(Marthaniel
Roberts)
Músic, compositor,
arranjador
Instruments: Piano
Gèneres: Jazz, swing,
clàssica
Naixement: 7 d'agost de 1963 a
Jacksonville, Florida, els EUA
És un
pianista, compositor, arranjador, director de banda i professor de jazz
estatunidenc.
La
seva mare era una cantant de gospel que es va quedar cega en la seva
adolescència, i el seu pare era estibador. Cec des dels cinc anys a causa de
glaucoma i cataractes, Roberts va començar a aprendre a tocar el piano als cinc
anys tocant notes en l'instrument a la seva església fins que els seus pares li
van comprar un piano quan tenia vuit anys. Va assistir a l'Escola de Florida
per a Sords i Cecs en St. Augustine, Florida, l'alma mater de Ray Charles.
Roberts va començar a aprendre a tocar el piano pel seu compte a una edat
primerenca, tenint la seva primera lliçó als 12 anys, i després estudiant amb
Leonidas Lipovetsky mentre assistia a la Universitat Estatal de Florida.
En la
dècada de 1980, Roberts va reemplaçar al pianista Kenny Kirkland en la banda de
Wynton Marsalis. Igual que la de Marsalis, la seva música es basa en el jazz
tradicional del passat. El seu estil s'ha vist més influenciat per Jelly Roll
Morton i Fats Waller que per McCoy Tyner i Bill Evans, amb èmfasi en el ragtime
i el piano stride en lloc del bebop. El seu àlbum Nova Orleans Meets Harlem,
Vol. 1 (2009) inclou versions de Scott Joplin, Duke Ellington, Morton i Waller.
L'Orquestra
Simfònica d'Atlanta i el Festival de Música de Savannah van encarregar a
Roberts el seu primer concert per a piano, Spirit of the Blues: Concert per a
piano en do menor. Ha actuat com a solista en orquestres simfòniques amb Marin
Alsop (1992) i Seiji Ozawa. Va tornar al Japó al setembre de 2014 per a
compartir escenari amb Ozawa i l'Orquestra del Festival Saito Kinen.
En
2012, Roberts va fundar la banda The Modern Jazz Generation, que va llançar el
seu primer àlbum a l'octubre de 2014. Està composta per 12 músics d'entre 20 i
50 anys. Va ser director artístic associat del Festival de Música de Savannah i
director de la competència anual de bandes de secundària Swing Central. És
professor de la Universitat Estatal de Florida.
En
2014, Roberts va aparèixer en el programa de televisió 60 Minutes.
Roberts
va rebre un doctorat honoris causa de la Universitat Brigham Young (BYU) en la
cerimònia de graduació de 2021, celebrada el 22 d'abril. BYU li va atorgar el
títol de Doctor en Compromís Cívic a través de la Música, honoris causa, per la
seva destacada vida i les seves contribucions a la societat i al món. En el seu
discurs, Roberts va dir: «Necessitem prendre'ns un temps per a apreciar
realment a cada persona, especialment als qui no s'assemblen ni actuen com
nosaltres, perquè si ens aferrem a aquest fil que ens uneix i el construïm, els
nostres llaços s'enfortiran i desenvoluparem un major sentit de comunió i
confiança mútua». Com a part del seu discurs, Roberts va interpretar un
arranjament musical especial per a piano de l'himne gospel «Just a Closer Walk
with Thee». La cerimònia de lliurament del títol i el discurs es van gravar en
vídeo el cap de setmana anterior a Boston abans de ser projectats en la
cerimònia de graduació de BYU.
Bard
College va nomenar a Roberts professor visitant distingit de música per a l'any
acadèmic 2020-21.
Discografia
Com a líder/co-líder
The
Truth Is Spoken Here (Novus, 1989) – recorded in 1988
Deep
in the Shed (Novus/Sony, 1990) – recorded in 1989
Alone
with Three Giants (Novus, 1991)
Prayer
for Peace (Novus, 1991)
As
Serenity Approaches (Novus, 1991)
If I
Could Be with You (Novus, 1993)
Gershwin
for Lovers (Columbia, 1994)
Portraits
in Blue (Columbia/Sony, 1995)
Time
and Circumstance (Columbia/Sony, 1996)
Blues
for the New Millennium (Columbia, 1997)
The
Joy of Joplin (Sony, 1998)
In
Honor of Duke (Columbia, 1999)
Cole
after Midnight (Columbia/Sony, 2001)
A
Gershwin Night with Seiji Ozawa and Berlin Philharmonic (EuroArts Music
International, 2004)[DVD-Video] – recorded in 2003
Gershwin:
Piano Concerto in F (Philips Classics, 2006)
New
Orleans Meets Harlem, Volume 1 (J-Master, 2009)
Celebrating
Christmas (J-Master, 2011)
Deep
in the Shed: A Blues Suite (J-Master, 2012)
From
Rags to Rhythm (J-Master, 2013)
Together
Again: In the Studio with Wynton Marsalis (J-Master, 2013)
Together
Again: Live in Concert with Wynton Marsalis (J-Master, 2013)
Romance,
Swing, and the Blues (J-Master, 2014)
The
Race for the White House (EP) (2016)
Trio
Crescent: Celebrating Coltrane (J-Master, 2017)[9][10]
Enregistraments amb “Wynton Marsalis”
J Mood
(1986) – recorded in 1985
Marsalis
Standard Time, Vol. I (1987) – recorded in 1986
Live
at Blues Alley (1988)
The
Majesty of the Blues (1989) – live recorded in 1986
Crescent
City Christmas Card (1989)
Standard
Time, Vol. 2: Intimacy Calling (1990)
Thick
in the South: Soul Gestures in Southern Blue, Vol. 1 (1991)
Uptown
Ruler: Soul Gestures in Southern Blue, Vol. 2 (1991)
Levee
Low Moan: Soul Gestures in Southern Blue, Vol. 3 (1991)
Blue
Interlude (1992)
Citi
Movement (1993)
Jazz
at Lincoln Center Presents: The Fire of the Fundamentals (1994) – in Lincoln
Center Jazz Orchestra
Jazz
at Lincoln Center: They Came to Swing (1994) – in Lincoln Center Jazz
Orchestra, recorded 1992–94.
Live
at the Village Vanguard (1999)
The
Marciac Suite (2000)
Swinging
into the 21st (2011)
The
Music of America (2021)
Enregistraments amb altres
Mark
Whitfield, The Marksman (1990)
Wycliffe
Gordon/Ron Westray, Bone Structure (1996)
Marcus
Printup, Unveiled (1996)
Béla
Fleck, Across the Imaginary Divide (2012)
Jason
Marsalis, Heirs of the Crescent City (2016)
Chick
Corea, The Musician (Concord Jazz, 2017)[3CD]