(Marthaniel Roberts)
Músic,
compositor, arranjador
Instruments: Piano
Gèneres:
Jazz, swing, clàssica
Naixement: 7 d'agost de 1963 a Jacksonville, Florida, els EUA
És un pianista, compositor, arranjador, director de banda i professor
de jazz estatunidenc.
La seva mare era una cantant de gospel que es va quedar cega en
la seva adolescència, i el seu pare era estibador. Cec des dels cinc anys a causa de
glaucoma i cataractes, Roberts va començar
a aprendre a tocar el piano als
cinc anys tocant notes en l'instrument a la seva església fins que els seus pares li van comprar un
piano quan tenia vuit anys. Va assistir
a l'Escola de Florida per a Sords
i Cecs en St. Augustine, Florida, l'alma
mater de Ray Charles. Roberts va començar
a aprendre a tocar el piano pel
seu compte a una edat primerenca, tenint la seva primera lliçó als 12 anys,
i després estudiant amb Leonidas Lipovetsky
mentre assistia a la Universitat Estatal de Florida.
En la dècada de 1980, Roberts va reemplaçar
al pianista Kenny Kirkland en la banda de Wynton Marsalis. Igual que la de Marsalis, la seva música es basa
en el jazz tradicional del passat. El seu estil s'ha vist més influenciat
per Jelly Roll Morton i Fats Waller que per McCoy Tyner i Bill Evans, amb èmfasi en el ragtime i el
piano stride en lloc del bebop. El seu àlbum
Nova Orleans Meets Harlem, Vol. 1 (2009) inclou versions de Scott Joplin, Duke Ellington,
Morton i Waller.
L'Orquestra Simfònica d'Atlanta i el Festival
de Música de Savannah van encarregar a Roberts el seu primer concert per a piano, Spirit of the Blues: Concert per a piano en do menor. Ha actuat
com a solista en orquestres
simfòniques amb Marin Alsop (1992) i Seiji Ozawa. Va tornar al Japó al setembre de 2014 per a
compartir escenari amb Ozawa i l'Orquestra del Festival Saito Kinen.
En
2012, Roberts va fundar la banda The Modern Jazz Generation, que va llançar el seu primer àlbum a l'octubre de 2014. Està composta
per 12 músics d'entre 20 i
50 anys. Va ser director artístic
associat del Festival de Música de Savannah i
director de la competència anual de bandes de secundària Swing
Central. És professor de la
Universitat Estatal de Florida.
En
2014, Roberts va aparèixer en el programa de televisió 60 Minutes.
Roberts
va rebre un doctorat honoris
causa de la Universitat Brigham
Young (BYU) en la cerimònia de graduació
de 2021, celebrada el 22 d'abril. BYU li va atorgar el títol de Doctor en Compromís Cívic a través de la
Música, honoris causa, per la seva destacada vida i
les seves contribucions a
la societat i al món. En el
seu discurs, Roberts va dir: «Necessitem prendre'ns un temps per a
apreciar realment a cada persona, especialment
als qui no s'assemblen ni actuen com nosaltres, perquè si ens aferrem
a aquest fil que ens uneix i el construïm, els nostres llaços
s'enfortiran i desenvoluparem
un major sentit de comunió i confiança mútua». Com a part
del seu discurs, Roberts va
interpretar un arranjament musical especial per a
piano de l'himne gospel «Just a Closer Walk
with Thee». La cerimònia de lliurament del títol i el discurs es van gravar
en vídeo el cap de setmana
anterior a Boston abans de ser projectats
en la cerimònia de graduació
de BYU.
Bard College va nomenar a Roberts professor visitant distingit de música per a l'any acadèmic 2020-21.
Discografia
Com a líder/co-líder
The Truth
Is Spoken Here (Novus, 1989) – recorded in 1988
Deep in the Shed (Novus/Sony,
1990) – recorded in 1989
Alone with Three Giants
(Novus, 1991)
Prayer for Peace (Novus,
1991)
As Serenity Approaches (Novus, 1991)
If I Could
Be with You (Novus, 1993)
Gershwin
for Lovers (Columbia, 1994)
Portraits in
Blue (Columbia/Sony, 1995)
Time
and Circumstance (Columbia/Sony, 1996)
Blues for the New Millennium (Columbia,
1997)
The Joy
of Joplin (Sony, 1998)
In
Honor of Duke (Columbia, 1999)
Cole after Midnight (Columbia/Sony,
2001)
A
Gershwin Night with Seiji Ozawa and Berlin Philharmonic (EuroArts Music International,
2004)[DVD-Video] – recorded
in 2003
Gershwin:
Piano Concerto in F (Philips Classics,
2006)
New
Orleans Meets Harlem, Volume
1 (J-Master, 2009)
Celebrating
Christmas (J-Master, 2011)
Deep in the Shed: A Blues Suite
(J-Master, 2012)
From Rags to Rhythm
(J-Master, 2013)
Together
Again: In the Studio with Wynton Marsalis (J-Master, 2013)
Together
Again: Live in Concert with
Wynton Marsalis (J-Master,
2013)
Romance,
Swing, and the Blues (J-Master, 2014)
The Race
for the White House (EP) (2016)
Trio Crescent: Celebrating Coltrane (J-Master, 2017)[9][10]
Enregistraments amb “Wynton Marsalis”
J Mood (1986) – recorded in 1985
Marsalis
Standard Time, Vol. I (1987) – recorded in 1986
Live
at Blues Alley (1988)
The Majesty
of the Blues (1989) – live recorded in 1986
Crescent City
Christmas Card (1989)
Standard
Time, Vol. 2: Intimacy Calling
(1990)
Thick in the South: Soul Gestures in Southern Blue, Vol. 1
(1991)
Uptown Ruler: Soul Gestures
in Southern Blue, Vol. 2 (1991)
Levee Low Moan: Soul
Gestures in Southern Blue,
Vol. 3 (1991)
Blue Interlude (1992)
Citi Movement (1993)
Jazz
at Lincoln Center Presents: The
Fire of the Fundamentals
(1994) – in Lincoln Center Jazz Orchestra
Jazz
at Lincoln Center: They Came
to Swing (1994) – in Lincoln Center Jazz Orchestra, recorded 1992–94.
Live
at the Village Vanguard (1999)
The Marciac
Suite (2000)
Swinging into the 21st (2011)
The Music
of America (2021)
Enregistraments amb altres
Mark
Whitfield, The Marksman (1990)
Wycliffe
Gordon/Ron Westray, Bone Structure (1996)
Marcus
Printup, Unveiled (1996)
Béla Fleck, Across the
Imaginary Divide (2012)
Jason Marsalis, Heirs of the Crescent City (2016)
Chick
Corea, The Musician
(Concord Jazz, 2017)[3CD]