Josep Mas “Kitflus

(Josep Mas Portet)

 

 

Compositor i pianista

Gèneres: Jazz fusió

 

Naixement: 6 de juliol de 1954 a Mollet del Vallés (Barcelona)

 

Josep Mas Portet (Mollet del Vallés, Barcelona, 6 de julio de 1954), conocido artísticamente como Josep Mas "Kitflus", es un músico, compositor e intérprete català.

 

Amb tan sols 6 anys es va iniciar en la música, als 13 va formar part de diversos grups com "Els Estoics", "Quart Món" i "Projecte A". Amb 16 anys s'uneix al grup del cantant Tony Ronald, on rep el sobrenom de "Kitflus". Va formar part també del grup "Núvols Grisos".

 

En 1974 forma la banda Iceberg amb el guitarrista Max Sunyer, Primitivo Sancho (baix), Jordi Colomer (bateria) i Ángel Riba (veu i saxo), gravant el seu disc debut Tutankhamon, posteriorment però ja sense cantant graven el disc Coses nostres en 1976, Sentiments en 1977, Icèberg en directe en 1978 i finalment Arc-en-ciel en 1979.

 

Entre Iceberg i la seva nova aventura, Kitflus editaria un disc en solitari que avui dia no s'ha fet públic, on van col·laborar Max Sunyer, Santi Arisa, el baixista Carles Benavent, el percussionista Tito Duarte i la col·laboració del trompetista José Luis Medrano. També va fer algun concert demolidor en duo amb Santi Arisa, i va participar en l'efímer grup de directe "Funky-jazz 80".

 

En 1982, Max Sunyer i Kitflus formarien Pegasus, un grup més pròxim en els seus plantejaments al jazz que la faceta roquera i fusionadora d'Iceberg. Van comptar amb Rafael Escoté al baix i Santi Arisa a la bateria. El seu primer treball d'un total de set es va titular Noves Trobades, després vindrien Comunicació, Festival de Montreaux, Searching, Berlin: Simfonia d'una gran ciutat, Còctel, El setè cercle i en 1997 Selva pagana.

 

Josep Mas "Kitflus" a més va col·laborar en els discos del seu amic Max Sunyer: Babel, Jocs privats i Nòmades; amb Guadalquivir en Camí del concert; amb el violinista Mantequilla (Salvador Font, el pare) en el disc del mateix nom; amb Josep Maria Bardagí en el fugaç grup "Teverano" (1981), juntament amb Pere Bardagí (violí i violí elèctric), Jordi Clúa (baix elèctric i contrabaix) i Francesc Rabassa (bateria), tots ells músics de Joan Manuel Serrat; amb Santi Picó; amb Alameda en Dunes; i amb Tito Duarte en el seu disc I'm the boss.

 

Ha col·laborat també com a arranjador amb cantants i grups tan populars com Mari Trini, Joan Baptista Humet, Pasión Vega, Sergio Dalma, Lolita, Mecano, Orquestra Mondragón, Los Amaya, Babel, Manzanita, Moncho, Pedro Guerra o Joana Mas. En 1992, al costat de Joan Albert Amargós, va fer els arranjaments de l'últim disc de Camarón de la Isla, titulat Potro de rabia i miel.

 

A partir d'aquí inicia una fèrtil col·laboració amb Joan Manuel Serrat com a arranjador, estrenant-se en el CD Utopia, encara que és ben cert que aquesta col·laboració ja havia començat en els anys 70, amb Kitflus tocant el sintetitzador Moog. Ja en els anys 80 acompanya a Joan Manuel Serrat com a músic en els seus gires, i participa en els seus discos Tal com raja (1980), En Transito (1981), Utopia (1992), Nadie es perfecto (1994), Banda sonora d'un temps, d'un país (1996), Sombras de la China (1998) i Cansiones (2000), i fa part dels arranjaments del disc (2006) al teclat.

 

Més tard, Kitflus crea al costat de Joan Surribas la productora KS, compon la música de la clausura dels Jocs Olímpics de Seül, bandes sonores per a pel·lícules com a "Soldados de Plomo", "Historias de la puta mili", per a programes de televisió com "Rockopop" de TVE, "Club Super 3" de TV3 o la telenovel·la "Poblenou". Kitflus té una productora de música denominada Sulftik SL en la qual es duen a terme produccions discogràfiques, música per a publicitat, sintonies per a televisió i cinema. A més, Kitflus segueix la seva activitat artística com a intèrpret de jazz i col·laborant en discos d'altres artistes, a més de participar en l'última gira mundial de Joan Manuel Serrat titulada "Antologia desordenada". Com a font d'ingressos no li ve malament signar els arranjaments musicals del programa de TVE "Mira quien baila".

 

En 2007, Kitflus torna a participar en la reunió artística del grup Pegasus amb diversos concerts en directe, així com la gravació en 2008 d'un DVD i el llançament d'una caixa amb tota la seva discografia (nou CD). En 2020 el grup es va acomiadar definitivament.

 

En 2016 va publicar el disc Les cançons de Serrat sense Serrat (Picap) al costat del també pianista Ricard Miralles, versions a dos pianos de catorze temes de Serrat.

 

Al novembre de 2023 presenta a la Sala Luz de Gas de Barcelona (55 Festival de Jazz de Barcelona) un repertori divers amb la "Kitflus Ensemble", acompanyat pel quartet format per Olvido Lanza (violí), Andrea Beatrice (violí), Uixi Amargós (viola) i Alba Haro (violoncel).