Baterista
Gèneres:
Blues
Naixement: 6 de setembre de 1941 a Anglaterra
Mort: 6 de maig de 2008 a Londres (el Regne Unit)
Micky
(Mickey) Waller, (6 de setembre
de 1941 a Londres - 6 de maig de 2008, London) era un
veterà
bateria que va tocar amb molts dels més
grans de l'escena rock anglesa des que va iniciar la seva
carrera professional en 1960. A més
de ser membre, encara que a vegades
esporàdic, d'alguna de les bandes prioneras dels 60, Micky va tocar també com a músic de sessió amb molts
artistes del Regne Unit i els Estats
Units.
La
primera banda professional de Micky,
The Free-trekkers, va tenir un èxit menor en 1960 amb Greenjeans, però Mickey la va abandonar aviat
per a unir-se a una coneguda banda: Joe Brown and the Bruvvers. Al juliol de 1963, es
va unir als Cyril Davies
R&B All Stars, una
banda amb formació volàtil originalment del bateria Carlo Little.
Cyril Davies
va morir el 7 de gener de 1964 i Micky
Waller va abandonar el grup
quan aquest va ser transformant per Long John Baldry
per a convertir-se en Hoochie Coochie
Men. Micky es va anar a tocar amb Marty Wilde com un dels Wildecats. Durant aquest període
va tocar en dos gires amb Little Richard pel Regne Unit.
Com molts músics de l'època, Mickey es va canviar sovint de banda. Després d'una breu
estada amb Georgie Fame and the Blue Flames, un grup al qual es va reincorporar en diverses
ocasions, es va unir a Brian Auger
per a formar part de The Rinity; poc després
va ser seguit per Long John Baldry.
A l'abril de 1965 el grup
es va ampliar amb Rod
Stewart i Julie Driscoll
per a evolucionar en una nova banda: The Steampacket.
A l'abril de 1966, Rod Stewart es
va anar i els altres membres van romandre com el nucli d'una nova formació: Brian Auger - Julie Driscoll & The Trinity.
Micky es va
unir John Mayall & the Bluesbrakers per a uns pocs concerts a l'abril de 1967, mentre John Mayall buscava un bateria permanent en la persona
de Mick Fleetwood que també
havia tocat breument amb Steampacket.
A l'agost de 1967, Waller es va
unir a The Jeff Beck Group amb el seu antic
company Rod Stewar
El grup va produir 2 discos. Truth en 1968 i Beck-Ola. Però arribats a aquest punt, Waller va deixar la banda per a ser reemplaçat
per Tony Newman, un altre
fi bateria amb influències jazzies.
Micky va
continuar treballant regularment
en bandes de rock i blues i
es va unir a la formació original de Deluxe Blues Band, amb Dick Heckstall-Smith de la famosa Colosseaum
de John Mayall i un antic membre dels primers
Fleetwood Mac, el baixista
Bob Brumming. Brumming va
ser un altre membre que havia experimentat l'ésser farcit temporal (dos mesos) d'una banda que buscava el seu substitut permanent, John McVie si és el cas.
Brunning conseqüentment es va agarrar al nom
de Deluxe Blues Band mentre
Micky se'n va anar a Itàlia a tocar durant un temps. en el seu retorn
a Londres, Micky es va unir breument
a una reviscuda Deluxe
Blues Band que va tornar a ajuntar-li amb Heckstall-Smith i Brumming així com nous
membres com Dave Beaumont,
Alan Vincent i Phill
¨Taylor. Va continuar tocant intermitentment
en bandes de blues de l'àrea
londinenca, incloent-hi l'homònima Micky Waller Band.
A primers dels 80, Waller va ser membre de la Terry
Smith blues Band, al costat de Jo Alan Kelly (veu) i Tony Ashton (òrgan).
Quan se li
va preguntar a John Baldry Que cony
és de Micky Waller? el va respondre:
Ah, si, el meu volgut Micky. Estava
tan fart de ser rebregat
per agents i managers que es va fer
advocat per a estrènyer-los
ara a ells, en referència als royalties que pleitaba amb Rod Stewart.
Micky era
un potent bateria, de caràcter relativament reservat, que va continuar fent significatives contribucions en l'escena blues i rock anglesa.
Enregistraments
1964:
“Steampacket/First R&B
Festival”; (The Steampacket)
1968:
“Truth”; (Jeff Beck)
1968:
“Don't Send Me No Flowers”; (Brian Auger)
1969:
“The Rod Stewart Album”; (Rod Stewart)
1969:
“Red Weather”; (Leigh
Stephens)
1969:
“Beck-Ola”; (Jeff Beck)
1970:
“Silver Metre”; (Silver
Metre)
1970:
“Gasoline Alley”; (Rod Stewart)
1970:
“An Old Raincoat Won't Ever Let
You Down”; (Rod Stewart)
1970:
“Fly On Strangewings”;
(Jade)
1970:
“Befour”; (Brian Auger
& the Trinity)
1971:
“It Ain't Easy” ; (Long John Baldry)
1971:
“Every Picture Tells a Story”; (Rod Stewart)
1971:
“Dragon”; (Vangelis)
1971:
“Cast of Thousands” (Leigh Stephens)
1972:
“Somewhere”; (Mike Hugg)
1972:
“Pilot”; (Pilot)
1972:
(Never a Dull Moment”; (Rod Stewart)
1972:
“Gone to My Head”; (Andy Bown)
1972:
“Everything Stops for Tea”; (Long John Baldry)
1973:
“Stress & Strain”; (Mike Hugg)
1973:
“Point of View”; (Pilot)
1974:
“The Adventures of
Valentine Vox the Ventriloquist”;
(Chris Jagger)
1974:
“Smiler”; (Rod Stewart)
1974:
“I've Got My Own Album
to Do”; (Ron Wood)
1975:
“Sonny Boy Williamson”; (Jimmy Page)
1975:
“Jam Session”; (Sonny Boy Williamson
II)
1975:
“Blow by Blow/Truth”; (Jeff Beck)
1976:
“Mahoney's Last Stand”; (Ronnie Lane / Ron Wood)
1977:
“First of the Supergroups: Early Days”; (The Steampacket”
1981:
“A Street Car Named De Luxe”; (Deluxe
Blues Band)
1984:
“Live in the Studio”; (Tony Ashton)
1986:
“Bad Rice “;
(Ron Nagle)
1988:
“Workers Playtime”; (Billy Bragg)
1988:
“Don't Mess with the Boogie
Man”; (Big Joe Duskin)
1992:
“Motorvating”; (Deluxe
Blues Band)
1993:
“Vintage”; (Rod Stewart)
2000:
“Summerland”: (Big Boy
Pete)
2006:
“Bye Bye Sonny”; (Sonny Boy Williamson II)