(María Teresa Martín Cadierno)
Cantaora
Instruments: Veu, guitarra
Gèneres: Flamenc, boleroBlues
Naixement:
19 d'abril de 1965 A Barcelona
Pertany a aquesta estranya
categoria d'artistes que no
necessiten, ni volen, treure un disc cada dos anys per
a sobreviure, ni per conservar un lloc
en l'actualitat o en la memòria
del públic. És una de les
cantaores de major prestigi
del panorama actual. Posseeix l'aval
del reconeixement dels crítics, l'aquiescència col·lectiva de l'afició i un interessant feix de premis. Però el reconeixement més estès li arriba de la mà del públic, que aprecia el seu cant preciosista i serè, ple de matisos.
Des dels seus
primers passos trenca motlles: neix amb
ella i defensa des dels seus
començaments, una filosofia
molt peculiar i un concepte
de la professió absolutament
transgressors. Després de deu anys aprenent
i desenvolupant les seves capacitats interpretatives en entitats culturals i actes benèfics, en 1983 comença a dedicar-se professionalment
a la música amb el flamenc com a principal referent, però també descobrint camins propis en altres formes d'expressió musical com el bolero.
Comença així a prendre forma i a manifestar-se la versatilitat
que la caracteritza.
La seva projecció
internacional comença en 1986, en ser triada per
Peter Gabriel per a representar a Espanya en diversos
festivals de músiques del món. En 1987, obté la “Lámpara
Minera”, màxim guardó del concurs
nacional del Cante de las Minas. En 1989, gana el premi
don Antonio Chacón en el XII concurs nacional d'art flamenc de Còrdova. En 1993 coneix al
pianista Tete Montoliu i després
d'una actuació espontània en un jazz club, aquest
li proposa treballar junts. Ofereixen alguns concerts per Catalunya i
inicien una gira per Escandinàvia exportant
la seva peculiar visió del repertori de boleros clàssics. En
1994 presenta el seu primer compacte flamenc Muy Fragil i s'inclou Navega sola, tema de la seva
autoria, en un CD produït
per Peter Gabriel, que recopila la seva música
favorita. En 1996 grava juntament amb
Tete Montoliu, el seu segon disc Free Boleros i realitza
amb ell una gira de presentació per Espanya i Alemanya. Obtenen mesos més tard
el premi de música Altaveu
al mestissatge mediterrani.
En 1997, l'ajuntament de la seva ciutat li atorga el premi Ciutat de Barcelona. En aquest mateix any és
nominada als premis de la
música en la categoria de millor
autor flamenc pels temes de
composició pròpia inclosos en el seu primer disc Muy fragil. Per a la seva actuació en el Festival Grec de Barcelona d'aquest mateix any, tria
com a artista convidada a la balladora
Belén Maya per a una col·laboració puntual que, més tard, i arran
de l'expectació que aquest tàndem desperta entre el públic i la crítica, es converteix
en una companyia estable l'espectacle
de la qual, original, intimista i delicat,
és considerat per la premsa com l'espectacle
flamenc de més qualitat dels últims
anys, i és reclamat en els més prestigiosos festivals de
música i dansa de tot el món: Espanya, els
Estats Units, Colòmbia, França, el Japó, etc.
En el 2000 surt al mercat el seu tercer disc Querencia
i és nominat per als premis Grammy
Llatins 2001 en la categoria
de Millor Àlbum Flamenc. En aquest mateix any, també se li concedeix a Madrid el Premi de la
Crítica. És requerida pel mestre Rafael Frühbeck de Burgos
per a interpretar El amor brujo de Falla amb l'Orquestra Simfònica de Berlín.
Al febrer de 2003 surt al mercat Tiempo de amar, el seu quart disc i el segon amb repertori llatí.
En ell compta amb la participació de la seva diva cubana Omara Portuondo. En aquest mateix any crea i produeix Flamenc de càmera, el seu segon espectacle amb Belén Maya, amb el qual han recorregut els més importants
teatres de França, el Japó, Escandinàvia, els Estats Units,
Alemanya, Anglaterra i Espanya, collint grans èxits entre el públic i gran reconeixement per part de la crítica.
En el 2004 col·labora amb la cantant de fado Dulce Pontes. En el 2005 produeix el seu espectacle Els meus trenta
anys d'amor a l'art, que estrena en el Palau de
la Música de Barcelona i amb el qual
celebra tres dècades de dedicació
a la música. En ell abasta totes les facetes que ha desenvolupat al llarg de la seva vida artística: flamenc, boleros
i composicions pròpies.
En 2006 emprèn un projecte amb les pianistes clàssiques Katia i Marielle Labèque que consisteix en l'elaboració d'un repertori de música espanyola que abasta des de cançons
populars fins a temes
propis arreglats per a veu
i dos pianos. Inicien gira al març de 2007 i al maig de 2008 aquest espectacle es converteix en disc
i continua actualment en gira. En 2007 posa música als poemes de l'escriptor
i poeta malagueny Manuel Alcántara. Aquest espectacle, alCANTARa MANUEL, ha trepitjat,
des que es va estrenar al setembre de 2007, els escenaris de la Biennal de Flamenc de Màlaga, del Teatre Albéniz de Madrid, de l'Institut
Cervantes de Tànger, del Teatre
Lope de Vega de Sevilla, del Palau de la Música
Catalana de Barcelona, del Teatre Grec
de Barcelona, del Auditori de Girona, de l'Auditori Miguel Delibes de Valladolid, etc… Al setembre de 2009 alCANTARa MANUEL
es va convertir en disc.
Al maig de 2012 grava en directe el seu tercer disc de boleros Cosas de dos a la sala Llum
de Gas de Barcelona. Aquest disc és
el primer que Mayte Martín grava per a la seva discogràfica «coses de dues» i només es distribueix a través de
la seva pàgina web
www.maytemartindiscografia.com. En el 2013 crea el seu
nou espectacle de flamenc Por los muertos del cante, en homenatge
a totes les persones, artistes o no, que van influir
en la seva manera de concebre
l'art i també en la seva filosofia de vida.
En 2015 viatja a cuba convidada
pel mestre Leo Brouwer per a participar amb un concert de boleros i un de flamenc
en el festival de música Les viix humanes, que dirigeix a l'Havana. Dies més tard
és convidada especial de Silvio Rodríguez per a
participar en un dels seus concerts. En 2016 estrena el seu espectacle Tempo rubato, el que és, fins ara, el seu projecte més
personal per tractar-se d'una
col·lecció de temes de la seva
autoria composts al llarg de vint anys
i que ha anat lliurant a
Joan Albert Amargós al llarg
d'aquest temps perquè ell elaborés
els exquisits arranjaments per a quintet de corda clàssic que caracteritzen aquest projecte i que acompanyen la veu i la guitarra de Mayte. En el mateix
any estrena Al flamenc per
testigo, una altra recopilació
de magnes obres clàssiques
del repertori flamenc tractades de forma molt peculiar.
En 2018 surt a la llum el seu vuitè
disc Tempo rubato. En 2019 s'estrena
el seu espectacle de flamenc Memento (memòria del flamenc). Memento és una incitació al record. A aquesta acció guaridora d'agitar la memòria per a rendir culte al que ens va precedir i agrair el que ens va ser concedit. L'acte de detenir-se a
reflexionar sobre l'essencial. Aquest
mateix any rep el Premi a la Música Popular dins dels Premis
de Cultura de la Comunitat de Madrid. En 2021 s'alça on la Medalla d'Or al Mèrit de les Belles Arts del Ministeri de Cultura i Esports i
en 2022 és guardonada amb el Premi Internacional de Flamenc Manolo Sanlúcar. Tatuages,
estrenat en 2023.
Discografía
Àlbums d'estudi
Muy frágil (1994)
Free boleros (amb Tete Montoliu) (1996)
Querencia (2000)
Tiempo de amar (2002)
De fuego y de agua (amb Katia y
Marielle Labèque) (2008)
Al cantar a Manuel (2009)
Cosas de dos (2015)
Tempo Rubato (2017)
Tatuajes (2024)