 Pi de la Serra al Palau d'Esports
1977 Pi de la Serra a Madrid
1979 Quico i Maria del Mar
1979 Junts
1980 Katalonien
1983 Pijama de saliva (reeditat per Picap el
2008)
1988 Quico, rendeix-te!
1989 Qui té un amic
1995 Amunt i avall
1997 ¡No pasarán! Canciones de guerra contra el fascismo (1936-1939) amb Carme Canela
2007 Tot
2011 Quicolabora, amb
Amadeu Casas (guitarra) i Joan Pau Cumellas (harmònica)
2015 Dues tasses
2018 T'agrada el blues?
2020 Cançons de combat.
En directe al BarnaSants
2020