Tecladista, compositor i cantant

Instruments: Teclats, veus

Gèneres: Rock progressiu

Naixement: 19 de juny de 1945 a Westminster, Londres, Anglaterra

Mort: 22 de gener de 2002 a Malibú, Califòrnia, els EUA

Va ser un músic britànic, reconegut per haver estat pianista, tecladista i un dels membres fundadors del llegendari grup de rock progressiu Camel.

Es va integrar en la banda des dels seus començaments l'any 1971. Al costat d'Andrew Latimer, va marcar el rumb i la definició de la línia conceptual del grup i va participar en la creació de gairebé tots els temes. En 1978 va decidir deixar la banda per les seves creixents diferències amb el propi Latimer, en el moment de major creativitat del grup.

Com era habitual en els teclistes progressius dels anys 70, Bardens basava el seu treball en el so característic de l'òrgan Hammond, els sintetitzadors analògics, el mellotrón i també el piano.

Bardens va estudiar en el St. Marylebone Grammar School i després a l'escola d'art Byam Shaw. El seu primer instrument va ser el violí i més tard el piano clàssic. Amb el temps s'aniria acostant cap al blues i el jazz, encara que també va viure intensament el sorgiment del pop.

Va començar la seva carrera en un trio anomenat Hamilton King's Blues Messengers, l'any 1962, on també estava Ray Davies. Posteriorment, juntament amb Mick Fleetwood, va formar el grup anomenat The Cheynes, entre 1963 i 1965.

En 1965 va ser tecladista de la banda Them, de la qual també formava part Van Morrison. Després va formar el grup denominat Peter B's Looners, que es convertiria més tard en The Shotgun Express, entre 1966 i 1967, una banda de pop rock integrada així mateix per Rod Stewart, Peter Green i Mick Fleetwood, aquests dos últims després fundadors de Fleetwood Mac.

Al maig de 1968 va formar el trio Village, i dos anys més tard va iniciar un període com a solista, editant el seu primer àlbum, "The Answer", al setembre de 1970. La seva següent obra es va dir "Write My Name in the Dust" i va ser editada al juliol de 1971, en la qual van participar Peter Green, Vic Linton, Reg Isadore, Bruce Thomas i John Owen.

En 1971 es va unir a Andrew Latimer, Doug Ferguson i Andy Ward per a fundar el grup Camel, la qual cosa va representar el període més transcendent de la seva prolongada activitat com a músic i compositor de rock progressiu i simfònic.

En 1978 Bardens va deixar Camel i es va unir a la banda de Van Morrison per a gravar el seu àlbum d'estudi Wavelength i realitzar la conseqüent gira de presentacions en directe. Va tenir diverses incursions en l'experimentació amb música electrònica, fins que en 1984 va formar el grup anomenat Keats, l'únic àlbum del qual va comptar amb Alan Parsons com a productor. En el mateix any, i davant una ovació del públic, va ser convidat a tocar teclats en dos temes (Rhayader i Rhayader Goes to Town) en el concert Pressure Points que Camel va brindar en Hammersmith Odeon, Londres.

En 1985 va editar el senzill "Solo" al costat de la banda Solo, i en 1986 va produir una versió d'aquesta cançó interpretada per Leo Sayer.

En 1985 va deixar Anglaterra i es va mudar a Malibú, Califòrnia. A la fi dels vuitanta i principis dels noranta va continuar amb alguns treballs solistes basats en música electrònica. D'aquest període pot nomenar-se l'àlbum Seen One Earth, de 1986, amb relatiu èxit comercial. En 1988 va editar Speed of Light, per al qual va convidar novament a Mick Fleetwood, qui va tocar la bateria en diversos temes.

En 1994 Peter Bardens va deixar transitòriament la seva residència en Malibú i va tornar a Anglaterra per a unir-se al projecte d'Andy Ward, exbatería de Camel, i al costat de Dave Sinclair, Steve Adams i diversos exmembres del grup Caravan van formar la banda "Mirage", viatjant en diverses gires per Europa durant l'hivern de 1995. Principalment interpretaven temes de Camel i Caravan, i d'aquesta època queda un àlbum doble gravat en directe amb el mateix nom del grup.

De retorn a Califòrnia, durant un temps Bardens va continuar utilitzant el nom "Mirage" per a la seva pròpia banda i després va adoptar el de "Peter Barden's Speed of Light".

En 2001 li va ser diagnosticat un tumor cerebral. El seu últim concert va ser realitzat en l'estiu del mateix any, a Los Angeles, immediatament després d'aquesta contingència. Durant l'emotiva presentació va compartir escenari al costat del seu amic de tota la vida, Mick Fleetwood, i, a més, amb John Mayall, John McVie, Ben Harper i altres. Va morir en Malibú el 22 de gener de 2002.

Bardens va morir de càncer de pulmó en Malibú al gener de 2002, a l'edat de 56 anys, i està enterrat en el cementiri Hollywood Forever. Després de la seva mort, es va publicar un CD doble, Write My Name in the Dust: The Anthology 1963–2002, que incloïa temes gravats al llarg de la seva carrera

El mes de juliol del mateix any, Andrew Latimer va dedicar a la memòria de Peter Bardens l'àlbum d'estudi A Nod and a Wink, l'últim editat per Camel fins al present.

Discografia

Àlbums d'estudi en solitari

1970 – The Answer

1971 – Peter Bardens ('Write My Name in the Dust' in the U.S.)

1976 – Vintage 69

1979 – Heart to Heart

1987 – Seen One Earth

1988 – Speed of Light

1991 – Water Colors

1993 – Further Than You Know

1994 – Big Sky

2002 – The Art of Levitation

2005 – Write My Name In The Dust: The Anthology 1963–2002

Enregistraments amb “Them”

The Angry Young Them (1965)

Enregistraments amb “Van Morrison”

Wavelength (1978)

Enregistraments amb “Camel”

Camel (1973)

Mirage (1974)

The Snow Goose (1975)

Moonmadness (1976)

Rain Dances (1977)

Breathless (1978)

The Single Factor (1982) (convidat)

Enregistraments en en viu amb Camel”

Greasy Truckers Live at Dingwalls Dance Hall (1974) (Camel + Diversos artistes. Inclou una versió de 19 minuts de "God of Light Revisited" de Camel)

A Live Record (1978) (Diversos llocs 1974, 1975, 1977)

Pressure Points: Live in Concert (1984) (11 de maig de 1984, Hammersmith Odeon, Londres, el Regne Unit)

On the Road 1972 (1992) (lloc no especificat)

Gods of Light '73-'75 (2000) (diversos llocs)