PF Sloan

(Philip Gary Schlein)

Compositor, cantante, productor

Instruments: Guitarra

Gèneres: Pop, rock

Naixement: 18 de setembre de 1945 a Nova York (els Estats Units)

Mort: 15 de novembre de 2015 a Los Angeles (els Estats Units)

Va ser un cantant, compositor i productor discogràfic estatunidenc. En la seva faceta de compositor va destacar durant la dècada de 1960 gràcies als nombrosos èxits escrits per a artistes com Barry McGuire, The Searchers, Jan and Dean, Herman's Hermits, Johnny Rivers, The Grass Roots, The Turtles o The Mames & the Papes. Moltes de les seves composicions van ser escrites en col·laboració amb Steve Barri. Entre els seus més destacats èxits figuren temes com "Eve of Destruction" (1965), "Secret Agent Man" (1966) i "A Must to Avoid" (1966).

La seva família es va mudar a West Hollywood (Califòrnia) en 1957. Als 13 anys el seu pare li va comprar la seva primera guitarra i poc més tard va conèixer a Elvis Presley en una botiga de discos, qui li va regalar una improvisada lliçó de música. En 1959, amb 14 anys, "Flip" Sloan va gravar el senzill, "All I Want Is Loving" / "Little Girl in the Cabin" amb el segell Aladdin Rècords.

Als 16 anys, es va convertir en part de la florent escena musical de Los Angeles, aconseguint un treball en l'equip de composició de l'editorial musical Music Gems, que en aquest moment era l'editorial més gran de la Costa Oest. Allí va formar una tàndem professional amb Steve Barri, i el duo va fer diversos intents de gravar un senzill d'èxit sota noms com "Philip & Stephan", "The Ral·li-Packs", "The Wildcats", "The Street Cleaners", "Themes Inc". i "The Lifeguards". En 1963, van cridar l'atenció de l'executiu de Screen Gems, Lou Adler, qui va decidir usar-los com a cantants i músics de suport (Sloan en guitarra principal i Barri en percussió) per a Jan and Dean, als qui va dirigir. Sloan i Barri van escriure el tema musical que es va incloure en la pel·lícula T.A.M.I. Xou (1964) i van ser acreditats en tots els àlbums de Jan and Dean des de "Dead Man's Corbi / The New Girl in School" a principis de 1964, fins de "Command Performance" en 1965. Jan Berry va usar a Sloan com la principal veu de falset en lloc de Dean Torrence en el major èxit de la banda "The Little Old Lady from Pasadena". En aquesta època, Sloan i Barri també van escriure el seu primer èxit Top 100 en la llista Billboard dels Estats Units, "Kick That Little Foot Sally Ann", amb arranjaments de Jack Nitzsche i interpretat per Round Robin.

En 1964 Lou Adler va fundar Dunhill Rècords i va contractar a Sloan i Barri com a compositors. En Dunhill va escriure o coescribió èxits per a molts artistes, inclosos "Eve of Destruction" (Barry McGuire), "You Baby" i "Let Em Be" (The Turtles), "A Must to Avoid" i "Hold On!" (Herman's Hermits), "Take Em For What I'm Worth" (The Searchers) i "Secret Agent Man" (Johnny Rivers). Aquesta última cançó va ser la melodia del tema per a Danger Man, una sèrie de televisió britànica.

Sloan també va participar com a guitarrista de sessió formant part del grup de músics de sessió de Los Angeles conegut com The Wrecking Crew, treballant amb músics tan coneguts com el bateria Hal Blaine, el guitarrista Tommy Tedesco, el baixista Joe Osborn i el baixista/teclista Larry Knechtel, entre altres. Mentre treballava amb Barry McGuire, Sloan va crear i va tocar una introducció de guitarra per a a una nova cançó de John Phillips titulada "Califòrnia Dreamin'", i la mateixa pista d'acompanyament es va usar per a la reeixida versió del grup de Phillips, The Mames & the Papes. Sloan generalment va tocar les pistes de guitarra principals en la majoria de les cançons que va escriure, inclòs el famós riff de "Secret Agent Man".

A mitjan 60, Sloan i Barri van gravar al costat de Larry Knechtel al teclat, Joe Osborn al baix i Bones Howe en la bateria, el tema "Where Were You When I Needed You" que van publicar sota el nom de "The Grass Roots". La cançó va ser presentada en nombroses emissores de ràdio de l'Àrea de la Badia de San Francisco, animats pel moderat interès despertat entorn de la banda, Sloan i Barri van començar la cerca d'un grup que volgués adoptar el nom i cantar els seus temes. Reclutats els músics, el tema "Where Were You When I Needed You" va ser regravat pel vocalista principal de la nova banda, Willie Fulton, que més tard formaria part del grup de soul Tower of Power. A la fi de 1965, the Grass Roots van llançar el seu primer airplay oficial en diverses emissores del Sud de Califòrnia, una versió del tema de Bob Dylan, "Mr. Jones (Ballad of a Thin Man)". La banda també va ser utilitzada per Dunhill Rècords per a acompanyar a artistes com The Mames & the Papes i Barry McGuire. No obstant això, la relació dels músics amb Sloan i Barri es va trencar quan el grup va exigir més espai per a les seves pròpies composicions. La formació es va dissoldre i es va tornar a reclutar a una nova banda per a continuar el projecte. Amb un nou grup de músics, The Grass Roots van tenir un enorme èxit durant l'estiu de 1967 amb el tema "Let's Live for Today", versió en anglès de la cançó "Piangi amb em",de la banda italiana The Rokes. "Let's Live for Today" va vendre més d'un milió de còpies i va ser certificat disc d'or.

Durant “l’estiu de l'amor", Sloan va actuar en solitari durant l'últim dia del Fantasy Fair and Magic Mountain Music Festival, l'11 de juny de 1967. Després de deixar Dunhill, Sloan va gravar un àlbum en 1968 titulat Measure of Pleasure, produït per Tom Dowd i llançat per ATCO. En 1969, el tema "New Design" es va incloure en l'àlbum Ruby, Don't Take Your Love To Town de Kenny Rogers.

Després de 1969, Sloan va abandonar l'escena musical a causa de problemes legals i a una llarga malaltia. Ja no va tornar a gravar ni actuar durant dècades. Va deixar la seva salut en mans del famós guru Sathya Sai Bava.

En 2005, Sloan va realitzar una sèrie de gravacions amb el productor Jon Tiven a Nashville, Tennessee. L'àlbum resultant, Sailover, va ser llançat a l'agost de 2006 en el segell Hightone Rècords. Sailover va ser una referència vetllada al guru que el va ajudar a recuperar-se, proclamant que Sloan era un "Amant Sai". Tiven va tocar la guitarra en el disc i la seva esposa Sally va tocar el baix. L'àlbum va ser una mescla de composicions clàssiques i noves, incloent-hi diverses cançons noves coescritas amb Tiven. Els artistes convidats que van col·laborar en e àlbum van incloure a Frank Black, Buddy Miller, Lucinda Williams, Felix Cavaliere, Tom Petersson i Gary Tallent. En 2014, l'última sèrie de gravacions de Sloan va aparèixer en el seu àlbum titulat My Beethoven. Aquestes gravacions van començar quan Sloan va assistir a un concert a Los Angeles amb composicions de Beethoven que el van afectar profundament. Es va centrar en comprendre completament les similituds entre el llegendari compositor i ell mateix. Aquest viatge de descobriment li va portar una dècada completa per a completar. Va aprendre a tocar i compondre amb un piano durant el procés. El treball li va permetre curar les ferides que va trobar durant les proves i tribulacions de la seva vida. Aquest últim projecte musical ho va portar a perdonar als seus transgressors, deixar enrere la seva ira i avançar amb pau, amor i serenitat per la resta de la seva vida.

P.F. Sloan va morir a conseqüència d'un càncer de pàncrees el 15 de novembre de 2015 a la seva casa de Los Angeles als 70 anys d'edat.