Pastora va ser un grup musical originari de Barcelona, format
per Dol Beltrán (vocalista), Caïm
Riba (compositor) i Pauet Riba (encarregat
de l'aspecte visual). Han publicat
cinc àlbums d'estudi,
Pastora, La vida moderna, Circuitos de lujo, Un viaje en noria (O.V.E.N.) i Una
altra galàxia, així com un àlbum
de remixes (Pastora RMX ED).
Pastora inicialment va ser proposta audiovisual que des que es va crear en 1996 es desenvolupa a Barcelona. Els seus fundadors són dos germans Pauet Riba (dissenyador de joies i grafista) i Caïm Riba (músic molt aficionat
a la informàtica). En els seus començaments Pastora estava enfocat al directe: una combinació sorprenent d'imatges de tall psicodèlic deixades a la improvisació i
música envolupant, un territori
gairebé inexplorat en el
panorama musical espanyol.
L'any 1998 Pauet i Caïm van editar el seu primer treball, titulat Trip show audiovisual tecno simfònic.
Aquest disc era un homenatge
a la seva mare, Mercè
Pastor, de qui prové el nom del grup (el seu primer nuvi la deia Pastora).
Amb ja dos discos publicats, Pastora va continuar evolucionant
i l'any 2000 Dol Beltrán, actriu de teatre, es va
incorporar al projecte aportant
la seva veu i les seves composicions. Per tant, a partir d'aquest moment, Pastora és una mescla de músiques, lletres i imatges.
En 2001 van publicar el seu
primer àlbum, que rep el mateix nom que el grup: Pastora. Van aconseguir el disc d'or per més
de 50.000 còpies venudes. Això va ser degut, en part, al seu primer senzill, "Lola". Altres
senzills que es van anar extraient d'aquest primer treball van ser "Un cuaderno lleno de cuentos",
Mirona, Tengo y Lunes..
Des del punt de vista musical, aquest primer àlbum no es pot concretar en un gènere determinat, sent molt heterogeni. Segons afirma el propi grup:
"Al principi la nostra
música era molt més tecnològica, però vam voler recuperar els sons acústics,
la guitarra, i ho barregem tot." Per a compondre, Dol utilitza el repertori de Caïm Riba i comença a escriure. D'aquesta manera, només compten amb una única cançó la lletra de la qual va néixer abans que la música, "La cultura", inclosa en aquest primer àlbum i de les més conegudes, encara que mai va
arribar a ser senzill.
El 6 de setembre de 2005 va ser
el dia en què la banda va
decidir treure el que seria
el seu segon àlbum, La vida moderna, replet de
noves cançons en les quals s'experimenten nous sons i estils.
La vida moderna equilibra músics
i màquines: es mantenen les
programacions (de Caïm Riba,
Ángel Riba i Carlos Cárcamo), i s'uneixen les guitarres de Jeró Castellá, Dayan Abad i el mateix Caïm); els teclats
i el piano de Vicente Borland, el contrabaix
de Yelsi Heredia i el baix
de Ferrán Ochoa, la bateria de Pau Josa, els violins, els
cellos, els cors...
El primer senzill de La vida
moderna, "Desolado", que trenca amb l'anterior àlbum i ens introdueix en un món de melancolia i dolor. En una
entrevista concedida a elpais.es, Caim afirmava: “En aquest treball hem volgut
mantenir la combinació de components electrònics i acústics que caracteritzen el nostre so, però intentant que l'acústic soni molt acústic
i l'electrònic més electrònic". Dol per part seva, va reconèixer
"més interiors que les
del nostre primer disc, en
el qual hi havia més mirades externes, més observació del carrer, més lolas i tafaneres que en aquest". Sent Pauet el que menys es va tallar explicant la seva vinculació amb aquest disseny:
"Jo començo a treballar
quan ells em lliuren la cançó
i elaboro les imatges que em
suggereixen les peces. Treball
autònomament i en aquesta ocasió he generat imatges d'acompanyament a les tretze peces de manera que l'àlbum
tingui un cert component audiovisual".
Altres senzills fruit
d'aquest nou treball van ser "Archivo de palabras tristes",
"Invasión", en el qual destaca el piano acústic i el temps intens, i "Dia tonto", caracteritzat per ser molt
realista.
Finalment, cal destacar que La vida moderna és el primer àlbum del grup que inclou una cançó cantada en català: "Planetes marins".
Tres anys després
de La vida moderna, el grup va publicar el seu tercer àlbum d'estudi el 26 de febrer de 2008,
de títol Circuitos de lujo, donat
per la seva cançó número tretze. En aquest tercer disc, la música evoluciona més cap al pop clàssic. Tres mesos va estar Pastora immers en
la producció de Circuitos de lujo al costat de Brian Sperber (que ha treballat amb Moby,
The Wannadies, Dinosaur Jr., Patti Smith, etc.),
coproductor de l'àlbum al costat
de Caïm Riba. El disc es va
gravar a Figueres (Girona) i Barcelona amb músics com Kurt
Uenala (baixista de Moby) i Jason Duffy
(bateria).
Així mateix, encara que el concepte visual de Pauet Riba es feia patent en els seus anteriors
discos, en Circuits de luxe s'extrema
encara més. Pauet grava en directe el que passa en escena, afegint efectes d'il·luminació o introduint
bucles d'imatge.
Pastora, doncs, torna a marcar
la diferència, però aquesta vegada va per totes, conscient
de tenir entre les seves mans un àlbum excepcional que,
per primera vegada en la seva carrera, es publica amb el suport d'una
gira de concerts de presentació.
Circuitos de lujo comença amb Paseo encendido, cridant l'atenció i avisant del que serà l'àlbum: sons
més contundents i naturals en bateries i baixos, guitarres exquisidament treballades, programacions subtils, ritmes més definits i major dinàmica i energia en la veu de Dol Beltrán. El disc continua amb
Grandes despedidas, el segon senzill
de l'àlbum, una cançó que ho té tot per a convertir-se en
un clàssic. Comença amb guitarra acústica sostinguda
per programacions, però aviat apareix una bateria que situa la cançó en terrenys pop-rock inèdits en Pastora. Després s'apunta el reggae per a acabar en gran. L'energia de Grandes despedidas resulta molt
més terrenal, pròxima i
directa.
La següent cançó,
que ocupa el número tres, és 1000 kilometros,
una de les poques cançons
"no conegudes" que el grup
va decidir incloure en Pastora RMX ED. Els instruments tornen a ocupar
el primer lloc, especialment
la guitarra acústica. Potser no és
la més original quant a lletra, però el seu ritme melòdic i semilento marquen clarament la seva qualitat. Posteriorment a 1000 kilometros apareix Domingo de resaca, una cançó
que contínua la mateixa que
l'anterior, però amb un contingut líric més baix.
Còsmica, la cinquena pista,
es va convertir en el tercer senzill de Circuitos de
lujo, així com Cuanta vida,
que va ser el primer. Totes dues cançons
destaquen per la seva gran originalitat
lírica caracteritzada per la forta
anàlisi de la vida de les persones (en el primer cas, d'una mena de gent en particular; en el segon
cas, del desig sexual tan lligat
a l'ésser humà). També va
ser senzill la següent cançó, Me tienes contenta, el qual
tanca l'etapa de Circuitos
de lujo del grup i sintetitza
els sons de la ja comuna guitarra acústica en l'àlbum.
Bolero falaz, Cosas malas, Cuerpo transparente y Parece que viene compondrien un petit grup dins del disc caracteritzat per la seva gran qualitat, tant musical com lírica. Decibelios i Circuitos de lujo són, clarament, les cançons més complicades
de l'àlbum, i les de major
pes líric, especialment l'última, que tracta el tema d'una màquina que treballa sense parar fent feliç a la gent, la qual cosa avorreix i vol descansar, però li és impossible.
Els senzills que es van projectar de Circuitos de lujo van ser "Cuánta
vida", "Grandes despedidas", "Cósmica" y "Me
tienes contenta".
Pastora RMX ED és el nom de l'àlbum especial publicat en 2009 per Pastora. Inclou
els seus grans èxits i altres
cançons seves especialment remasteritzades i barrejades amb ritmes electrònics propis de la música disco i del techno pop.
El nom de "RMX ED" són les sigles de les paraules "Remixes Elegant Distorsion", i la portada és
molt similar a la que ens trobem en el seu tercer àlbum d'estudi Circuitos de lujo.
Senzills com a "Cuánta
vida", "Invasión", "Mirona" o "Lola" componen
aquest àlbum, a més d'altres cançons
menys conegudes com "Runner",
"1000 kilometros" o "Una maana".
Dos anys després
de la publicació del seu últim disc, Pastora estrena "Feel
the magic", el senzill acompanyat de vídeo que avança el seu nou
àlbum "Un viaje en noria (O.V.E.N.)" que va
ser publicat el 25 de gener
de 2011.
Quant al nou senzill
"Feel the magic" es caracteritza per l'aparició novament d'un so molt electro-pop, similar
al característic d'altres
singles anteriors com
"Lola" o "Mirona". No obstant això, podem observar un nou canvi: l'aparició
d'un ritme nou inèdit en "Pastora" i la introducció
de frases en anglès.
Quant necessitava un respir, descordar-me el vestit, perdre el sentit; quant necessitava unes mans que s'alcessin a l'aire. I és que tot el que vull està a puntet de caure i quan crec
que ho tinc no ho puc retenir.
Ai, quina pena, es van els problemes, es van els dilemes, em quedo serena, així comença cantant
"Dol Beltrán" en "Feel
the magic", un tema
que aposta clarament pel ball, que se submergeix en el dance-disc
amb un beat pensat per a la
pista i amb l'elegància que
sempre acompanya a
"Pastora". "Feel the
magic" és gairebé un divertimento, una cosa divertida, el punt lúdic de l'àlbum
diu "Caïm Riba",
que defineix el nou àlbum com un compendi
de tot el que és
"Pastora", un tornar a la càrrega.
Poc després va arribar el
videoclip corresponent a aquest
tema. Amb Dol Beltrán (com The girl),
Pauet Riba (com Bad boy) i Caïm
Riba (com Smart Guy) el
vídeo està dirigit per Luis
Germanó i reflecteix la potència, dinàmica, lluminositat i alegria de la cançó, amb una dosi de bogeria i fantasia necessària per a mantenir l'esperit característic de "Pastora". Va ser un rodatge divertit, continua Caïm, Quan el director va pensar
en road movie i a
desballestar un cotxe, adaptem
la idea a la cançó. Comprem
un BMW de segona mà, vam ser a un karting, li llevem
el sostre...Divertit.
"Jungla" va ser el segon
senzill a ser extret de l'àlbum. Per a la seva promoció, es va iniciar un concurs
en el qual els fans podien fer el seu
propi oberta a la lliure interpretació (alguna cosa que, d'altra
banda, sol caracteritzar a "Pastora"). Sens dubte, "Jungla" és un dels temes de major qualitat lírica de tot el treball, on tracta la necessitat
de desconnectar dels problemes i les guerres internes
que tots tenim, de
"sentir-se bé sense tenir ni idea" sobtadament, d'aconseguir superar els obstacles de la vida.
Algunes cançons destacables de l'àlbum són "Fruta
Madura" i "Paises exóticos". La
primera és una melodia d'elements acústics a la qual es van afegint guitarres i bases electròniques, deixant notar la veu i la lletra per sobre de la música, mentre
que la segona enfoca des d'un
punt de vista esquinçador l'intent fallit d'aconseguir a algú.
El 29 de maig de 2012 Pastora
publica el seu cinquè àlbum, en aquest cas únicament en format digital, titulat Una altra galàxia. Es tracta del primer àlbum del grup publicat íntegrament en català, estant compost per deu temes totalment inèdits i dos pertanyents a
discos anteriors ("Planetes
marins"" de La vida moderna i "Dolços somnis" de "Un viatge en sínia").
El primer senzill extret del treball és el que dona títol a aquest: "Una altra galàxia". Aquesta cançó ens
retorna a l'univers més
Pastora, ballable i enèrgic,
amb un ritme que va quedant-se
en nosaltres a poc a poc, i amb una lletra que aprofundeix en els sentiments, les sensacions, en el contrast entre els mons i galàxies
interiors de les persones i els
seus records.
Discografia
Pastora (2001)
La vida moderna (2005)
Circuitos de lujo (2008)
Pastora RMX ED (2009)
Un viaje en noria (2011)
Una altra galàxia
(2012)