(Jorma Ludwik Kaukonen,
Jr.)
Guitarrista, compositor
Gèneres:
Folk, blues, rock
Naixement: 23 de
desembre de 1940 a Washington D. C. (els Estats Units)
Jorma Ludwik Kaukonen, Jr. (Washington
D.C, 23 de desembre de 1940) és un guitarrista estatunidenc de folk, blues i
rock, conegut pel seu treball amb
les bandes Jefferson Airplane
i Hot Tuna. La revista Rolling Stone ho va incloure en el lloc 54 de la seva llista de 100 millors guitarristes de tots els temps.
Fill de
Beatrice i Jorma Ludwik Kaukonen (d'origen finlandès), va passar bona part de la seva infància vivint a Filipines, a causa del treball
del seu pare, fins que finalment va tornar al seu lloc de naixement on va començar a tocar la
guitarra ja d'adolescent.
Al costat del seu futur company en Jefferson Airplane, Jack Casady, va formar
la seva primera banda a Washington anomenada The Triumphs.
En aquesta època comença a tocar la guitarra amb
la tècnica del Fingerpicking
(s'utilitzen els dits de la mà dreta
per fer sonar les cordes,
en lloc d'una púa)
En
1962, Kaukonen es va mudar a la Badia
de San Francisco per a estudiar en la Universitat de
Santa Clara. Va començar a tocar blues en solitari per bars i cafès, a vegades acompanyat per una joveníssima Janis Joplin. D'aquesta
època queda com a testimoniatge la gravació de 1964
titulada The Typewriter Tapes. En la universitat va conèixer a Paul Kanter, que ho va convidar a assistir a un assaig de Jefferson
Airplane i després d'una jam session
el va convidar a formar part
de la banda. Kaukonen, com
a guitarrista de blues, mai va pensar a tocar en una
banda de rock, no obstant això
el van atreure els
múltiples efectes sonors
que li oferia la guitarra elèctrica
i no va dubtar a unir-se al grup.
En la seva època en Jefferson Airplane, no va ser massa prolífic quant a composició, no obstant això va deixar algunes peces memorables com el
tema acústic Embryonic Jorney, que apareix en Surrealistic Pillow, el segon àlbum de la banda, en el qual es fa patent el seu virtuosisme en el domini del fingerpicking. En el següent
àlbum, After Bathing at Baxter's, el so de Kaukonen es torna més dur,
inspirat, entre altres pel guitarrista Mike Bloomfield. Aquest
canvi d'estil es fa patent en The Last
Wall of the Castle i en la instrumental
Spare Chaynge, coescrita al
costat de Jack Casady i
Spencer Dryden. En Crown of Creation
signatura Star Track. En
1971, la banda publica l'àlbum Bark
on Kaukonen apareix acreditat en tres temes;
la instrumental Wild Turkey, Feel
Sota Good i l'autobiogràfica
Third Week in the Chelsea en la qual expressa els seus
sentiments sobre la desintegració
de la banda.
En
1969 posa en marxa al costat
del seu company Jack Casady un projecte paral·lel a Jefferson Airplane al
qual bategen amb el nom de Hot Tuna, en el qual Kaukonen torna als seus orígens
com bluesman acústic. Després de la dissolució de Jefferson Airplane
en 1972, el so de la banda es tornaria
més elèctric i comptarien amb la col·laboració del violinista Papa John Creach
per a la gravació del seu
primer àlbum d'estudi, Burger
(1972), els dos àlbums previs havien estat
gravacions acústiques en directe. Per al seu següent àlbum, The Phosphorescent Rat (1973), també van comptar amb Papa John Creach. A partir de
1974, a Casady i Kaukonen se'ls uneix el bateria Bob Steeler, durant aquest període,
la banda va ser cèlebre pels
seus llargs directes instrumentals.
Kaukonen va començar la seva carrera en solitari en 1974 amb la gravació de l'àlbum Quah. Produït per Jack Casady, Quah va presentar doblatges de corda en algunes pistes, així com diverses pistes escrites i cantades per Tom Hobson. La cançó d'obertura "Genesis" apareix en les pel·lícules Margot
at the Wedding (2007) i Transcendence (2014). L'obra que apareix en la portada
de l'àlbum
s'exhibeix en Donkey Coffee and Espresso, una cafeteria en Athens (Ohio).
En
1979, Kaukonen va llançar
el seu segon àlbum en solitari, Jorma. Més tard
aquest any, va començar a girar amb una sèrie de formacions, compostes d'un baixista i un bateria, que inicialment incloïa al bateria de Hot Tuna, Bob Steeler.
Durant aquest temps, va experimentar amb una
nova imatge, amb cabell curt i tenyit
i extensos tatuatges que adornen el seu cos, esquena i braços. Va gravar l'àlbum Barbeque King que va ser llançat
en 1980. Els seguidors tradicionals de Kaukonen no es
van congratular amb aquesta
nova imatge, percebuda com a "punk", i les vendes de l'àlbum
van ser tan decebedors que Jorma
aviat es va retirar de RCA Rècords.
Va
continuar tocant com a
solista durant la dècada de
1980 i igual que ocorria en la seva
etapa amb Hot Tuna, realitzava
concerts de llarga durada, generalment començant amb una part acústica d'una hora seguit d'un intermedi llarg i després una part elèctrica de dues hores, a vegades
acompanyat de baix i bateria. A partir de 1986 va tornar a les actuacions amb Hot Tuna. Durant el transcurs d'una d'elles, en 1988 en The Fillmore, Kaukonen
va comptar amb la col·laboració sorpresa de Grace Slick,
sorprenent el seu antic company de Jefferson Airplane, Paul Kantner, que es trobava entre el públic. L'èxit d'aquesta actuació va ajudar a aplanar el camí per a una reunió de
Jefferson Airplane en 1989, que va incloure una gira i un nou àlbum.
En
1984, Kaukonen va col·laborar
amb Robert Hunter en l'àlbum
Amagamalin Street, publicat
amb Relix Rècords, un segell discogràfic fundat pels Kippel, especialitzat
en bandes de l'Àrea de la Badia de San Francisco. Relix també
va llançar Splashdown, amb una rara actuació de Hot Tuna
en una emissora de ràdio de
Nova York ja desapareguda. Relix Rècords va continuar sent el segell discogràfic de la banda fins a
2000. En 1985, Kaukonen va actuar amb
la banda There Goes the Neighborhood al costat del baixista Jaco Pastorius.
En
1993, va col·laborar amb l'ex tecladista de Grateful Dead, Tom Constanten en la gravació de nombrosos arranjaments de "Embryonic Journey". Les pistes resultants
es van publicar l'àlbum Embryonic
Journey de 1994. En 1999, va tocar diversos concerts amb Phil Lesh i en 2000, va aparèixer amb la banda de jam Widespread Panic durant la seva gira d'estiu. El seu àlbum de 2002, Blue Country Heart,
va ser nominat per a un premi
Grammy.
Amb la seva
esposa Vanessa, Kaukonen posseeix
i opera Fur Ranch Ranch, un campament de música i
guitarra de 119 acres (0,48 km²) en els pujols del sud-est d'Ohio, al nord de Pomeroy, amb un estudi de 32 pistes. El 28 d'agost
de 2018, St. Martin's Press
va publicar l'autobiografia de Kaukonen,
Been Sota Long: My Life and Music.
Durant la seva etapa en Jefferson Airplane,
Kaukonen solia utilitzar una guitarra Gibson ES-345. Actualment
utilitza guitarres acústiques Martin. En 2010, Martin Guitars
va crear el model Martin M-30 Jorma
Kaukonen Custom Artist Edition, dissenyat per Kaukonen a partir
de dos models de guitarres
Martin que havia usat amb anterioritat.
Enregistraments com a lider
Quah
(1974)
Jorma
(1979)
Barbeque
King” (1981)
Too
Hot to Handle (1985)
Embryonic Journey (1994)
The Land of Heroes (1995)
Christmas
(1996)
Too Many Years (1998)
Blue
Country Heart (2002)
Stars
in My Crown (2007)
River
of Time (2009)
Ain't
In No Hurry (2015)
Enregistraments amb “Jefferson Airplane”
Jefferson
Airplane Takes Off (1966)
Surrealistic Pillow (1967)
After Bathing at Baxter's (1967)
Crown
of Creation (1968)
Bless Its Pointed Little Head (1969)
Volunteers
(1969)
Bark
(1971)
Long
John Silver (1972)
Jefferson
Airplane (1989)
Enregistraments amb “Hot Tuna”
Hot
Tuna (1970)
First Pull Up, Then Pull
Down (1971)
Burgers
(1972)
The Phosphorescent Rat (1973)
America's Choice (1975)
Yellow Fever (1975)
Hoppkorv
(1976)
Double Dose (1977)
The Last Interview? (1978)
Splashdown
(1984)
Historic
Hot Tuna (1985)
Pair a Dice Found (1990)
Live
at Sweetwater (1992)
Live
at Sweetwater 2 (1993)
Trimmed
& Burning (1995)
Land
of Heroes (1995)
Classic
Hot Tuna Acoustic (1996)
Classic
Hot Tuna Electric (1996)
Splashdown Two (1997)
Live
at Stove's (1997)
And
Furthurmore... (1999)