(Jordi Savall i
Bernadet)
Compositor, musicòleg,
director d'orquestra i violagambista
Instruments: Viola da
gamba
Gèneres: Música clàssica,
música del Barroc i música antiga
Naixement: 1 d'agost de 1941 a Igualada
(Catalunya)
Savall
va començar a estudiar (1947-1955) de la mà del mestre Joan Just. En 1965 va
començar a estudiar violoncel en el Conservatori de Barcelona.
En
1968 es va traslladar a Suïssa per a ampliar la seva formació en la Schola Cantorum
Basiliensis, reivindicant un instrument antic gairebé oblidat, la viola de
gamba, i defensant la importància de la música antiga de la península ibèrica.
En aquest centre va ser deixeble del mestre August Wenzinger, a qui va succeir
en 1973.
En
1970 va començar una reeixida carrera com a intèrpret de viola de gamba, de la
qual és considerat per la crítica un dels més grans intèrprets. Entre 1974 i
1989 va fundar tres conjunts, Hespèrion XX (1974, ara Hespèrion XXI), La Capella
Reial de Catalunya (1987) i ancient music (1968),i
(CIM Foundation) 2002 amb repertoris que van des de l'Edat mitjana al segle
XIX, però que sempre són interpretats amb el màxim rigor històric.
En
1973 comença la seva etapa com a professor en la Schola Cantorum Basiliensis.
El seu treball en la docència, la recerca i com a Ambcertista ho Ambverteixen
en una de les principals figures implicades en el procés de revaloració de la
música històrica. Per això se'l reconeix de manera unànime com un dels artistes
més importants de la música antiga en l'actualitat, sent avui professor convidat
en la Juilliard School de Nova York.
Ha
dirigit orquestres de prestigi com l'Orquestra Simfònica de la Fundació Calouste
Gulbenkian, l'Orquestra Camerata de Salzburg, la Wiener Kammerorchester i la Philarmonia
Baroque Orchestra de San Francisco.
Durant
més de 25 anys de reivindicació de la música antiga, Jordi Savall ha rebut
nombroses distincions. En 1988 va ser nomenat Officier de l'Ordre donis Arts et
donis Lettres pel Ministeri de Cultura de França i en el 2012 va ser elevat a
la categoria de "Commandeur donis Arts et donis Lettres” i “Chevalier” de
la Legió d'Honor. En 1990 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de
Catalunya. En 1998, el Ministeri de Cultura d'Espanya li va atorgar la Medalla
d'Or de les Belles Arts, i des de 1999 és Membre d'Honor de la Konzerthaus de
Viena. També ha rebut el Premi d'Honor de la Fundació Jaume I, i ha estat
investit doctor honoris causa per la Université Catholique de Lovaina (Bèlgica)
en el 2000, per la Universitat de Barcelona (Espanya) en 2006 i per la
Universitat de Evora (Portugal) en 2007, “Victoire de la Musiqui” a la seva
trajectòria professional (2002), “Medalla d’Or” del Parlament de Catalunya i Premi
d'Honor de la “Deutsche Schallplattenkritik” (2003).
En el
2008 Jordi Savall va ser nomenat “Ambaixador de la Unió Europea per al diàleg
intercultural” i juntament amb Montserrat Figueras van ser investits “Artistes
per a la Pau” dins del programa de “Ambaixadors de Bona Voluntat” de la UNESCO.
A l'any següent va ser nomenat novament “Ambaixador de l'any 2009 de la
creativitat i la innovació” per la Unió Europea i el Ambsell Nacional de la
Cultura i els Arts de Catalunya li va atorgar el “Premi Nacional de Música”. El
mateix any va rebre el premi “Händelpreis der Stadt Halle 2009” d'Alemanya i en
companyia de Montserrat Figueras, va rebre el “Prix Méditerranée” atorgat pel
Centre Méditerranéen de Littérature a Perpinyà.
En
2010 Jordi Savall ha rebut el “Praetorius Musikpreis Niedersachsen 2010” (premi
Praetorius de Música) del Ministeri de Cultura i Ciència de la Baixa Saxònia en
la categoria “Internationaler Friedensmusikpreis” (Premi Internacional de
Música per a la Pau) pel punt de trobada que comporten les seves creacions
musicals entre la tradició cristiana, jueva i musulmana. En aquest mateix any,
Jordi Savall va rebre de la Reial Acadèmia de les Arts i les Ciències-Premis de
la Música el premi al “Millor Intèrpret de Música Clàssica” pel disc The Celtic
Viol, i en 2011 va rebre de la mateixa institució el premi al “Millor Intèrpret
de Música Clàssica” pel disc The Celtic Viol II. Jordi Savall ha estat
guardonat amb el prestigiós Premi Léonie Sonning 2012.
En
2014 Savall va rebre el Premi Nacional de Música atorgat pel Ministeri
d'Educació, Cultura i Esport espanyol, al qual va renunciar en protesta per la
política cultural del govern de Mariano Rajoy. Segons l'intèrpret, el govern és
«responsable del dramàtic desinterès i de la greu incompetència en la defensa i
promoció de l'art i dels seus creadors», així com de «menysprear a la immensa
majoria de músics que amb grans sacrificis dediquen les seves vides a mantenir
viu el patrimoni musical hispànic, ja que sense ells totes les músiques
medievals, renaixentista i barroques no existirien». En els anys posteriors, manté una actitud crítica amb les polítiques culturals
espanyoles. En 2022, denúncia: «La música espanyola i els músics espanyols que defensem el nostre patrimoni estem
abandonats des de fa segles. Seria fantàstic que per fi hi hagués un president
que fos conscient que el patrimoni musical és una de les coses més importants
que tenim».
La
seva discografia supera el centenar de gravacions en diferents segells, pels
quals ha rebut més de cinquanta premis internacionals. Des de 1998 edita els
seus discos amb el seu segell propi, ALIA VOX.
Ha
interpretat peces provinents de les corts de Carles V, Alfons I i Ferran I.
Jordi
Savall ha posat música a la vida de Bartolomé Esteban Murillo en honor al quart
centenari del naixement del pintor, en un concert celebrat a Sevilla el 28 de
novembre de 2017.
Jordi
Savall té, a Cardona, un dels seus preferits santuaris: la canònica Església de
Sant Vicent de Cardona, una de les obres mestres del romànic català. El músic
reconeix aquest espai com "un dels llocs amb millors condicions acústiques
del món". En ell se serveix per a
inspirar-se i registrar les seves composicions, que no són poques. Per això, al juny de 2019, va rebre
el títol de Fill Adoptiu de Cardona, després de realitzar un concert per a commemorar
els 1000 anys d'història d'aquesta joia del romànic.
El seu
treball també inclou la música per a pel·lícules, havent guanyat un Cèsar (a la
millor música) en 1992 per la banda sonora de Tots els matins del món (Tous els
matins du monde), i resultant nominat en els mateixos premis en 1998 per la
partitura de Marquise.
1991 -
Tous les matins du monde, de Alain Corneau.
1993 -
El Pájaro de la felicidad, de Pilar Miró.
1993 -
Jeanne la Pucelle I: Les batailles, de Jacques Rivette.
1994 -
Jeanne la Pucelle II: Les prisons, de Jacques Rivette.
1997 -
Hosszú alkony, de Attila Janisch.
1997 -
Marquise, de Vera Belmont.
1997 -
Secret defense, de Jacques Rivette.
L'1 de
febrer del 2022, Jordi Savall va ser nomenat membre d'honor de la Royal
Philharmonic Society de Londres.
Àlbums com a integrant d'Ars Musicae de
Barcelona
1968
- Victoria de los Angeles: Songs of Andalusia.
1968
- Le Moyen-Age Catalan.
Àlbums com a integrant de
"Ricercare-Ensemble für Alte Musik, Zurich"
1971
- De Guillaume Dufay à Josquin Des Prés. Chansons d'amour du 15e siècle.
1972
- Ludwig Senfl: Deutsche Lieder.
1973
- Musik des Trecento um Jacopo da Bologna.
1973
- Die Instrumentalvariation in der Spanischen Renaissancemusik.
1973
- Praetorius: Auswalh aus Terpsichore.
1974
- The King's Musick aus der Zeit Henry VIII.
1975
- Danze e musiche del Rinascimento italiano.
Àlbums com a integrant d'altres grups
1972
- Telemann: Suite & Ambcerto. Amb la Orchestre de chambre Jean-François
Paillard.
1976
- Emilio de' Cavalieri: Rappresentazione di Anima e di
Corpo. Amb
1977
- Musik im Rittersaal Schloss Thun. Amb Slokar Posaunenquartett, etc.
1980
- Virtuose Verzierungs-Kunst um 1600. Virtuoso ornamentation around 1600. Amb
la Schola Cantorum Basiliensis. Deutsche Harmonia Mundi
Àlbums com a solista o acompanyat
d'altres músics
1970
- Recercadas del "Tratado de Glosas". Junt a Genoveva Gálvez y Sergi Casademunt.
1971
- Music for guitar and harpsichord. Junt a John Williams y Rafael Puyana.
1975
- J.S. Bach: Flute sonatas. Amb Stephen Preston, Trevor Pinnock.
1975
- Canti amorosi. Amb Nigel Rogers, Colin Tilney, Anthony Bailes y Pere Ros.
1975
- Jean-Sébastien Bach: L'Œuvre pour flûte. Amb Jean-Pierre Rampal, Robert
Veyron-Lacroix, Alain Marion y Robert Gendre.
1976
- Marin Marais: Pièces de viole du second Livre, 1701. Amb Anne Gallet y
Hopkinson Smith.
1976
- François Couperin: Pièces de violes, 1728. Avec la basse chiffrée par Mr F.
C. Amb Ton Koopman y Ariane Maurette.
1976
- Sieur de Sainte Colombe: Ambcerts à deux violes esgales. Amb Wieland Kuijken.
1976
- Louis de Caix d'Hervelois: Pièces de viole, avec la Basse-Ambtinuë, 1.er et
3e Livres. Amb Ton Koopman, Ariane Maurette, Hopkinson Smith.
1976
- Italienische und englische Barock Musik für Blockflöte. Amb Ambrad Steinmann
y Hopkinson Smith.
1976
- Musica barocca española. Amb Monserrat Figueras, Janneke van der Meer, Pere
Ros y Ton Koopman.
1977
- Pièces de violle de Mr Demachy. En Musique et en Tablature.
1977
- Marin Marais: Pièces de viole du quatrième Livre, 1717. Suite d'un goût étranger.
Amb Ton Koopman y Hopkinson Smith.
1977
- C.P.E. Bach: Flöten-Sonaten. Amb Hans-Martin Linde y Colin Tilney.
1977
- A Musicall Banquet (1610). Furnished with a varietie of delicious Ayres,
collected out of the best authors in English, French, Spanish and Italian. Amb
Nigel Rogers y Anthony Bailes.
1978
- "The Punckes Delight" and other seventeenth century english music
for viol and keyboard. Amb Trevor Pinnock.
1978
- Michel De La Barre: Pièces pour la flute traversière avec la basse Ambtinue,
1710. Amb Stephen Preston, Blandine Verlet y Hopkinson Smith.
1978
- Antoine Forqueray "Le Père": Pièces de viole avec la basse Ambtinuë.
Amb Ton Koopman y Christophe Coin.
1978
- J.S. Bach: The Sonatas for Viola da gamba and Harpsichord, BWV 1027-29. Amb
Ton Koopman.
1978
- Telemann: Pariser Quartette, Nr. 7-9. Quartets for flute, violin, viola da
gamba and bass Ambtinuo. Amb Hans-Martin Linde, Lucy van Dael, Alan Curtis y
Pere Ros.
1978
- Telemann: Pariser Quartette, Nr. 10-12. Quartets for flute, violin, viola da
gamba and bass Ambtinuo. Amb Hans-Martin Linde, Lucy van Dael, Alan Curtis y
Pere Ros.
1979
- Marin Marais: Pièces à 2 violes du premier livre, 1686. Amb Christophe Coin,
Ton Koopman y Hopkinson Smith.
1979
- Orlando Gibbons: Fantaisies Royales (Fantasies of III Parts). Amb Christophe
Coin, Sergi Casademunt y Johannes Sonnleitner.
1980
- Lessons for the Lyra-violl. Corkine, Ferrabosco, Anon.
1980
- John Coprario: Ambsort Musicke. Amb Christophe Coin y Sergi Casademunt.
1982
- Captaine Tobias Hume: Musicall Humors 1605.
1984
- Caccini: Le Nuove Musiche - Firenze 1601. Amb Montserrat Figueras, Hopkinson
Smith, Robert Clancy y Xenia Schindle.
1983
- Marais: Pièces de viole du cinquième Livre, 1725. Amb Ton Koopman y Hopkinson
Smith.
1990
- Diego Ortiz: Recercadas del Trattado de Glosas 1553 Amb Ton Koopman, Lorenz
Duftschmid, Rolf Lislevand, Paolo Pandolfo y Andrew Lawrence-King.
1992
- Sainte Colombe: Ambcerts à deux violes esgales, tome II. Amb Wieland Kuijken.
1992
- Marin Marais: Pièces de viole du troisième Livre (1711). Amb Ton Koopman y
Hopkinson Smith.
1993
- Tarquinio Merula: Arie e Capricci. Amb Montserrat Figueras, Jean-Pierre
Canihac, Ton Koopman, Andrew Lawrence-King, Rolf Lislevand y Lorenz Duftschmid.
1995
- Lluís del Milà: Fantasies, Pavanes & Gallardes. Amb Andrew Lawrence-King,
Sergi Casademunt, Eunice Brandão y Lorenz Duftschmid.
1996
- La lira d'Espéria. La vièle médiévale. Amb Pedro Estevan.
1998
- Les Voix humaines. Abel, Bach, Marais, Sainte-Colombe.
2000
- Johann Sebastian Bach: Die Sonaten für Viola da gamba und Cembalo. Amb Ton
Koopman.
2003
- Le Parnasse de la Viole, vol. I: Mr. de Sainte Colombe le Fils: Pièces de
viole - Six Suittes & Tombeau.
2003
- Le Parnasse de la Viole, vol. II: Marin Marais, Pièces de viole du SeAmbd
Livre, 1701 & Hommage à Mons.r de Lully et Mons.r de Sainte Colombe. Amb
Rolf Lislevand, Xavier Diaz-Latorre, Philippe Pierlot, Pierre Hantaï.
2004
- Tobias Hume: Musicall Humours (Londres, 1605).
2005
- Du temps et de l'instant. Amb Montserrat Figueras, Arianna Savall, Ferran
Savall y Pedro Estevan.
2006
- Lux Feminae (900-1600). Amb Montserrat Figueras, Tina Aagaard, Arianna
Savall, Laurence Bonnal, Begoña Olavide, Andrew Lawrence-King, Frederike
Heumann, Fahmi Alqhai, Pierre Hamon, Driss El Maloumi, Rolf Lislevand, Pedro
Estevan, Marc Clos y Carlo Rizzo.
2006
- Le Parnasse de la viole, vol. III: Marin Marais: Suitte d'un Goût Étranger. Amb
Pierre Hantaï, Xavier Díaz-Latorre, Rolf Lislevand, Philippe Pierlot, Andrew
Lawrence-King y Pedro Estevan.
2009
- The Celtic Viol – La Viole celtique. An Homage to the Irish and Scottish
Musical Traditions. Amb Andrew Lawrence-King.
Àlbums juntament amb altres grups
2002
- Fès: Festival des musiques sacrées du monde. Une âme pour la mondialisation. Amb
Rolf Lislevand y Pedro Estevan.
2003
- Trigonale 2003 - Stimmingen. Festival der alten musik. Amb Arianna Savall,
Ferran Savall y Dimitri Psonis.