Madeleine Peyroux

Cantant, cantautora, compositora, guitarrista

Instruments: Veu, Guitarra, Ukelele

Naixement: 18 d'abril de 1974 en Athens (els Estats Units)

Està associada professionalment al productor Larry Klein, amb el qual ha gravat els seus tres últims àlbums per al segell Rounder.

Peyroux cita com a influències a Billie Holiday, Bessie Smith, Patsy Cline, Édith Piaf, Leonard Cohen, Johnny Mercer, Charlie Chaplin, Serge Gainsbourg i Bob Dylan. A causa del seu to de veu, Peyroux és sovint associada a Billie Holiday. Uns altres afirmen que Peyroux té el timbre de Billie Holiday, la vocalització d'Anita O'Day i el frasejo de Bessie Smith.

Va néixer en el si d'una família intel·lectual d'esquerres. Defineix als seus progenitors com "hippies" i "educadors excèntrics" i al seu pare com a "alcohòlic" i "autoritari". Els seus pares eren tots dos professors en la universitat de Geòrgia, ell de teatre i ella de francès. Peyroux defineix la vida familiar com a caòtica i diferent de la resta de famílies normals. La música que solia sonar a casa era el jazz de Nova Orleans, ciutat de procedència del pare. Durant la seva infància, Deirdre Peyroux ensenyaria a la seva filla a tocar l'ukelele i juntes interpretaven cançons infantils.

Després d'uns comentaris desafortunats, Adrien Peyroux va ser acomiadat del seu lloc de treball i va decidir emprendre el seu somni de ser actor, traslladant a tota la família al sud de Califòrnia i a Nova York. Després del fracàs d'aquest, Deirdre Peyroux acceptaria un treball en un banc internacional a Nova York. Quan Madeleine tenia 13 anys, els seus pares es van divorciar i Deirdre es va traslladar a París amb els seus dos fills. Madeleine va ser ingressada en un internat anglès als 15 anys, lloc del qual es va escapar per a tornar a París fent autoestop. A la seva volta va descobrir als músics de carrer del Barri Llatí de París, amb els quals començaria a actuar i mai tornaria a l'escola.

Peyroux va començar a cantar als quinze anys, quan va descobrir músics de carrer en el Barri Llatí de París. Als 18 anys, cansada d'actuar al carrer per tota Europa, es va traslladar a Nova York on va començar a actuar en clubs.

En 1996 va fer el salt a la música com a professió, amb el seu primer disc Dreamland. El disc consistia en versions de clàssics del jazz i tres temes originals. Dreamland, va ser rebut amb bones crítiques i entusiasme, en veure a una persona tan jove cantar a la perfecció el jazz més clàssic.

En 1998, Atlantic Rècords va voler tornar a l'estudi per a gravar el segon àlbum però ni Peyroux ni la companyia estaven satisfets amb el resultat i Madeleine va començar a tenir problemes amb la seva veu. Després de consultar amb diversos metges, alguns li van recomanar que deixessin de cantar i altres que se sotmetés a cirurgia. Arribat a aquest punt, Peyroux desapareix del panorama musical durant 6 anys.

El que va ocórrer durant aquests anys hi ha bastantes versions. Peyroux ha comentat que es va comprar una furgoneta i que es va dedicar a viatjar pels Estats Units per a conèixer a la seva extensa família i es mantenia treballant de cambrera en bars. També va comentar que va buscar refugi en la lectura i en la religió. Uns altres afirmen que va tornar a actuar als carrers de París.

El que sí que sembla cert és que en 2002 es trobava cantant en un bar de Nova York quan el músic William Galison la va escoltar. Aquest es va oferir a acompanyar-la amb la seva harmònica i aviat iniciarien una relació sentimental. En 2003 gravarien el disc Got You On My Mind. Aquest mateix any, la discogràfica Rounders oferiria un contracte a Peyroux, en el qual especificava que no podia continuar publicant aquest disc.

Aquesta situació va desembocar en una llarga i desagradable batalla legal entre Galison i Peyroux.

En 2004 col·laboraria per primera vegada amb el productor Larry Klein per al seu segon disc, Carless Love, que es va convertir en un fenomen de vendes en aconseguir la xifra d'1 milió de discos venuts. En aquest treball, Peyroux versionaria fonamentalment temes contemporanis que portava magistralment al seu terreny, com "Dansi Em To The End of Love", de Leonard Cohen; "You're Gonna Make Em Lonesome When You Go", de Bob Dylan o "Between the Bars", del llavors recentment mort Elliott Smith.

Després d'aquesta magnífica volta, va gravar un tercer àlbum amb la mateixa fórmula, als quals li van seguir dos discos més en els quals exploraria més en profunditat la seva faceta com a escriptora. Exceptuant Careless Love, Peyroux solia compondre algun tema original i també incloïa una cançó en francès en cadascun dels seus primers tres discos.

Madeleine Peyroux té una relació difícil amb la fama, la qual cosa l'ha portat a guanyar-se els qualificatius d'artista temperamental i difícil.

En 2005, la discogràfica Universal Rècords, amb la qual treballava en col·laboració amb Rounder Rècords, va anunciar que Peyroux havia desaparegut i que havien contractat un detectiu privat per a trobar-la perquè no era la primera vegada que l'artista desapareixia, en al·lusió als vuit anys d'absència entre el primer i el segon disc. Això va resultar ser un muntatge perquè responsables de la discogràfica havien deixat a l'artista en un aeroport de Londres perquè agafés un vol de tornada a Nova York. El dia en què la notícia va ser publicada, Peyroux estava reunida amb la seva mánager a Manhattan.

Peyroux té pànic escènic i troba difícil actuar en llocs grans, arribant a amenaçar amb deixar la professió si l'obliguen a actuar en llocs massa grans.

Actualment resideix a Brooklyn, Nova York, en el mateix edifici que la també artista de jazz, Esperanza Spalding.

Discografia

1996: Dreamland (Atlantic)

2004: Got you on my mind (con William Galison) (Waking up)

2004: Careless love (Rounder)

2006: Half the perfect world (Rounder)

2009: Bare Bones (Rounder)

2011: Standin' On The Rooftop (Emarcy/Decca)

2013: The Blue Room (Emarcy/Decca)

2014: Keep Me in Your Heart for a While: The Best of Madeleine Peyroux (Emarcy/Decca)

2016: Secular Hymns (impulse!)

2018: Anthem (Verve)