Mick Jones

(Michael Geoffrey Jones)

 

 

Guitarrist i cantant

Tipus de veu: Tenor

Gèneres: Punk rock, Rock alternatiu

 

Naixement: 26 de juny de 1955 a Londres, el Regne Unit

 

Michael Geoffrey Jones (Londres, Anglaterra; 26 de juny de 1955), més conegut com a Mick Jones, és el primer guitarrista, cantant, compositor i cofundador de la banda punk britànica The Clash i, a més, va ser el líder i fundador de Big Àudio Dynamite. Actualment, participa en Carbon/Silicon.

 

Jones nació en el barrio de Brixton, en el sur de Londres, hijo de padre galés y madre rusa judía. Sin embargo, vivió la mayor parte de su infancia con su abuela Stella en Gales. Jones comenzó a asistir a una escuela de arte ya que, según sus palabras, creía que era la mejor manera de encontrar gente dispuesta a formar una banda.

 

En 1975, con 20 años de edad, Jones formó la banda London SS junto a su amigo Tony James. El grupo nunca grabó ningún material oficial pero contó con muchos integrantes que luego participaron en bandas importantes de la primera ola del punk como los mismos Jones (The Clash) y James (Generation X), Brian James y Rat Scabies (The Damned) y Terry Chimes y Paul Simonon (compañeros de Jones en The Clash).

 

En 1976, Mick Jones va conèixer a Joe Strummer, per aquest llavors líder de The 101'ers, en un recital de múltiples bandes a Londres. En part per recomanació de la seva mánager Bernie Rhodes, Jones va convidar a Strummer a participar, al costat dels seus companys Simonon i Chimes, del grup que poc després es convertiria en The Clash. Al mateix temps, en 1977 va formar part breument de The Rich Kids com a cantant durant la primera gira del grup però després va ser reemplaçat per Midge Ure (futur cantant de Ultravox).

 

Al costat de Strummer, Jones va compondre la major part dels temes de la banda a més de tocar la primera guitarra i cantar gran part dels temes. En 1983, Strummer i Simonon van expulsar a Jones de The Clash descontents per la seva insistent experimentació musical i per la seva exagerada impuntualitat.

 

Per la seva participació en The Clash, en 2003 Jones va ser inclòs al costat de la banda en el Saló de la Fama del Rock.

 

Després de la seva expulsió de The Clash, Jones va formar la banda General Public. No obstant això, per al moment d'emissió del seu primer àlbum ja havia deixat de participar en la mateixa (així i tot la major part de les pistes de guitarra del disc són de la seva autoria).

 

Després de la seva participació en General Public, en 1984 Mick Jones va formar Big Àudio Dynamite, usualment conegut amb les sigles BAD, al costat del director cinematogràfic Don Letts, que havia col·laborat en molts dels vídeos de The Clash. L'àlbum debut de la banda, This Is Big Àudio Dynamite, va ser emès un any després aconseguint bastant èxit comercial, principalment gràcies a la popularitat que va aconseguir el tema "E=MC2" al Regne Unit.

 

Per al segon disc de BAD, No. 10 Upping St., Mick Jones va tornar a treballar amb Joe Strummer tant en la composició com en la producció del nou àlbum. Aquest treball en conjunt va ser l'últim de Jones i Strummer junts.

 

Per al tercer àlbum d'estudi de Big Àudio Dynamite, Tighten Up, Vol.88, l'ex Clash Paul Simonon va col·laborar fent l'art de portada. Poc després del seu llançament, Jones va emmalaltir de pneumònia i va passar molts mesos a l'hospital. Després de la seva recuperació, BAD va llançar Megatop Phoenix, abans que Jones canviés l'alineació i canviés de nom la banda com Big Àudio Dynamite II, emetent poc després The Globe.

 

En 1994, l'alineació va tornar a canviar, igual que el nom que va passar a ser Big Àudio, per a llançar el disc Higher Power. En 1995, es va emetre un greatest hits, Planet B.A.D., així com un nou àlbum d'estudi, F-Punk, sota el nom original "Big Àudio Dynamite". En 1997, es va gravar l'àlbum Entering a New Ride però només va ser emès per Internet per les diferències entre la banda i la seva discogràfica, Radioactive Rècords. Finalment, una nova recopilació, anomenada Super Hits, va ser emesa en 1999.

 

En 2005, Jones va formar al costat de Tony James, excompany seu en London SS i exmembre de la banda punk Generation X, un nou grup al qual van anomenar Carbon/Silicon. La banda va realitzar una gira britànica i va gravar tres àlbums, Sample This, Peace, Dopi Factory Boogie i The Grand Delusion, no emesos en el mercat. La raó per a la seva no emissió és que Jones i James donen suport a l'ús de xarxes P2P per a compartir els seus treballs per internet de manera gratuïta. De fet, la seva primera cançó, "MPFree", fa referència al tema de les xarxes P2P.

 

Jones també va actuar com a productor discogràfic ocasionalment com per exemple per a l'àlbum debut de la banda londinenca The Libertines, Up the Bracket. Després de les bones crítiques de l'àlbum als Estats Units i el Regne Unit, Jones va produir el segon disc de la banda, l'homònim The Libertines. Poc després, va col·laborar amb la producció de Down in Albion, l'àlbum debut del grup Babyshambles del excantante de The Libertines Pete Doherty. Mick Jones també va contribuir cantant i tocant la guitarra en el tema "Mal Bicho" de l'àlbum Rei Azucar dels Fabulosos Cadillacs.

 

En 2003, Jones va tenir una breu aparició en la pel·lícula Codi 46 cantant el tema de The Clash "Should I Stay or Should I Go" en un karaoke. Sumat a això, va participar del clip de Babyshambles per a la versió del tema de The Clash "Janie Jones", gravat a benefici de la fundació Strummerville dedicada a la memòria de Joe Strummer. En 2006, Jones va participar en un altre clip, aquesta vegada el del tema "God's Gonna Cut You Down" de Johnny Cash. En 2007 Jones va tocar amb Primal Scream la cançó de The Clash "(White Man) In Hammersmith Palais" durant el lliurament dels premis NME Shockwave.

 

Jones es va reunir amb Simonon en l'àlbum de Gorillaz de 2010 Plastic Beach, en la cançó "Plastic Beach". Jones també toca en la banda suporti en viu de Gorillaz, tocant la guitarra rítmica, amb Simonon. S'han presentat en el Festival de Coachella de 2010, Glastonbury i el Festival Internacional de Benicàssim.