Tecladista, compositor i cantant
Instruments: Teclats, veus
Gèneres:
Rock progressiu
Naixement: 19 de juny de 1945 a Westminster, Londres, Anglaterra
Mort: 22 de gener de 2002 a Malibú, Califòrnia, els EUA
Va ser
un músic britànic, reconegut per haver estat pianista, tecladista i un dels
membres fundadors del llegendari grup de rock progressiu Camel.
Es va
integrar en la banda des dels seus
començaments l'any 1971. Al
costat d'Andrew Latimer, va marcar el rumb i la definició de la línia conceptual
del grup i va participar en la creació
de gairebé tots els temes. En 1978 va decidir deixar
la banda per les seves creixents
diferències amb el propi Latimer, en el moment de major creativitat del grup.
Com era habitual en els teclistes progressius
dels anys 70, Bardens basava el seu treball en el so característic de l'òrgan Hammond, els sintetitzadors
analògics, el mellotrón i també el piano.
Bardens va
estudiar en el St. Marylebone Grammar
School i després a l'escola d'art Byam Shaw. El seu primer instrument va ser el violí i més tard el piano clàssic. Amb el temps s'aniria acostant cap al blues i el jazz,
encara que també va viure intensament
el sorgiment del pop.
Va començar la seva carrera en un
trio anomenat Hamilton King's
Blues Messengers, l'any
1962, on també estava Ray Davies. Posteriorment, juntament amb Mick
Fleetwood, va formar el grup
anomenat The Cheynes, entre 1963 i 1965.
En
1965 va ser tecladista de la banda Them, de la qual també formava part Van Morrison. Després va formar el grup denominat Peter B's Looners, que es convertiria més tard en The
Shotgun Express, entre 1966 i
1967, una banda de pop rock integrada així mateix per Rod Stewart, Peter
Green i Mick Fleetwood, aquests dos últims després fundadors de Fleetwood Mac.
Al maig de 1968 va formar el trio Village,
i dos anys més tard va iniciar un període com a solista, editant el seu primer àlbum, "The Answer", al setembre de 1970. La seva següent obra es va dir "Write My Name
in the Dust" i va ser
editada al juliol de 1971, en la qual
van participar Peter Green, Vic Linton, Reg Isadore, Bruce Thomas i John
Owen.
En
1971 es va unir a Andrew Latimer, Doug Ferguson i Andy Ward per a fundar el grup
Camel, la qual cosa va
representar el període més transcendent de la seva
prolongada activitat com a músic i compositor de rock progressiu
i simfònic.
En
1978 Bardens va deixar Camel i es va unir a la banda de Van Morrison
per a gravar el seu àlbum d'estudi Wavelength i realitzar la conseqüent gira de presentacions en directe. Va tenir diverses incursions en l'experimentació amb música electrònica, fins que en 1984 va formar el grup
anomenat Keats, l'únic àlbum del qual va comptar amb Alan Parsons com a productor.
En el mateix any, i davant una ovació del públic, va ser convidat a tocar teclats en dos temes (Rhayader i Rhayader Goes to
Town) en el concert Pressure
Points que Camel va brindar
en Hammersmith Odeon, Londres.
En
1985 va editar el senzill "Solo" al costat de la banda Solo, i en 1986 va produir
una versió d'aquesta cançó interpretada per Leo Sayer.
En
1985 va deixar Anglaterra i
es va mudar a Malibú, Califòrnia.
A la fi dels vuitanta i principis dels noranta va continuar amb alguns treballs solistes basats en música electrònica. D'aquest període pot nomenar-se
l'àlbum Seen One Earth, de 1986, amb relatiu èxit
comercial. En 1988 va editar Speed of Light, per al qual va convidar novament a Mick Fleetwood, qui va tocar la bateria en
diversos temes.
En
1994 Peter Bardens va deixar
transitòriament la seva residència en Malibú i va tornar
a Anglaterra per a unir-se al projecte
d'Andy Ward, exbatería de Camel, i al costat de Dave Sinclair,
Steve Adams i diversos exmembres del grup Caravan van formar la banda
"Mirage", viatjant
en diverses gires per Europa durant
l'hivern de 1995. Principalment
interpretaven temes de Camel
i Caravan, i d'aquesta època queda un àlbum doble gravat en directe amb el mateix nom
del grup.
De retorn a Califòrnia, durant un temps Bardens va continuar utilitzant
el nom "Mirage"
per a la seva pròpia banda
i després va adoptar el de "Peter Barden's Speed of Light".
En
2001 li va ser diagnosticat un tumor cerebral. El seu últim concert
va ser realitzat en l'estiu
del mateix any, a Los Angeles, immediatament després d'aquesta contingència. Durant l'emotiva presentació va
compartir escenari al costat
del seu amic de tota la
vida, Mick Fleetwood, i, a més, amb John Mayall,
John McVie, Ben Harper i altres. Va morir en Malibú el 22
de gener de 2002.
Bardens va
morir de càncer de pulmó en
Malibú al gener de 2002, a l'edat de 56 anys, i està enterrat en el cementiri Hollywood Forever. Després de la seva mort, es va publicar un CD doble, Write
My Name in the Dust: The
Anthology 1963–2002, que incloïa
temes gravats al llarg de
la seva carrera
El mes
de juliol del mateix any, Andrew Latimer va dedicar a la
memòria de Peter Bardens l'àlbum d'estudi A Nod and a Wink, l'últim editat per Camel fins al present.
Discografia
Àlbums d'estudi en solitari
1970 –
The Answer
1971 –
Peter Bardens ('Write My Name in the
Dust' in the U.S.)
1976 –
Vintage 69
1979 –
Heart to Heart
1987 –
Seen One Earth
1988 –
Speed of Light
1991 –
Water Colors
1993 –
Further Than You Know
1994 –
Big Sky
2002 –
The Art of Levitation
2005 –
Write My Name In The Dust:
The Anthology 1963–2002
Enregistraments amb “Them”
The Angry Young Them (1965)
Enregistraments amb “Van Morrison”
Wavelength
(1978)
Enregistraments amb “Camel”
Camel
(1973)
Mirage
(1974)
The
Snow Goose (1975)
Moonmadness
(1976)
Rain
Dances (1977)
Breathless
(1978)
The
Single Factor (1982) (convidat)
Enregistraments en en viu amb
Camel”
Greasy Truckers Live at Dingwalls Dance
Hall (1974) (Camel + Diversos artistes.
Inclou una versió de 19 minuts de "God of Light Revisited" de Camel)
A
Live Record (1978) (Diversos llocs 1974, 1975, 1977)
Pressure Points: Live in Concert (1984) (11
de maig de 1984, Hammersmith Odeon,
Londres, el Regne Unit)
On the Road 1972 (1992) (lloc no especificat)
Gods
of Light '73-'75 (2000) (diversos llocs)