(Ovidi Montllor i Mengual)
Cantant
i actor
Instruments: Veu i guitarra
Gèneres:
Nova cançó
Naixement: 4 de febrer de 1942 a Alcoi (Alacant)
Mort: 10 de març de 1995 a Barcelona
Ovidi Montllor i Mengual (Alcoi, Alacant, 4 de febrer de
1942 - Barcelona, 10 de març de 1995) va ser un actor
i cantautor en valencià que va formar part del moviment de la Nova Cançó. Va militar en el Partit Socialista Unificat de
Catalunya (PSUC) i posteriorment en el Partit dels Comunistes
de Catalunya (PCC), fins a la seva
mort.
Va néixer a Alcoi en la postguerra,
era el major de tres germans
d'una família de classe obrera. Va aprendre a llegir gràcies al seu oncle, mestre
d'escola que després de la
guerra no va poder exercir a causa de la seva ideologia. Posteriorment va estudiar a l'escola
de Ribera i posteriorment en els
Salesians. De caràcter malaltís, va aprofitar el temps que es va veure obligat a estar en llit per a llegir els llibres
que el seu oncle havia deixat a la seva casa, desenvolupant una afició per la lectura que li acompanyaria
la resta de la seva vida. Als
12 anys es va veure obligat a deixar l'escola i començar a treballar per a sostenir a la seva família. Això
va suposar un canvi molt profund, va treballar en 36 oficis diferents, segons les seves paraules, i va ser a partir
dels 18 anys que va començar a reflexionar sobre la seva
situació i a prendre consciència de classe. Les seves primeres experiències com a actor van tenir lloc en 1962 amb el grup teatral La Cassola d'Alcoi.
Amb 24 anys,
després del servei militar,
Alcoi va viure un període difícil a causa de la crisi
del sector tèxtil, per la qual
cosa al no trobar treball decideix emigrar a Barcelona. Allí res més
arribar aconsegueix treball
a l'Hotel Ritz. A partir de llavors
va entrar en contacte amb grups
de teatre independents i assistint a concerts en locals com La Cova
del Drac, on va conèixer a cantants com Quico Pi de la Serra o Toti Soler, animant-se
ell també a compondre les seves primeres cançons. Va actuar amb grups de teatre independents, com el del CICF, i més tard amb
les companyies de Nuria Espert
i Adrià Gual.
En
1968 va iniciar una carrera destacada com a cantant, després de participar al
gener d'aquest any, gairebé forçat
pels seus amics Alfred Lucchetti i Joan de Segarra
en el segon Festival de la Cançó
Universitària, en el qual inesperadament va quedar primer. Després
d'això Quico Pi de la Serra li va proposar
acompanyar-li al festival de folk de Burg Waldeck, en el qual va actuar després de demanar vacances anticipades en el seu treball. Aquesta experiència li va fer prendre's de debò la seva faceta de cantant. Va conèixer a Raimon, qui li va proposar gravar un disc amb el segell 'Inici', que el mateix Raimon havia creat després
d'abandonar Edigsa. Aquest es va publicar en 1968 amb
quatre cançons: "La fera ferotge", "La cançó dels balanços"
–escrita per Josep Maria Carandell–
"Lliçó de sumis i verbs" i "Cançó de llaurador". La seva posició com una de les figures de
la 'Nova Cançó' li va arribar definitivament
quan a la fi d'aquest mateix any va cantar en el Palau de la Música Catalana al costat
de Pi de la Serra i Raimon.
A
partir de llavors la seva
carrera va anar desenvolupant-se
i en 1969 i 1970 va publicar sengles singles, col·laborant amb músics com Carlos Boldori, Adrià Font, Yosu
Belmonte, Xavier Batllés, Víctor Ammann
i especialment el guitarrista i
compositor Toti Soler. Les seves composicions
compten amb música pròpia sobre textos de Salvador Espriu,
Vicent Andrés Estellés,
Pere Quart i d'ell mateix. El 27 d'abril de 1975 va
cantar juntament amb Toti
Soler en el Teatre Olympia de París, i aquest mateix any
va actuar en la pel·lícula 'Furtius'
de José Luis Borau, amb la qual es va donar a conèixer com a actor cinematogràfic. El seu cinquè LP es va publicar en
1976, dedicat al poeta Salvat-Papasseit
i il·lustrat per Josep Guinovart.
Després de publicar 4.02.42 (el títol
és la seva data de naixement) va decidir dedicar-se a l'actuació,
arribant a actuar en unes 50 pel·lícules.
En
1993 va decidir tornar a gravar un disc al qual titularia Veri Good, però va començar a experimentar problemes de veu que van resultar
ser degudes a un càncer d'esòfag que li va portar a la mort
dos anys més tard, en 1995.
Discografia
La
Fera ferotge / Cançó de les balances (EP 1968)
Història d'un amic / La fàbrica Paulac (EP 1969)
Sol
d'estiu / Ell (senzill 1971)
Un
entre tants... (1972)
Crònica d'un temps (1973)
A
Alcoi (1974) (Reeditat i digitalitzat per Picap 2008)
Salvat-Papasseit per Ovidi Montllor (1975) (Reeditat i digitalitzat per Picap 2007)
Ovidi Montllor a l'Olympia (1975) directe en el Teatre Olympia de
París (Reeditat i digitalitzat
per Picap 2008)
De
manars i garrotades (1977)
(Reeditat i digitalitzat
per Picap 2008)
Bon
vent... i barca nova! (1979)
Ovidi Montllor diu 'Coral romput' (doble 1979), reeditat en
CD en 2007.
4.02.42
(1980)
Ovidi Montllor... per sempre (recopilatori póstum 1995)
Antologia
(13cd 2000)
Cinema
Furia
española, de Francesc Betriu (1975)
Furtivos,
de José Luis Borau (1975).
Josafat
(televisió)
La
nova cançó (1976, com ell mateix).
La
ciudad quemada, de Jaime Camino (1976).
La
siesta, de Jorge Grau (1976).
La
oscura historia de la prima Montse, de Jordi Cadena (1978).
La
portentosa vida del pare Vicent, de Carles Mira
(1978).
Companys,
procés a Catalunya, de Josep Maria
Forn (1979).
La
Sabina, de José Luis Borau (1979).
La
verdad sobre el caso Savolta, de Antonio Drove (1980).
El
nido, de Jaime de Armiñán (1980).
La
campanada, de Jaime Camino (1980).
Con
el culo al aire, de Carles Mira (1980).
La
fuga de Segovia, de Imanol Uribe (1981).
El
fascista, doña Pura y el follón de la escultura, de Joaquim Coll
Espona (1983).
El
pico, de Eloy de la Iglesia (1983).
Héctor,
El Estigma del Miedo, de Carlos Pérez Ferré (1984).
Fuego
eterno, de José Ángel Rebolledo (1985).
Las
aventuras de Pepe Carvalho (1986).
El
aire de un crimen, de Antonio Isasi-Isasmendi (1988).
El
río que nos lleva, de Antonio del Real (1989).
Amanece,
que no es poco, de José Luis Cuerda (1989).
El
largo invierno, de Jaime Camino (1992).