Actriu, compositora, arranjadora
musical i discjòquei
Naixement:
1977 a Igualada
Judit Farrés (Igualada, 1974)
també coneguda com a Min. és una actriu,
compositora, arranjadora, música i discjockey espanyola.
Va estudiar música en el Conservatori
Superior de Música del Liceu i interpretació
en l'Institut del Teatre de
Barcelona. Va aconseguir una beca de l'Institut del Teatre per a
estudiar en la Scuola Europea per l'Art
dell'Attore de San Miniato.
L'any 2000, va treballar com a actriu en Fashion Feeling Music, dirigida per Josep Maria Mestres i com a discjòquei en La llum no és veu en els
carrers pels carrers de Bàsquiat, de la companyia Lanónima Imperial, amb la direcció de Xavier Albertí i Bebeto Cidra. Ha treballat
sota la direcció de Pep Anton Muñoz, Lucca Valentino, Joan Castells
i Àngel Llàcer. També ha participat en el muntatge del Teatre Lliure Titus
Andrònic, amb la direcció d'Àlex Rigola, i també
va treballar en el Cançoner
de palau, estrenat en el
Festival Castell de Peralada.
A partir de 2004, va treballar
en l'elaboració de bandes sonores i espais sonors per a espectacles, com El virus (dirigida per David Selvas ), Teatre per a minuts (Jorge Raedó), Ariadna
(Xavi Sabata), o Pell (Olga
Tragant). En solitari va
presentar l'espectacle La gestió
de la complexitat, on va
interpretar en directe la seva
pròpia banda sonora de la pel·lícula
de Serguei Eisenstein La huelga.
Va col·laborar amb Albert Pla en el disc Cançons d'amor i droga (2003) i amb la posada en escena dirigida per Àlex Rigola. En 2006,
va preparar la banda sonora de l'espectacle de Pla El
dolent de la pel·lícula, i
va col·laborar en el seu
disc Vida y milagros. També va col·laborar amb la poetessa Ajo en l'espectacle Conreant Brevetats.
En 2015, va actuar juntament amb Mireia Trias en l'obra Confidències en Alà, adaptació de la novel·la de Saphia Azzeddine de la directora Magda Puyo.
En 2019, va tornar al Teatre Lliure amb l'obra
La nostra parcel·la de Lara
Díez, interpretada al costat de Marta Marco, una peça irònica sobre «la inquietud
existencial i l'absurditat del comportament
humà quan volem donar resposta». En el mateix any també va presentar amb Ajo (María José Martín de la Falç) Soc
dona que tu (ajo & min) espectacle de micropoesia i música electrònica "és feminista, és polític, és poètic, és
surrealista" considera Ajo, autora de la micropoesia.