Los Suaves és una banda de hard rock formada
a Orense (Galícia) pels germans Yosi, Charly i Javier
Domínguez a la fi dels anys
setanta. El seu estil
inicial era una proposta musical pròxima
al punk rock amb fortes influències de bandes de hard rock com Thin
Lizzy, quan van ser encasellats en el corrent musical
del rock urbà. Amb la incorporació d'Alberto Cereijo al grup, el so va començar a veure's gradualment més influït pel heavy metal. La seva música es caracteritzava per
llargs talls on destaca el virtuosisme dels instruments secundat per lletres que exposen, generalment, el costat amarg de la vida així com problemes
quotidians i socials. Havent estat teloners
de Ramones a La Corunya en 1981 o The
Rolling Stones a Santiago
de Compostel·la en 1999, es van assentar
com una de les bandes més consolidades de l'escena del rock espanyol, arribant a vendre més de dos milions de discos fins a desembre de 2014.
La banda neix en 1979 a Orense, formada pels
germans Domínguez (Yosi, Charly
i Javier), si bé els que
van conformar la banda durant gairebé
tota la seva trajectòria
van ser Yosi i Charly. Encara que va ser en 1981 quan van començar a oferir les seves primeres actuacions. En aquests primers anys, la formació de la mateixa varia bastant, fins que s'assenteixi amb la incorporació de Ramón Costoya "Moncho" i Hermenegildo Alogo Mebuy "Hermes" com a guitarristes i el bateria Ángel Barrio, "Gelo"
(mort el 17 de febrer de
2022). Van tenir
la seva primera gran oportunitat
en 1981, quan quan van telonejar Ramones a La Corunya, amb tal èxit
que van aconseguir signar amb
la discogràfica
independent gallega Edigal,
amb la qual editen els seus dos primers
àlbums,
el titulat Esta
vida me va a matar (1982) en el qual es troben cançons com a "Perillosa María"
o "Viene el tren", i Frankenstein (1984), actualment reeditats en compact disc. Fruit d'aquell concert com a teloners dels Ramones van començar a utilitzar un gat com a símbol del grup, a imatge i semblança de l'àguila que
representa als Ramones. Amb
el temps la imatge del gat dLos Suaves s'ha convertit en una icona del rock nacional. Van passar
èpoques difícils fins a arribar al tercer àlbum
que els va llançar a l'èxit Ese día piensa
en mi (1988), quan la
banda comença a ser reconeguda
a nivell nacional, la qual
cosa es va plasmar en l'àlbum en directe
Suave es la noche (1989).
El guitarrista
Hermes Alogo va haver d'abandonar Los Suaves, i és substituït per Alberto Cereijo, qui aporta un so més agressiu en la guitarra, la qual
cosa porta a una evolució del so Suaves coincidint amb el canvi de dècada. Així, arriben a aconseguir el seu primer disc d'or en 1991 amb l'àlbum Madita sea mi suerte,
i a gravar amb una companyia
multinacional l'àlbum Malas notícias (1993). El seu següent disc, Santa compaña (1994), va obtenir el disc de platí i concerts multitudinaris. Aquesta gira va
donar peu a la gravació de l'àlbum en directe ¿Hay alguien ahí?, el qual estava format
per dos discos gravats en concert
a Santoña (Cantàbria), i un
tercer disc compost per 6 temes tocats en directe en estudi davant un públic exclusiu, el qual només va acompanyar als altres dos en la primera edició del directe.
Una vegada llançat l'àlbum San Francisco Express (1997) i després de fer costat a la banda argentina La Renga durant
la seva visita a Espanya a l'any següent, Los Suaves van viatjar a l'Argentina per a oferir algunes actuacions al gener de 1999 com a convidats de La Renga i Almafuerte. Aquest mateix any van ser l'acte d'obertura del concert de The Rolling Stones a Santiago de Compostel·la. La banda continua la seva
trajectòria amb els següents àlbums
Víspera de todos los santos (2000), Un paso atrás en el tiempo (2002), Si yo fuera Dios (2003), El jardín de las delicias (2005) i Adios, adios (2010).
El Segle XXI rep a la banda amb canvis significatius
en la seva formació. Ramón
"Moncho" Costoya havia
anunciat la seva marxa del grup per motius personals en 1998, encara
que aquesta no es produirà fins a l'any 2000. És substituït per Fernando Calvo,
orensano, virtuós guitarrista format
igual que Alberto Cereijo en el prestigiós
M.I. (Musicians Institute of
Hollywood), rebent excel·lents
qualificacions en el departament
de G.I.T. (Guitar Institute of Technology).
Fernando Calvo ja intervé
en la gravació de Un
paso atrás en el tiempo (2002) i en els discos i directes posteriors de la banda.
Al maig de 2002 Tino Mojón pren
el relleu d'Ángel Barrio
"Gelo" a la bateria
del grup. Tino ja venia col·laborant amb el grup des de l'any 1996. Vinculat a la banda com a músic d'estudi en els discos San
Francisco Express (1997), Víspera de
todos los santos (2000) i Un paso
atrás en el tiempo (2002) agafa les baquetes
també en directe després de
la marxa de "Gelo",
aportant major implicació en l'elaboració dels temes dels nous discos de la banda i mantenint
la contundència rítmica que caracteritza
a Los Suaves.
Al febrer de 2007, a través de la pàgina
web d'Alberto Cereijo, es
va anunciar que la d'aquest any
seria la seva última gira amb Los Suaves, malgrat la qual cosa la banda no es va plantejar
per això abandonar l'escena
del rock & roll nacional. A més, a l'octubre de 2007, Alberto Cereijo
va anunciar que feia marxa enrere en els seus
plans de sortir del grup i va decidir al costat de Tino
Mojón (bateria) compaginar Los Suaves amb la seva nova banda anomenada ECO. De fet els primers concerts
d'ECO van tenir lloc durant els
mesos de novembre i
desembre de 2007 teloneando als
Suaves, situació que s'ha anat repetint en diverses ocasions durant anys posteriors.
El 26 de gener de 2010, gairebé cinc anys després del seu anterior treball discogràfic, Los Suaves treuen a
la llum el seu onzè àlbum d'estudi
titulat Adios, adios. Deixant clar que aquestes paraules són un crit de benvinguda, suposa la confirmació de la banda
com una de les quals es troba en millor forma dins panorama del rock nacional, fet
que es confirma al juny d'aquest
mateix any amb l'anunci de la gravació a Orense, el 18 de setembre
de 2010, d'un DVD en directe.
Aquesta gravació es materialitza en el doble disc en directe,
incloent-hi DVD i llibre, titulat 29 anys, 9 mesos i 1 dia,
que surt a la venda a la fi de novembre
d'aquest mateix any. Durant la roda de premsa realitzada per a la presentació
de l'esdeveniment la regidora de cultura de l'ajuntament d'Orense anuncia l'inici del procediment requerit per a la concessió a Los
Suaves de la medalla de oro de la ciutat. El 17 de setembre de 2010 se'ls concedeix aquesta medalla en el consistori de la seva ciutat, i la Societat Filatèlica Miño realitza la presentació d'un segell de Los Suaves, durant un emotiu acte de descobriment d'una placa commemorativa de l'esdeveniment realitzada en la plaça que porta
el seu nom a Orense, envoltats de nombrosos seguidors, premsa i autoritats.
Durant
l'any 2013 el grup inicia
la gira denominada la Gira de los mil conciertos. Denominada així perquè durant
la celebració de la gira es compleix
el concert número 1000 del grup,
els porta per escenaris de
tota la península amb un repertori
renovat i ple de clàssics
que feia temps no sonaven en directe i que fa les delícies dels seus
seguidors tant veterans com novells.
Com a anècdota, la gira s'inicia a la sala O2 Academy de
Londres, en la primera visita de la banda a l'illa,
encara que prèviament el nou
repertori havia estat testat en directe en una petita sala d'Orense (sala Berlín) on el grup va actuar sota el pseudònim
de "Los Asperos".
Al juny d'aquest mateix
any, dins de la "Gira
de los mil conciertos", la banda ret homenatge a Orense a tots els membres que han passat per ella al llarg de la seva història, convidant-los a pujar-se a l'escenari
durant el concert celebrat el dia 29 dins de la programació del
festival Derrame Rock. L'esdeveniment és denominat "la reunión"
i és una ocasió única de veure en acció, compartint escenari amb els actuals,
a antics membres com ara Moncho Costoya, Javier
Domínguez, Carlos Abuña, Pepe Losada, Ángel Ruíz,
Carlos Costoya o Dani Domínguez, i la sempre present memòria d'Hermes Alogo mort en 2003.
Al novembre de 2013 surt a la venda
un DVD recopilatori de la "Gira de los mil conciertos", més
un CD d'àudio i un segon
DVD amb un documental sobre el grup
anomenat " viaje al fin de la
noche", documental a càrrec de la productora Meteòrica Cinema.
Al novembre de 2014 l'editorial Xerais edita un llibre titulat "Los Suaves. La meva
casa és el rock 'n' roll" escrit
per Javier Domínguez i en el qual, a mode de 'biografia oficial' del grup, es fa un extens recorregut per la història de la
banda orensana.
El 18 de desembre
de 2014, Los Suaves van anunciar mitjançant un breu comunicat el seu gira de comiat. Titulada
"La música acaba", la gira porta a la banda per nombrosos
escenaris a Espanya i
Europa durant els anys 2015 i 2016.
Durant
l'any 2016 s'anuncia el que
serà el concert final, a
celebrar a la ciutat d'Orense
el 17 de desembre d'aquest mateix
any. Finalment, el concert de comiat, batejat amb l'evocador
nom de "El juicio final", ha de ser cancel·lat, així com la recta final de la gira, en trobar-se
Yosi convalescent d'una caiguda que va sofrir en els instants
finals del concert que Los
Suaves van celebrar el 22 de juliol a Santander. A l'espera de la recuperació total
del mític cantant i notícies sobre la part de la gira
cancel·lada i del concert
final de comiat, València,
Tarragona i Santander es converteixen en les últimes ciutats on ha pogut
veure's en directe a la
banda. En aquest mateix any, el 25 de juliol (Dia de Galícia), el grup va rebre la Medalla d'Or de Galícia.
Ja
en 2017, el 12 de maig, la banda anuncia mitjançant roda de premsa la
volta als escenaris per a
continuar amb, almenys en part, els concerts
cancel·lats de finals de
2016. El primer d'ells havia
de ser el 22 de juliol, just
un any després de l'accident que va obligar a cancel·lar
la recta final de la gira, i en el punt on la van deixar, Gijón. No obstant això, quan
semblava que els problemes que impedien a la banda
tancar la seva carrera en els escenaris arribaven
a la seva fi, pocs dies després, s'anuncia
una nova cancel·lació d'aquest
concert, per les mateixes raons mèdiques de Yosi que van fer cancel·lar els anteriors.
A l'espera del “Juicio final”, es va parar el temps llavors, als llimbs dels
justos, ja que des de llavors,
no va haver-hi notícies
sobre el futur de la banda, al marge
de la publicació en 2022 per la discogràfica
Santo Grial de discolibro (2 CD i 1 DVD) amb el concert en directe celebrat a Oviedo l'11 de
setembre de 2015 en el qual
participen diversos cantants convidats
de diversos grups de l'escena
rock del moment, al qual li
segueixen molt diverses reedicions en diferents formats d'anteriors publicacions. I així fins avui …
Components
Yosi
Domínguez: veu i guitarra.
Alberto Cereijo: guitarra solista.
Fernando Calvo:
guitarra rítmica.
Charly Domínguez: baix.
Tino Mojón: bateria
Antics membres
Javier Domínguez: bateria
Ángel Barrio
"Gelo": bateria
2022 (Mort)
Alogo
Mebuy "Hermes": guitarra solista. 2003 (Mort)
Ramón Costoya "Montxo":
guitarra rítmica
Carlos Costoya: bateria
Ángel Ruiz:
guitarra 2020 (Mort)
Pepe Losada:
guitarra
Tony Vallés:
guitarra
Encert
Canolas: bateria
Carlos Romero (Abuña): bateria (1986-88)
Discografia
Àlbums d'estudi
1982: Esta vida me
va a matar.
1984: Frankenstein.
1988: Ese día
piensa en mí.
1991: Maldita sea
mi suerte.
1993: Malas
noticias.
1994: Santa
Compaña.
1997: San
Francisco Express.
2000: Víspera de
todos los santos.
2003: Si yo fuera
Dios.
2005: El jardín de
las delicias.
2010: Adiós,
adiós.
Àlbums en directe
1989: Suave es la
noche.
1995: ¿Hay alguien
ahí?
2010: 29 años, 9
meses y 1 día.
2013: Gira de los
mil conciertos.
2022: La noche más suave.