(Edward Lee Morgan)
Trompetista
Gèneres: Bebop, hard bop, funky
jazz
Naixement:
10 de juliol de 1938 a Filadèlfia
(Estats Units)
Mort:
19 de febrer de 1972 a Nova York (Estats
Units)
Lee Morgan (Filadèlfia, Pensilvània, els EUA, 10 de juliol de 1938 - Nova York, 19 de febrer
de 1972) va ser un trompetista estatunidenc de jazz, representant del hard bop. La seva principal influència musical va ser Clifford
Brown.
En complir els
14 anys Lee Morgan rep una
trompeta com a regal del seu pare, amb la qual aviat comencen
a destacar les seves habilitats,
per a poc després unir-se a
la big band de Dizzy Gillespie quan tenia 18 anys, romanent en ella dos anys. Comença a gravar com a líder en
1956 (després de només 4 anys tocant), especialment
per a Blue Note amb la que va gravar 25 discos. Després de la prematura mort de Clifford Brown en 1956 va ser considerat
com el successor de Brown.
En 1957 grava juntament amb John Coltrane el cèlebre Blue Train, i aquest mateix any dos dels seus millors
discos Candy i City Lights. Un any
després entra a la formació
dels Jazz Messengers de Art
Blakey on col·labora en alguns dels discos més representatius, com Moanin'.
Després de visitar a la seva família en el seu natal Filadèlfia i intentar desfer-se
de la seva addicció a l'heroïna sense aconseguir-ho, Lee va tornar a Nova York i va gravar l'àlbum The Sidewinder.
Gravat al desembre de 1963, el disc
es va convertir en un dels més
venuts del segell Blue Note.
La raó principal del seu èxit
va ser la seva peça homònima. Un blues de 24 compassos
amb una melodia senzilla de recordar tocada pel mateix Lee Morgan i el seu amic Joe Henderson. A l'estil li van dir soul jazz.
Durant els seixanta
va continuar gravant una sèrie
de discos de gran qualitat i col·laboracions
amb altres músics (Destaquen A Caddy For Daddy de Hank Mobley o Night Dreamer amb Wayne Shorter). A principis dels setanta, Morgan col·labora amb Roland Kirk per a fer costat a l'associació "Jazz and
People Movement",
dedicada a la millora de les condicions
de treball dels músics de jazz als Estats Units. Després
d'un altercat entre sets, l'esposa de Morgan, Helen Moore (també coneguda
com a Helen Morgan), li va disparar. Les lesions no van ser fatals immediatament, però l'ambulància va trigar molt a arribar a l'escena ja que la ciutat havia experimentat fortes nevades que van resultar
en condicions de conducció extremadament difícils. Van trigar tant a arribar que Morgan
va morir dessagnat. Tenia 33 anys. Helen Morgan
va ser arrestada i va passar un curt
temps a la presó abans de
ser posada en llibertat condicional. Després del seu alliberament, va tornar al seu
Carolina del Nord natal i va morir allí d'una afecció cardíaca al març de 1996.
Lee i Helen Morgan protagonitzen
el documental de 2016 I Called Him
Morgan del cineasta suec Kasper
Collin. La pel·lícula es va
estrenar l'1 de setembre de 2016, en el 73° Festival
de Cinema de Venècia i es va estrenar als cinemes dels
Estats Units, el 24 de març de 2017. El New York Times va qualificar
la pel·lícula com a delicat drama humà sobre l'amor, l'ambició i les glòries de la música. A més, va rebre el premi al millor film internacional del Festival Beefeter
In-Edit.
Enregistraments com a lider
1956 Indeed!
1956 Introducing Lee Morgan
1956 Lee Morgan Sextet
1957 Dizzy Atmosphere
1957 City Lights
1957 The Cooker
1957 Candy
1960 Here's Lee Morgan
1960 The Young Lions
1960 Lee Way
1960 Expoobident
1962 Take Twelve
1963 The Sidewinder
1964 Search for the New Land
1964 Tom Cat
1965 The Rumproller
1965 The Gigolo
1965 Cornbread
1965 Infinity
1966 Delightfulee
1966 Charisma
1966 The Rajah
1967 Sonic Boom
1967 The Procastinator
1967 The Sixth Sense
1968 Taru
1968 Caramba
1970 Live at the Lighthouse
1970 Speedball
1971 Lee Morgan
1971 The Last Session
Enregistraments com a colider
1957 Conte Candoli
& Lee Morgan: Double or
Nothin'
Enregistraments amb “Con Art Blakey y los Jazz Messengers”
1957 Theory of Art
1958 Drums Around the Corner
1958 Moanin'
1959 Africaine
1959 At the Jazz Corner
of the World (two volumes)
1959 Paris Jam Session
1960 A Night in Tunisia
1960 Like Someone
in Love
1960 Meet You at the Jazz Corner of the World (two
volumes)
1960 Roots & Herbs
1960 The Big Beat
1961 A Day with Art Blakey
1961 Impulse!!! Art Blakey!!!
Jazz Messengers!!!
1961 The Freedom Rider
1961 The Witch
Doctor
1961 Tokyo 1961
1964 'S Make It
1964 Indestructible
1965 Soul Finger
Enregistraments amb “John Coltrane”
1957 Blue Train
Enregistraments amb “Hank Mobley”
1956 With Donald Byrd
And Lee Morgan
1956 The Jazz Message
of Hank Mobley
1958 Peckin' Time
1963 No Room for Squares
1963 Straight No Filter
1965 Dippin'
1966 A Slice of the
Top
Enregistraments amb “Jimmy Smith”
1957 House Party
1958 The Sermon!
Enregistraments amb “Wayne Shorter”
1959 Introducing Wayne Shorter
1960 The Young Lions
1964 Night Dreamer
Enregistraments amb “Andrew Hill”
968 Grass Roots
1970 Lift Every Voice