(Omara Portuondo
Peláez)
Cantant
Tipus de veu: Contralt
Gèneres: Bolero, Feeling,
Jazz i Son
Naixement:
29 d'octubre del 1930 a l'Havana,
Cuba
Omara Portuondo Peláez (l'Havana; 29 d'octubre de 1930) és una cantant cubà-espanyola de so i boleros, a més
de ser una de les majors representants
de l'anomenat filin. Coneguda
com «La diva del Bona Vista Social Club» o «La núvia del Feeling».
La seva mare pertanyia a una família cubana de
llinatge i ascendència espanyola i s'esperava d'ella un casament que la unís a altres famílies de la societat, però va escapar amb l'home al qual
estimava, un jugador de beisbol de l'equip nacional. El matrimoni va
tenir tres filles, i, com en qualsevol llar cubana, hi havia música; no tenien diners, però tenien
les veus dels pares, cantant en la cuina on feien les seves
vides diàries. Omara, que
va néixer en el barri de Cayo
Hueso de l'Havana, recorda
les seves cançons, inclosa entre les seves favorites La bayamesa, d'Ernesto Grenet i Sindo Garay (també
cantada per Compay Segundo en Bona Vista Social
Club). Aquestes van ser les seves
primeres lliçons informals de cant, i aquestes cançons van passar a formar part del seu repertori de tota la vida.
Quan la seva germana Haydée es va convertir en ballarina
del famós cabaret Tropicana, Omara
aviat la va seguir, per accident:
la companyia de dansa es va
veure reduïda un dia de 1945 quan una ballarina es va retirar dos dies abans d'una important
estrena. Omara havia vist assajar a la seva germana tan sovint, que se sabia tots els
passos, així que li van demanar que ocupés el lloc deixat lliure.
Era un
cabaret molt chic, però vaig dir que era inadmissible. Era molt tímida i em feia vergonya
mostrar les meves cames.
Però la seva mare la va convèncer en dir-li que no podia defraudar-los;
així
va començar
una carrera com a ballarina,
formant una parella famosa amb
el ballarí
Rolando Espinosa.
Els caps de setmana
Omara i Haydée cantaven estàndards de jazz amb alguns amics:
César Portillo de la Luz, José Antonio Méndez i el pianista Frank Emilio Flynn. El grup es feia cridar Loquibambla Swing, i l'estil que tocaven era una
música amb influències del
jazz que després es va conèixer
com feeling ―castellanitzat «filin». En el seu
debut de radi, Omara va ser
anunciada com Omara Brown,
«la Núvia del Filin». Aquest
nom artístic ràpid va ser oblidat, però encara no la definició que el va acompanyar.
En 1950 va ser integrant de l'Orquestra Anacaona, i cap a 1952 Omara i la seva germana Haydée Portuondo formaven un quartet vocal femení amb Elena Burke i Moraima Assecada, liderat per la pianista
Aída Destre. Es van convertir en un dels
quartets vocals més
importants de la música cubana i Omara
va romandre amb el Quartet Les d'Aida durant 15 anys, encara que la formació original només va gravar
un àlbum per a RCA Víctor en 1957. Van realitzar nombroses gires per Amèrica amb innovadors
arranjaments vocals d'Aida; van tenir oportunitat de compartir escenaris
amb Édith Piaf, Pedro Vargas, Rita Montaner, Bola de Nieve i Benny Moré
i també van servir com a acompanyants
de Nat King Cole quan aquest es va presentar en Tropicana.
Va debutar en solitari amb l'àlbum Màgia
negra, aparegut en 1959, en el qual
creua música cubana i jazz i inclou
versions de That Old Black Magic i Caravan de Duke Ellington. Després va seguir amb Les de Aída fins a 1967, any en què va començar a dedicar-se finalment la seva carrera en solitari, actuant a Cuba i en alguns festivals de l'exterior representant al país.
En els anys
70 va cantar amb l'Orquestra
Aragó i va viatjar extensament, fent presentacions en diversos països com França, el Japó, Bèlgica, Finlàndia i Suècia. Omara va realitzar moltes gravacions al llarg de les dues dècades següents; però la millor ve a ser l'àlbum que va gravar amb
Adalberto Álvarez en 1984 i dos àlbums realitzats per al segell espanyol Nubenegra: Palabras y Desafíos.
El director cubà Fernando Pérez
Valdés va fer un documental sobre la cantant titulat Omara, en 1983.
En 2000 World Circuit va llançar Bona Vista
Social Club presenta... Omara Portuondo,
el tercer disc d'aquest conjunt que va comptar amb la participació de músics com Rubén González,
Orlando "Cachaíto" López, Manuel "Guajiro"
Mirabal i Jesús "Aguaje" Ramos, i a més aparicions d'artistes convidats com Eliades
Ochoa, Compay Segundo, Manuel Galbán
i Ibrahim Ferrer.
L'àlbum, acollit amb
grans elogis de la crítica,
va conduir a Omara a una
gira mundial en 2000-2001 amb els
seus companys del Bona
Vista, Rubén González i Ibrahim Ferrer.
El 2002 va realitzar una
extensa gira internacional en solitari, amb nombroses dates a Amèrica del Nord i Europa. A la tardor
del mateix any va
participar en el Festival de Jazz al Japó.
En 2003 fa una gira pel Canadà i els Estats
Units.
Al setembre de 2003 grava en els estudis de la EGREM el que serà el seu segon
disc solitari produït per World Circuit.
L'àlbum Flor de amor marca un canvi de
direcció i els músics cubans combinats
amb una selecció de músics brasilers donen al disc un
so distint. Aquest àlbum va ser nominat en els premis Grammy
en la categoria de Millor
Disc Tradicional Tropical. i en els
Billboard Latin Music Awards en 2005 va obtenir el premi al Millor Disc Tropical de l'Any.
El 5 de novembre de 2009 va guanyar el Premi Grammy Llatí en la categoria Millor Àlbum Tropical Contemporani, amb Gracias, però el rellevant és que es converteix en la primera artista cubana resident
al seu país a guanyar aquest prestigiós guardó i recollir-lo amb les seves pròpies mans.
En el disc Omara fa un recorregut pels seus 60 anys de carrera
artística, amb participacions
especials del cubà Pablo Milanés,
l'uruguaià Jorge Drexler i
el brasiler Chico Buarque.
En 2009 va gravar un tema per a la versió
espanyola de la película The
Princess and the Frog, titulada a Espanya com Tiana i el sapo, de Walt
Disney, interpretant una cançó
de Mamà Odiï: Dig a Little Deeper; titulada en
el doblatge com Hay que
saber llegar al fondo, no obstant això,
per a la versió llatinoamericana
de la pel·lícula no la va interpretar ella, si no que
va ser la cantant mexicana Heidy.
En 2010 es va presentar la seva
biografia titulada Omara, els àngels també canten, d'Óscar Oramas Oliva.
Durant el 2019 va rebre el premi Grammy Llatí
a l'Excel·lència Musical, i la Medalla d'Or al Mèrit
de les Belles Arts.
Enmig de la pandèmia de COVID-19 es
va produir el llançament en
línia del seu àlbum Mariposas.
El seu àlbum "Vida" va ser nominat
com a millor Àlbum Llatí Tropical en els Premis Grammy
de 2024. i aquest va guanyar el Premi Grammy Llatí com
a millor àlbum tropical
tradicional en 2023.
Discografia
1958: Magia negra
1966: Como un milagro, con J. Márquez y su banda
1967: Esta es Omara Portuondo
1967: Omara Portuondo
1974: Omara Portuondo
y Martín Rojas (grabado en Finlandia).
1981: Y tal vez
1983: Omara Portuondo
1984: Jorrín, con Tito Bermúdez, Omara y Farah
1984: Omara Portuondo
canta el son
1991: Soy cubana
1995: Pensamientos
1995: Omara Portuondo,
con Adalberto Álvarez
1995: Cuarteto Las D’Aída (reedición de un
LP de 1957).
1995: Palabras (grabado en España).
1996: Amigas, con Moraima Secada y Elena Burke
1997: La novia del feeling
1997: Desafíos, con Chucho Valdés (de Irakere).
2000: Buena Vista Social Club presenta: Omara
Portuondo (WCD059).
2000: Omara Portuondo
- La colección cubana
2000: Veinte años, contiene entre otras: Quizás, quizás, quizás (Edenways).
2004: Flor de amor, contiene el tema Amor de mis amores
.
2005: Lágrimas negras, canciones y boleros
2007: Duets
2007: Singles
2008: Gracias
2008: Omara Portuondo
e Maria Bethania
2008: Omara Portuondo
e Maria Bethania ao vivo (DVD).
2009: Gracias
2018: Omara Siempre (Egrem)
2020: Mariposas (Bis Music)
2023: Vida (One World
Music)
Col·laboracions
1994: Anticipo flamenco, Patita negra
1995: A María Teresa Vera, colectivo en homenaje a la autora cubana.
Jackeline Castellanos etc. (grabado en España).
1995: Marcelino Guerra "Rapindey"
(grabado en España).
1996: Havana nights,
con Juana Bacallao, Caridad Hierrezuelo...
1997: Cómo es posible, Yohiro Hiroishi
1997: Cuba! Cuba!
light, con Los Van Van, Irakere,
Álvarez.
1997: Buena Vista Social Club (World Circuit WCD050).
1997: Buena Vista Social Club presents
Ibrahim Ferrer (WCD055).
1999: Richard Egües & Friends
1999: Havana Café, de Barbarito Torres
1999: La charanga eterna, de la Orquesta Aragón
1999: Distinto diferente, Afro Cuban All Stars
2004: Eso, Alejandro Sanz
2005: Cuba le canta a Serrat, homenaje a Joan Manuel Serrat, canta Por
dignidad
2006: Rhythms del mundo, canta «Killing me softly» (interpretado
antes por Roberta Flack y por The
Fugees) y el tema extra Casablanca (As time goes by) a dúo con Ibrahim
Ferrer.
2008: Buena Vista Social Club at Carnegie Hall
2007: Ibrahim Ferrer: Mi sueño
2009: Harold López-Nussa-Herencia
2009: Maison Maravilla de Joe Barbieri
2009: Tiana y el sapo (banda sonora de
Disney).
2010: Tucson-Habana, de Amparo Sánchez
2010: Señoras: Ellas cantan a Serrat
2016: Última Pieza de Pedro Aznar
2017: "Tu me acostumbraste", de
Natalia Lafourcade (en manos de los Macorinos) en el disco Musas
2017: "Échame a mi la culpa", con
Julio Iglesias en el disco "México & Amigos"
2019: "Yolanda", con Haydée
Milanés en el disco "Amor Deluxe"
2019: "La Soledad", con Haydée
Milanés en el disco "Amor Deluxe"
2020: "Lágrimas Negras", con Raphael en el disco
"6.0"
2021: "Lágrimas Negras", con Carlos Rivera en el álbum
"Leyendas"
2021: "Horizontes de Niebla", con Rozalén
2022: "Te Venero", con C. Tangana en el álbum "El
Madrileño (La Sobremesa)"