Saxofonista, clarinetista
Gèneres:
Jazz
Naixement: 8 de
desembre de 1904 a Tuskegee (Alabama)
Mort: 4 de juliol de 1989 a la ciutat de
Nueva York
Lester
Boone va ser un músic de jazz nord-americà
(saxofón alt, saxofón barítono, clarinete).
Boone
va estudiar a l'Illinois College
of Music i va començar la seva carrera a Chicago amb les bandes d'Alex Calamese,
Charlie Elgar (1927), Clarence
Black i Carroll Dickerson. A finals
de la década de 1920, va tocar a la Creole Jazz Band d'Albert
Wynn i va participar en les seves gravacions
per a Vocalion Records ("Down by the Levee").
En los años siguientes, va treballar, entre otros,
con Harry Dial, Earl Hines
(1928/29) y Louis Armstrong (1931/32, "When It's Sleepy Time Down
South", solo en I got rhythm
con introducció de Armstrong 1931, Okeh) Eubie Blake Orchestry, Willie Bryant, la
Mills Blue Rhythm Band (Nova York 1933) i Jelly Roll Morton (1936), Cliff
Jackson (1937) a Nueva York amb Hot Lips Page i Eddie South (finals
de la dècada de 1930 a Chicago, Nova York). En 1940
actuó amb la seva pròpia banda. En 1941 va acompanyar
a Billie Holiday ("Am
I Blue?" Decca 1941). Tocó amb
Leon Abbey i després amb les seves pròpies bandes
a l'àrea de Nova York.
Segons Tom Lord,
va participar en 24 sessions de gravació
entre 1928 i 1941. Desde finales de la década de 1940
hasta la de 1960, va treballar a Nueva York amb les seves pròpies
bandes (inclou Everett Barksdale) en clubs com Harvey's i Lucky Bar