(Nicholas
Berkeley Mason)
Baterista, músic, productor, escriptor
Instruments: Batería, teclados, bajo, guitarra
Naixement:
27 de gener de 1944 a Birmingham
És un músic, productor, escriptor, bateria i pilot d'automobilisme britànic, reconegut pel seu
treball en el grup anglès de rock progressiu Pink Floyd. Mason ha escrit conjuntament algunes de les composicions més populars de Pink Floyd com «Echoes» i «Time». Mason és l'únic membre
de Pink Floyd present en cadascun dels seus
àlbums. S'estima que fins a 2010, el grup ha venut més de 250 milions de discos a tot el món.
També competeix en esdeveniments de carreres d'automòbils, com les 24 Hores de Le Mans.3
El 26 de novembre
de 2012, Mason va rebre una Honorari
Doctor en Lletres de la Universitat
de Westminster en la cerimònia de presentació
de l'Escola d'Arquitectura,
Construcció i Medi Ambient (havia estudiat arquitectura en el predecessor
de la Universitat, Regent
Street Polythechnic, 1962-1967).
És fill del director de cinema documental Bill Mason, que va néixer a Birmingham, però va ser criat en Hampstead, Londres, i va
assistir a Frensham Heights School prop de la Farnham, Surrey. Més
tard va estudiar en la Regent
Street Polytechnic (ara la Universitat
de Westminster), on es va associar
amb Roger Waters, Bob Klose i Rick Wright en 1964 per a formar el antececesor de Pink Floyd, Sigma.
Quan Nick Mason estudiava en la Regent Street Polytechnic, va formar juntament amb Roger Waters, Bob Klose i Richard Wright en 1964 la banda Sigma 6, que posteriorment, després de l'anada de Klose i l'arribada de Syd Barrett, es va convertir en Pink
Floyd. Des de llavors, va romandre
en el grup i, encara que és
qui va tenir menys crèdits en la composició de les cançons, va ser
l'únic membre que va aparèixer en tots els discos del grup.
Ha treballat també
a través de la seva companyia
Ten Tenths, com a bateria i productor amb músics com Steve Hillage i Robert Wyatt, com a bateria amb
Michael Mantler i com a
productor amb The Damned. Mason col·lecciona automòbils clàssics, una afició heretada del seu pare. Com a fanàtic de Ferrari, posseeix deu automòbils d'aquesta marca, i és comuna que
les companyies d'automòbils
li ofereixin models limitats de luxe que només són construïts per a comptats clients habituals.
En 1985 Roger Waters
va iniciar un judici contra David Gilmour
pels drets del nom Pink Floyd. Nick Mason va romandre amb Gilmour
durant tot aquest temps fins
que en 1986 tots dos van guanyar
els drets sobre el nom de la banda i el seu repertori.
Al juliol del 2005
Mason juntament amb Gilmour, Richard Wright i, per primera vegada en 24 anys, Roger Waters, va tocar novament com Pink
Floyd quatre cançons en el concert massiu Live 8 a Londres. Després del retrobament, Mason va
quedar en molt bons termes amb Roger Waters i fins i tot ja
abans havia tocat la bateria en les dues últimes nits
de la gira de Waters en 2002 per a la cançó de Pink Floyd «Set the Controls for
the Heart of the Sun». En el 2006 Mason i Rick
Wright van participar amb David Gilmour
durant la seva presentació en el Royal Albert Hall a Londres (encara que
en realitat va ser un xou
de David Gilmour). En 2007, aquesta
mateixa formació va tocar
la cançó «Arnold Layne» (primer senzill de Pink Floyd) en el concert tributo
a Syd Barrett. Aquest mateix any
va col·laborar novament amb Roger Waters en alguns dels primers
concerts del seu gira Dark side of the
Moon Live.
Discografia Amb Pink Floyd
(Àlbums d'estudi)
1967 |
|
1968 |
|
1969 |
|
1969 |
Ummagumma (Disco
2) |
1970 |
|
1971 |
|
1972 |
|
1973 |
|
1975 |
|
1977 |
|
1979 |
|
1983 |
|
1987 |
|
1994 |
|
2014 |
(Àlbums en viu)
1969 |
Ummagumma (Disco 1) |
1988 |
|
1995 |
|
2000 |
|
2021 |
|
2023 |
The Dark Side Of The Moon: Live in Wembley 1974 |
Amb Nick Mason's Fictitious Sports
Nick Mason's Fictitious Sports (3 de mayo de
1981) ((apareix com a àlbum de Mason però en realitat és un disc de Carla Bley)
Amb Rick Fenn
Profiles (29 de juliol de 1985)
White of the Eye (1987) (banda sonora)
Tank Publitramesa (1988) (banda sonora)