La Unión és
un grup espanyol de pop
rock i new wave format a Madrid en 1982. El grup estava format
inicialment pel baixista Luis Bolín, el guitarrista Mario Martínez i el
teclista Íñigo Zabala, als quals
s'uniria el vocalista Rafa Sánchez temps després.
Han venut més de dos milions de discos, rebent en 2006 un doble disc de diamant per la seva carrera discogràfica. A més, han estat disc multiplatí, amb més de dues-centes
mil còpies, els àlbums Vivir al este del edén, Tren de largo recorrido,
Tentación y Grandes éxitos. Van obtenir disc de platí amb més
de cent mil còpies els LP
Mil siluetas i 4x4, i disc d'or amb
més de cinquanta mil còpies venudes els àlbums Psycofunkster
au lait, La Unión, El mar
de la fertilidad e Hiperespacio.
El grup es
forma a la fi de 1982 per Luis Bolin (baix), Mario Martínez (guitarra) i Íñigo Zabala (teclats). Durant el següent any preparen una gran quantitat de temes instrumentals.
A mitjan 1983 s'incorpora
Rafa Sánchez (veu). Signen amb
WEA a la fi de 1983 quan Nacho Cano i Rafael Abitbol produeixen tres cançons, dues d'elles
van ser La Niebla y Lobo Hombre en París, basades en
dos contes de Boris Vian; i
la tercera va ser Voracidad. El 12 de març de 1984
presenten en la madrilenya sala El Sol el senzill i maxisencillo Lobo
Hombre en París (amb videoclip dirigit
per José Luis Lozano), del qual es venen més de dos-cents mil senzills, sent número 1 en vendes
durant nou setmanes consecutives i aconseguint el disc d'or. A l'octubre del mateix any veu
la llum el seu primer àlbum, Mil Siluetas, que conté, a més
del gran èxit del grup, grans relats replets
d'imaginació i misteri com Sildavia, Cabaret o Eclipse
total.
Més tard vindria El maldito viento
(1985), un disc conceptual amb temàtiques
menys optimistes. Inclou algunes de les millors joies del grup, com Entre Flores Raras,
Altos y Frondosos o La Máquina del Tiempo.
4x4 (1987) és
el tercer àlbum de La Unión. Replet
de clàssics del grup, comencen a enriquir la seva música amb nous ritmes, swing per a parlar del El Rey del Ring o San
Francisco. I amb una mescla electroacústica en temes com Mariluz, Muévete ya, De aquí
a allá o Dónde estabais (en los malos tiempos), sent aquest l'últim disc produït per Nacho Cano i Rafa Abitbol.
Amb ell s'embarquen
en la seva primera gira americana.
Vivir al este del edén (1988) va suposar un punt d'inflexió i el començament de la
seva segona etapa discogràfica. No sols perquè ells mateixos
s'ocuparan de la producció
del seu quart àlbum, sinó perquè
a partir d'aquest moment es
van convertir en trio després de la marxa d'Íñigo Zabala. En aquell any també van començar a tenir major projecció a Amèrica. Aquestes noves experiències van servir com a
base a títols continguts en
aquest àlbum com Maracaibo, Más y más, Natalia o Mi viejo barrio, en el qual van tenir un paper important alguna de les seves remescles per a discoteques, en un moment en el qual la febre pels
maxis estava en tot el seu apogeu. A més
va estar en la Teletón 1988 (Xile) cantant "Hombre Lobo en Paris" Más i más es va
convertir en sintonia de La Volta Ciclista a Espanya en 1989.
En 1990 es llança
el seu cinquè àlbum d'estudi, Tentación, produït per Mike Howlett, que
conté temes com Ella es un volcán, Fueron los celos,
Si tú quisieras o Berlín. Aquest album
seria considerat el cim compositiu, mediàtica, comercial
i estètica del grup. Aquest mateix any,
Rafa Sánchez col·labora amb
Miguel Bosé en el tema Manos Vacias, amb el qual van aconseguir un enorme èxit tant a Espanya com en altres països.
En 1992 s'edita
Tren de largo recorrido, un àlbum en directe gravat durant la gira de presentació de
Tentación. Aquest àlbum, a més de recollir tots els èxits
del grup en el concert celebrat a la Corunya el 19 d'octubre de 1991, conté la versió
en castellà de Long Train Runnin'
de The Doobie Brothers. L'àlbum suposa un gran èxit comercial i
el colofó mediàtic a una
fase en la qual el grup conjumina tant l'èxit comercial com de crítica.
En 1993 es publica Psycofunkster
au lait, un àlbum marcat per un so més rock dels anys
70, una bateria més
intensa, la cerca de lletres més
adultes i cert aire de
psicodelia. L'àlbum es va produir
a Stamford (Connecticut, els Estats
Units) de la mà de Stephan Galfas, que ja havia produït a Meat Loaf o Kool
and the gang. Les col·laboracions del bateria Els Warner, el teclista José Carlos Parada i el percussionista Bashiri Jonhson van contribuir a donar major
realç al so de rock dels
70. En ell es poden trobar
temes com l'ecologia (Hermana
Tierra), el racisme (África), els
canvis polítics (Rock en Rusia),
la nostàlgia (Verano del 82), picades
d'ullet a la psicodelia (Shaman
o La Casa de los Sueños), temes d'amor (Promesa Rota)
i referències eròtic-literàries
(Lolita). L'àlbum no va funcionar comercialment
al nivell esperat i va suposar el començament del declivi comercial del grup.
En 1996 es llança
Hiperespai, un nou canvi de so, més enfocat al funk dels 70 i sons electrònics i metall. En el album destaquen els noms de John Thirkell, Dennis Rolling (famosos
per les seves sessions al costat dels Brand New Heavies),
Snake Davies i Steve Sidwell. Els
teclats són de Tony Patler. El disc es va gravar
entre Madrid, en l'estudi Sintonia,
i Londres, en els estudis Nomis i Swanyard, i es va barrejar a Londres. Alejandro Sanz va col·laborar
amb la seva guitarra en els temes “Negrita”, el seu
primer senzill, i “Ande Yo Caliente”.
L'any 1997
participen en la banda sonora del videojoc Hollywood Monsters, interpretant «Enigmas»,
la cançó principal de tal aventura gràfica.
En 1998 va arribar Fluye, produït, compost i arreglat per
la Unión. Aquest àlbum és una fugida cap
endavant en un panorama poc
receptiu a les noves sensacions.
Parlen d'un pseudo misticisme de fi de segle avançant-se a molts corrents tant musicals
com de pensament. Destaquen
temes com “Fluye”, “Déjà Vu”, “Humo”, “Mal Karma” o “Sirenas”.
Després de nou sons en l'estil
propi de La Unión arriba el seu nou
àlbum, La Unión (1999), o “El disco blanco” com és més
conegut, amb el qual van rebre diversos premis pel tema que l'obre “La Mala Vida”. Sons llatins creen temes com a “Pecado”,
“Carnaval” o la versió del “We
llauri the Champions” de Queen, sota el nom de “Somos
Campeones”.
L'any 2000 es llança el recopilatori Grandes éxitos
1984-2000, en el qual es van incloure
temes nous com a “Falso
Amor”, primer senzill i versió
del “Tainted Love”, i “El
Vuelo de Ícaro” i versions remix de “Sildavia” i “Más i más” a càrrec
de Carlos Jean. Després del llançament
d'aquest primer recopilatori,
el grup arribaria a llançar dos més en tot just sis
anys, en tots els casos amb remixes i versions dels seus
propis èxits i algunes cançons inèdites.
En 2002 es llança,
El mar de la fertilidad, contenint èxits com “Vuelve el Amor”, tema directe i contagiós amb esperit d'etern
retorn, amb aquest ànim desenfadat
de la música dels vuitanta.
En l'àlbum destaquen també cançons
com a “Buenos Tiempos”, “Un Año Más” o “Encerrado”.
En 2004, amb
el XX Aniversari del grup, s'edita Col·lecció audiovisual
1984-2004, tot un repàs a
la història visual i sonora
del grup en el qual es van incloure temes inèdits com “Sigo Aquí”, “Tu Nombre” o “Última Estación”. En aquest àlbum es recullen a més rareses de temes mítics del grup, així com
un DVD amb tots els videoclips de La Unión fins
al moment i Making Of de la
gravació de diversos dels seus àlbums i videoclips.
Més tard i amb sons
electrònics editen Love Sessions (2006), on tots els grans
èxits del grup es graven de
nou sota les noves tecnologies;
així “Lobo Hombre en París”, “Sildavia”,
“Ella és un Volcà”, “Humo”
o “Negrita” s'adapten a les pistes de ball. Per a això van comptar amb els
millors productors de l'escena electrònica com Jonathan Badichi, Julian Poker, Prompt,
Dr. Kucho! o Marcos Legazpi.
Per a 2007 el grup recupera els
seus grans èxits en una gira que els porta a
més de quaranta destins nacionals sota el títol de MAGICØ7.
En 2008 recuperen el tema “Hermana Tierra”,
original de 1993, per a una nova producció duta a terme per ells mateixos acompanyats
del Dj Julian Poker. El grup adapta aquest tema a les
noves tendències i als nous sons per a formar conjuntament amb Greenpeace i
Central Musical la plataforma miramasalla.org presentant
igualment l'audiovisual “Hermana
Tierra…Mira más allà” amb
el qual volen conscienciar a la societat a
través de la música sobre l'ús racional de l'energia i els recursos naturals. El grup va presentar
també el seu espectacle
ZERØ8 tour per diverses capitals
d'Espanya.
En 2010 fitxen
per la discogràfica Vale Music
i publiquen un nou treball discogràfic titulat big bang, encara que no va aconseguir tornar al grup a les llistes de vendes pel que la discogràfica decideix prescindir
del grup, fent que en 2012
el grup creï el seu propi segell discogràfic.
En 2013 llancen
un altre grans èxits titulat Hip-Gnosis, dividit en Best of Vol 1 (2013) i Best of Vol. 2
(2014), amb nous remixes electrònics.
En 2015, Mario Martínez decideix deixar el grup per problemes de salut, morint el 10 d'abril de 2022 a Madrid a causa d'un
càncer de laringe.
En 2018 La Unión publica la cançó en format digital "Tiempo".
En 2020, Rafa anuncia la dissolució de la banda però Luis ho nega i la banda continua sense Rafa.
Rafa Sánchez inicia una carrera en solitari i la banda continua amb
Luis al capdavant, editant
el senzill "Última estación" (Axon Produccions, 2020) i
"La Tempestad" (2022) amb Luis com a cantant.
Amb Luis Bolin al capdavant, LA UNIØN segueix en actiu, recorrent escenaris a Mèxic, Espanya, Centreamèrica i els Estats Units. La formació actual de la banda inclou
a Luis Bolin (veu i
guitarra), Rex Caravello
(guitarra i cors), Alejo Roldán (baix)
i Jesús Gutierrez de la Cruz (bateria).
El 12 de març
de 2024 es compleixen 40 anys
de la presentació a Madrid de la icona
de la música en espanyol “Lobo Hombre en París”,
considerada un dels grans èxits del rock en espanyol de
tota la història.
El 14 de maig
de 2020, Rafa Sánchez va anunciar mitjançant un comunicat la dissolució de La
Unión.
No obstant això, un dia després,
Luis Bolín va afirmar que la banda no es dissolia, acusant a Sánchez de "fabricar una faula,
inventar una notícia i treure
profit en el seu propi benefici".
Enregistraments d'estudi
1984: Mil siluetas
1985: El maldito viento
1987: 4x4
1988: Vivir al Este del Edén
1990: Tentación
1993: Psycofunkster
au lait
1996: Hiperespacio
1997: Fluye
1999: La Uniónn
2002: El mar de la fertilidad
2010: Big Bang