(Mark Whitmore Evans)
Baixista
Gèneres:
Rock
Naixement: 2 de març de 1956 a Melbourne, Victòria,
Austràlia
Mark Whitmore Evans és un baixista australià.
En
1975 es va unir al grup de hard
rock AC/DC i va participar en els discos High Voltage, Dirty Deeds Doni Dirt
Cheap i Let There Be Rock, per a després ser expulsat de la banda. Els motius de la seva sortida continuen sent controvertits, encara que la
hipòtesi més acceptada és que va ser producte de diferències amb Angus Young, un dels germans fundadors de l'agrupació.
Va ser
presentat a la banda pel seu amic Steve McGrath, en el Station Hotel de Melbourne. Per a ingressar
al grup va canviar la
guitarra pel baix i va aprendre en una nit totes les cançons de la versió original de
"High Voltage". La seva
primera aparició amb la
banda va ser en el programa de TV australià Countdown, on van interpretar el
tema "Baby, please don't Go". Evans també va protagonitzar diversos vídeos promocionals,
inclosos els llegendaris "It's a Long Way to the
Top" i "Jailbreak".
Després de la
gravació de Let There Be Rock (1977), Mark va experimentar diferències personals amb el guitarrista Angus Young, la qual
cosa sumat a una certa afició per la beguda en aquesta època van provocar el seu acomiadament, sent substituït per Cliff
Williams. L'últim concert d'Evans amb la banda seria a Alemanya, en 1977.
Una
vegada fora d'AC/DC, ingressa a Finch i Contraband. Més tard (1983) es va unir en qualitat
de guitarrista a la banda Heaven, substituint
a Mick Cocks, però el grup es va dissoldre gairebé immediatament.
El
2003 no va ser convidat a la inclusió
d'AC/DC al Rock And Roll Hall Of Fame
per les diferències antedites,
que es van accentuar a la dècada
dels 80 quan Mark es va llançar a una batalla legal amb
la banda australiana