(Michael Geoffrey Jones)
Guitarrist i cantant
Tipus de veu:
Tenor
Gèneres: Punk rock, Rock alternatiu
Naixement:
26 de juny de 1955 a Londres, el Regne
Unit
Michael Geoffrey Jones (Londres, Anglaterra;
26 de juny de 1955), més conegut com a Mick
Jones, és el primer guitarrista, cantant,
compositor i cofundador de la banda punk britànica The Clash i, a més, va ser el líder i fundador
de Big Àudio Dynamite. Actualment, participa en Carbon/Silicon.
Jones nació en el barrio de Brixton,
en el sur de Londres, hijo de padre galés y madre rusa judía. Sin embargo,
vivió la mayor parte de su infancia con su abuela Stella en Gales. Jones
comenzó a asistir a una escuela de arte ya que, según sus palabras, creía que
era la mejor manera de encontrar gente dispuesta a formar una banda.
En 1975, con 20 años de edad, Jones formó la banda London
SS junto a su amigo Tony James. El grupo nunca grabó ningún material oficial
pero contó con muchos integrantes que luego participaron en bandas importantes
de la primera ola del punk como los mismos Jones (The
Clash) y James (Generation
X), Brian James y Rat Scabies
(The Damned) y Terry Chimes
y Paul Simonon (compañeros de Jones en The Clash).
En 1976, Mick Jones va conèixer a Joe Strummer, per aquest llavors líder de The 101'ers, en
un recital de múltiples bandes a Londres. En part per recomanació de la seva mánager Bernie Rhodes, Jones va convidar a Strummer
a participar, al costat dels
seus companys Simonon i Chimes, del grup que poc després es convertiria en The Clash. Al mateix temps, en 1977 va formar part breument de The Rich Kids com
a cantant durant la primera
gira del grup però després va ser reemplaçat per Midge Ure (futur
cantant de Ultravox).
Al costat de Strummer, Jones va compondre la major part dels
temes de la banda a més de tocar la primera guitarra
i cantar gran part dels
temes. En 1983, Strummer i Simonon
van expulsar a Jones de The Clash
descontents per la seva insistent experimentació musical
i per la seva exagerada impuntualitat.
Per la seva participació
en The Clash, en 2003 Jones
va ser inclòs al costat de
la banda en el Saló de la Fama del Rock.
Després de la seva expulsió
de The Clash, Jones va
formar la banda General Public. No obstant això, per al moment d'emissió del seu primer àlbum ja havia deixat
de participar en la mateixa (així
i tot la major part de les pistes de guitarra del disc són
de la seva autoria).
Després de la seva participació
en General Public, en 1984 Mick
Jones va formar Big Àudio Dynamite,
usualment conegut amb les sigles BAD, al costat del director cinematogràfic
Don Letts, que havia col·laborat en molts dels vídeos de The Clash. L'àlbum debut de la banda,
This Is Big Àudio Dynamite, va ser emès un any després
aconseguint bastant èxit comercial, principalment gràcies a la popularitat que va aconseguir el tema "E=MC2" al Regne
Unit.
Per al segon disc de BAD, No.
10 Upping St., Mick Jones
va tornar a treballar amb Joe Strummer tant
en la composició com en la producció del nou àlbum. Aquest treball
en conjunt va ser l'últim
de Jones i Strummer junts.
Per al tercer àlbum d'estudi de Big Àudio Dynamite, Tighten Up, Vol.88, l'ex Clash Paul Simonon va col·laborar fent l'art de portada. Poc després
del seu llançament, Jones
va emmalaltir de pneumònia
i va passar molts mesos a l'hospital. Després
de la seva recuperació, BAD va llançar
Megatop Phoenix, abans que
Jones canviés
l'alineació
i canviés
de nom la banda com Big Àudio Dynamite II, emetent poc després
The Globe.
En 1994, l'alineació va tornar
a canviar, igual que el nom
que va passar a ser Big Àudio,
per a llançar el disc Higher Power. En 1995, es va emetre un greatest hits, Planet B.A.D., així com un nou àlbum
d'estudi, F-Punk, sota el nom
original "Big Àudio Dynamite".
En 1997, es va gravar l'àlbum Entering
a New Ride però només va ser emès per Internet
per les diferències entre la banda i la seva discogràfica, Radioactive Rècords. Finalment, una nova recopilació, anomenada Super Hits, va ser emesa en 1999.
En 2005, Jones va formar al costat
de Tony James, excompany seu
en London SS i exmembre de la banda punk Generation X, un nou grup al qual van anomenar Carbon/Silicon. La banda va realitzar
una gira britànica i va gravar tres àlbums, Sample This, Peace, Dopi
Factory Boogie i The Grand Delusion, no emesos en el mercat. La raó per a la seva no emissió és que Jones i James
donen suport a l'ús de xarxes P2P per a compartir els seus treballs per internet de
manera gratuïta. De fet, la
seva primera cançó, "MPFree", fa referència al
tema de les xarxes P2P.
Jones també va actuar com a
productor discogràfic ocasionalment
com per exemple per a l'àlbum debut de la banda londinenca
The Libertines, Up the Bracket. Després
de les bones crítiques de l'àlbum als Estats
Units i el Regne Unit, Jones va produir el segon disc de la banda, l'homònim
The Libertines. Poc després, va col·laborar amb la producció de Down in Albion, l'àlbum debut del grup Babyshambles del excantante de The Libertines Pete Doherty. Mick Jones també va
contribuir cantant i tocant
la guitarra en el tema "Mal Bicho" de l'àlbum
Rei Azucar dels Fabulosos Cadillacs.
En 2003, Jones va tenir una breu aparició en la pel·lícula Codi 46 cantant el tema de The Clash "Should I Stay or Should
I Go" en un karaoke. Sumat
a això, va participar del clip de Babyshambles
per a la versió del tema de The
Clash "Janie
Jones", gravat a benefici
de la fundació Strummerville
dedicada a la memòria de Joe
Strummer. En 2006, Jones va participar en un altre clip, aquesta vegada el del
tema "God's Gonna Cut You Down" de Johnny
Cash. En 2007 Jones va tocar amb Primal Scream la cançó de The Clash "(White Man) In Hammersmith Palais" durant el lliurament dels premis NME Shockwave.
Jones es va reunir amb Simonon en l'àlbum de Gorillaz de 2010 Plastic Beach,
en la cançó "Plastic
Beach". Jones també toca en la banda suporti en viu de Gorillaz, tocant la guitarra rítmica, amb Simonon. S'han presentat en el Festival de Coachella
de 2010, Glastonbury i el Festival Internacional de Benicàssim.