(Joaquím Antoni Sunyer Llop)
Guitarrista
Naixement: 1947 a Pobla de Masaluca, Terra Alta
(Tarragona)
Max Sunyer és un guitarrista català de rock, de jazz-rock i de jazz.
El seu pare el va iniciar a l'estudi del solfeig i del violí als 7 anys.
Als 14 anys, ja a Barcelona, li va
venir l’interès
per la guitarra elèctrica. Autodidacta fins aleshores en l'art de tocar aquest instrument, el 1964 va començar a
actuar amb diversos conjunts
de música de ball. Ampliaria
els coneixements amb els músics
que anava coneixent i amb algun mètode
de jazz de difícil obtenció.
Des de
1968 fins a 1972 va aprendre
guitarra clàssica amb el mestre Gracià Tarragó
(1892-1973), deixeble de Miquel Llobet.
No va deixar de banda per això
el món de la guitarra elèctrica;
ni el del jazz, en què a poc
a poc s'aniria introduint de manera professional
com a compositor i com a intèrpret.
Va
formar part de grups de
rock que després serien autèntics
referents al rock català i espanyol en general:
Un d'aquests grups va ser Vértice
(1968-70), practicants d'un
Blues rock amb clares influències de bandes anglosaxones com Ten Years After, Fleetwood
Mac o Canned Heat, en què també figuraven el cantant Jordi Querol i el baterista
Josep Maria Vilaseca, àlies "Tapi" que havia tocat abans
a Lone Star i a Màquina!
En
1971, Max tocava en Tapiman,
amb el propi Tapi i amb el baixista Pepe Fernández,
que també havia estat en Vèrtex. El nom del grup es componia del sobrenom de Josep Maria Vilaseca més les inicials del
guitarrista anterior: Miguel Ángel Núñez, amb el qual
havien gravat aquest mateix any
el senzill amb les cançons
Hey You i Sugar Stone, d'un estil entre el hard rock i el rock progressiu. Amb Tapiman,
Max va gravar el disc LP homònim, publicat per EDIGSA;
netament adscribible al hard rock i un dels primers exemples històrics
del gènere
en el rock espanyol i català. En la reedició de 1993, s'afegirien
les cançons del senzill.
Sense sortir al seu nom,
el grup va gravar en 1972 amb
la veu de Jordi Querol un LP
la música del qual consistia
en versions de cançons clàssiques de rock and roll, de blues i de rhythm and blues: Jailhouse Rock
(Jerry Leiber i Mike Stoller),
What'd I Say (Ray Charles), Carol (Chuck Berry),
Kansas City (Jerry Leiber i Mike Stoller),
Tutti Frutti (Little
Richard), Long Tall Sally (Robert "Bumps" Blackwell, Enotris Johnson i Little Richard), Blue Suede
Shoes (Carl Perkins), Dust My Blues (un estàndard de blues de títol Dust My Broom,
de Robert Johnson), Roll over Beethoven (Chuck Berry), Rock & Roll Music
(Chuck Berry). El títol original del disc
era Rock & Roll Music, i va ser publicat pel segell
independent Joint. El disc
seria reeditat en CD per la casa PDI amb el títol Max Sunyer 1972. Aquest mateix any es dissoldria
el grup, pel que sembla per diferències quant a la serietat amb què s'ho
prenien uns components i altres.
Max va
passar a formar part de Kroners, grup que acompanyava Tony Ronald (Tony Ronald i els
Kroners) i que seria el
germen d'Iceberg. Allí van estar Josep Mas "Kitflus", Francis Rabassa
(baterista que formaria part
del grup Barcelona Traction
i acompanyaria després
Serrat), Jordi Colomer (futur baterista d'Iceberg), Primitio Sancho (futur baixista d'Iceberg), Ángel Riba (futur cantant i multinstrumentista d'Iceberg). El nom del grup d'acompanyament ja ho havia
emprat abans Tony Ronald
per a un duo que havia format amb José Luis Bolívar i
que s'havia repartit l'èxit amb el Duo
Dinámico.
Tony
Ronald va deixar de cantar una temporada per
dedicar-se a produir discos, i va ser llavors, el 1974, quan alguns dels Kroners
van formar Iceberg.
A
partir del 1979, Max Sunyer es dedicaria
a actuar amb diverses agrupacions, la més habitual en
forma de trio, sobretot amb
el baixista Carles Benavent
i el baterista Salvador Niebla.
El
1982, va formar el grup Pegasus
amb Kitflus, el baixista Rafael Escoté i el baterista Santi Arisa.
El
1985 va obtenir el Gran Premi
del Disc de la Generalitat de Catalunya.
El
1986 va rebre els següents guardons:
Premi
"Jazz en viu", de la revista Quàrtica Jazz.
Premi de Televisió Espanyola.
Premi de Ràdio Nacional d´Espanya.
El
1999, va fundar el grup Guitarras Mestizas, amb el qual ha enregistrat dos CD dobles. El grup
és un quintet de guitarres que es dedica a diversos estils
musicals: jazz, blues, flamenc,
heavy i altres estils de
rock.
Enregistraments com a lider
Babel
(1979)
Jocs privats (1980)
Trio
(1981)
Ficcions
(1984)
Silencis
(1988)
Sal
marina (1989)
Nòmades
(1992)
Ficcions Special Edition + bonus tracks (1993)
1972
(1994)
Arroz
con costra (con José Luis Santacruz) (1995)
Black
Coral (1995)
Nuestro
río (con José Luis Santacruz) (2002)
MaxSunyerSecrets (2006)
Enregistraments amb “Vértice”
Vértice
(1970)
Enregistraments amb “Tapiman”
Tapiman
(1972)
Rock
& Roll Music (1972)
Enregistraments amb “Iceberg”
Tutankhamon
(1975)
Coses
nostres (1976)
Sentiments
(1977)
En
directe (1978)
Arc-en-ciel (1979)
Enregistraments amb “Pegasus”
Nuevos
encuentros (1982)
Comunicació
(1983)
Communication
(1985, Alemania)
Montreux
Jazz Festival (1984)
Searching
(1985)
Simfonia d´una gran ciutat (1986)
Còctel
(1988)
El
setè cercle (1990)
Selva
pagana (1997)
La
prehistòria/Maquetes primigenies
(2001)
Enregistraments amb “Guitarras mestizas”
Guitarras
mestizas (1999)
Delta
2000 (2000)
Enregistraments amb altres
We
Are Digging The Beatles
(Peter Roar y Lucky Guri) - 1972
Canarios
vivos (Los Canarios) - 1972
Ara
va de rock (Ara va de bó) - 1977
Montecristo
- 1978
Barriu chinu (Tribu) - 1978
I’m the boss (Tito Duarte) - 1979
El
ombligo de Andalucía (Paco Herrera) - 1980
Seis
por seis - 1982
Carles
Benavent (Carles Benavent)
- 1983
25
anys Arisa music show (Santi Arisa) - 1986
Mantequilla
(Salvador Font (pare) - 1987
Moments
(Calitja jazz) - 1992
Al
límite, vivo y salvaje (Ramoncín) - 1991
Azul
(Salvador Niebla) - 1997
6666
(Andreu Jacob) - 1998
Dragon Dream (Andreu Jacob) – 2000
Premis amb Iceberg
Premi
del diari Ja al millor grup del 1976.
Premi
del diari La voz de España al millor
grup del 1976.
Premi
de Ràdio Popular de Sant Sebastià al millor grup del 1976.
Millor grup nacional de la temporada 1976-1977, per votació dels lectors
de la revista Popular 1.
Número
1 a l'European Pop Jury de Suècia el 1977.
Millor grup nacional en directe el 1976,
1977 i 1978.
Premis amb Pegasus
Primer lloc al Premi del disc de la
Generalitat de Catalunya (Premi del Disc de la
Generalitat de Catalunya) el 1985.
Premi Piano, de
Sabadell, al millor grup
del 1985.
Premi Quàrtica Jazz al millor grup nacional del 1986, per votació
dels lectors.
Premi ARC al millor grup de jazz del 2009
Premis a títol personal
Millor guitarrista
nacional de 1976, 77, 78 i 79 per votació dels lectors de Popular 1.
Millor guitarrista
nacional del 1980 per votació de la crítica del diari El País a la secció Aquests són els
que sonen.
Premi Personatge Destacat a la programació de Ràdio Joventut de Madrid (RTVE) el 1981.