(Nombre)

Biografia extreta de https://www.ecured.cu

Pupy i Los que Són Son. Agrupació musical cubana amb ampli reconeixement nacional i internacional dirigida per l'excel·lent pianista i compositor César Pedroso que amb el seu segell personal creen un tractament distint dels “tumbaos”, recreant un nou estil de la Timba.

El seu debut es produeix el 4 d'octubre de 2001 en els escenaris del municipi Güines de la llavors província de l'Havana. Per a la conformació del projecte van acudir músics que encara cursaven estudis acadèmics en l'Institut Superior d'Art (ISA) i altres provinents molt diferents orquestres, en la seva majoria joves de gran talent. Per a la creació del projecte també va comptar amb l'ajuda de Jesús (Chucho) Valdés.

Pupy va concebre la seva orquestra, fusionant diversos formats instrumentals, com una espècie de síntesi o concreció sonora de tota la música popular cubana: manté el violí i les pailas de la xaranga, incorpora les trompetes amb tractament de conjunt que es desdoblega, en una realització estrictament melòdica, lliure o improvisadora del millor estil sonero. També utilitza els trombons, característics de les modalitats derivades del jazz band.

L'èxit té la petjada de l'execució de José Luis Quintana "Changuito" qui va integrar la base rítmica en l'orquestra Els Van Van durant 22 anys, i que ha esdevingut assessor fonamental i font d'inspiració de tota la base rítmica dels temes que interpreta. La presència de Changuito ha contribuït a una sort de rescat i revitalització del songo més tradicional que ell desenvolupés per la dècada dels 80 com a músic dels Van Van, i que Pupy ha denominat intuïtivament Chango-són.

La presència del songo en la seva forma més original s'aprecia en "El pregoner", "Mamita porta't bé" o "La voluminosa" que han constituït un boom de la popularitat.

L'element definitori en la caracterització de l'estil de l'orquestra el constitueix la manera singular de concebre Pupy els ·tumbaos, modo de fer que en molt deu a l'estil del seu pare, César (Nen) Pedroso, i que des de sempre ho ha distingit entre els seus contemporanis. La clau del seu enginy consisteix a concretar una efectiva combinació de les dues mans en sentit contrari amb l'ús de figures de notes de menor valor per a subdividir els temps llargs del compàs, que en tal sentit "omplen" més la frase musical, alhora que ofereixen una resultant sonora compacta, i en l'elaboració de acords dissolts, arpegiados i en contrapunt.

El seu repertori inclou peces dedicades a la relació amorosa i a la dona com a figura principal dins d'ella. També s'aborden les temàtiques de contingut social en les quals prevalen els personatges tipus del context cubà com són el alardoso, el xafarder, el pregoner, entre altres que estan inclosos en el seu disc realitzat per EGREM titulat: "Quines coses té la vida".

Com a compositor, César Pedroso té en el seu haver més de 150 obres. Cançons com: "Sis setmanes", "Sucre", "Després que et vas casar", "Tranquil bri", "Vas fallar en treure el teu compte", "Ja la teva campana no sona", "Quatre anys d'absència" i de l'última etapa "Ni bombons ni caramels", "El negre està cuinant", "El yerbero", "Temba, tomba i timba", "La qual cosa va deixar Sebastián", "Quines coses té la vida" posseeixen un excel·lent sentit de l'humor en les seves lletres, sonoritats fresques i contemporànies, abundant polirrítmias reforçades amb els batá i magnífics tombeu-vos al piano.

Entre els premis rebuts està el Disc d'Or de la casa discogràfica Carib Production per haver venut més de 5000 còpies del disc "La fruita prohibida" en 1997 amb la participació de Omara Portuondo (La Diva del Bona Vista Social Club), Caridad Cuervo, Xiomara Laugart, Raúl Planas, Rolo Martínez, Issac Delgado, Angel Bonne, Mayito Rivera, Pedrito Calvo i Rojitas. Internacionalment els seus temes també s'han gravat en les veus de Celia Cruz (La Reina de la Salsa) -amb el tema "Sucre"- Adalberto Santiago, Alfredo de la Fe (El violí charanguero) i altres. Diversos discos ha publicat la EGREM: Quines coses té la vida (2002), La meva timba cerrá (2005), Balla-ho fins fora (2008) i Tranquil que jo controlo (2009).