(John Benson Sebastian)
Cantautor, compositor
Instruments: Veu, guitarra, piano, harmònica
Tipus de veu: Tenor
Gèneres: Folk, rock, pop, blues
Naixement:
17 de març de 1944 a Greenwich Village,
Nova York, els Estats Units
El tipus de veu
de Joan Sebastian és tenor.
Encara que la seva veu es caracteritzava per un rang ampli i agut, especialment
en els seus inicis, a partir dels anys 90 va tenir problemes de gola que van afectar i van canviar
la seva manera de cantar,
John Benson Sebastian
(17 de març de 1944) és un
cantautor, guitarrista i armonicísta estatunidenc. Conegut per ser membre fundador de la banda The Lovin' Spoonful, inclosa en el Saló de la Fama del Rock and roll en 2000. Sebastian va formar part de l'elenc d'artistes que van
participar en el Festival de Woodstock en 1969. Durant
la seva etapa en solitari
va obtenir un gran èxit amb el seu senzill
de 1976 "Welcome Back".
Sebastian va néixer i va créixer en el Greenwich Village
de Nova York. Fill d'un músic armonicísta i una guionista
de radi, la seva padrina va
ser l'actriu Vivian Vance
("Ethel Mertz" en
la sèrie
I Love Lucy), intima amiga
de la seva mare. Va créixer envoltat de música i de músics, artistes com Burl
Ives i Woody Guthrie, i sentint tocar en el seu propi veïnat a Lead Belly i Mississipí John Hurt. Després de graduar-se en la Blair Academy,
un internat privat en Blairstown (Nova Jersey) en 1962, Sebantian
va acudir durant un any a
la Universitat de Nova York, que va abandonar per a
dedicar-se a la música.
A principis dels
60, Sebastian es va interessar
per la música Blues i va començar a tocar l'harmònica. A través del seu
pare, va conèixer a músics
de blues com Sonny Terry i Lightnin' Hopkins, que van influir en el seu estil. Va formar part del corrent cultural folk i blues que en aquella època s'estava desenvolupant en Greenwich Village
i que més tard
evolucionaria cap al folk rock.
A més de l'harmònica,
Sebastian va tocar la guitarra i ocasionalment
l'autoarpa. En 1964, va col·laborar
tocant la guitarra i l'harmònica
en l'àlbum de Billy Faier, The Beast of Billy Faier. També va tocar per a Fred Neil en l'àlbum Bleecker & MacDougal i amb Tom Rush en el seu àlbum homònim de 1965. Va
formar part de les bandes Even Dozen Jug
Band i The Mugwumps, que va
abandonar per a formar the Lovin'
Spoonful. Bob Dylan ho va convidar a participar, tocant
el baix, en les sessions de
gravació de Bringing It All Back Home i a unir-se a la
banda per a sortir de gira, encara que Sebastian va declinar l'oferta
per a poder concentrar-se en el seu propi projecte, the Lovin'
Spoonful.
Sebastian va fundar The Lovin' Spoonful al costat del guitarrista canadenc Zal Yanovsky. Van llançar el seu primer senzill "Do You Believe in Magic" el 20 de juliol de 1965, convertint-se en
un èxit immediat i aconseguint el número 9 del Billboard
Hot 100. Aquest seria el
primer dels set senzills de
The Lovin' Spoonful que van entrar de manera consecutiva en el top 10
del Billboard Hot 100 entre 1965 i
1966. A "Do You Believe
in Magic" li va seguir "You
Didn't Have to Be Sota Nice" (Núm.10),
"Daydream" (Núm.2), "Did You Ever
Have to Make
Up Your Mind?" (Núm.2),
"Summer in the City"
(Núm.1), el seu primer i únic
número 1, "Rain on the
Roof" (Núm10) i "Nashville Cats" (Núm.8). La banda va gravar a més les bandes sonores de les pel·lícules What's Up, Tiger Lily? de Woody
Allen i You're a Big Boy Now de Francis Ford Coppola, amb
temes composts pel mateix John Sebastian.
En 1967 un escàndol de drogues
va acabar amb la marxa de Zal Yanovsky. El guitarrista canadenc havia estat detingut a San Francisco
per possessió
de marihuana i davant el temor d'una
deportació,
havia donat el nom de la persona que li havia subministrat la droga, la qual
cosa va provocar una reacció adversa per part de la comunitat hippie que
va voler boicotejar la
venda dels discos del grup.
Zanovsky va abandonar la banda al maig
de 1967 i poc després ho faria també Sebastian, per a iniciar la seva
carrera en solitari.
Encara que la resta de components
de la banda van voler continuar amb
el projecte, la marxa dels seus dos fundadors
i principals compositors va
fer que The Lovin' Spoonful acabessin per separar-se definitivament
en 1969.
Un dels primers
projectes de Sebastian després d'abandonar The Lovin' Spoonful
va ser escriure la lletra i
la música del musical Jimmy Shine de Murray Schisgal, que es va estrenar a Broadway al desembre de 1968
amb Dustin Hoffman com a protagonista. El musical es va mantenir
en cartell fins a abril de
1969.
A l'agost de 1969, John Sebastian havia acudit com a espectador al
festival de Woodstock. Es trobava en el 'backstage' quan l'organització
de forma improvisada li va convidar a sortir a l'escenari, ja que es necessitava prolongar les actuacions
acústiques pel fet que la pluja havia danyat els
equips per a grups amplificats i s'estava treballant a reparar-los. Sebastian
va realitzar una actuació
memorable, interpretant tres temes del seu àlbum John B. Sebastian, que encara no s'havia publicat, i dues cançons de The Lovin' Spoonful; "Darling Be
Home Soon" i "Younger
Generation". Sebastian
havia consumit marihuana i
LSD, ja que no tenia previst sortir a actuar, per la qual cosa durant la seva actuació no va deixar de cridar: "Sou realment genials!".
L'actuació de Sebastian va
ser recollida en l'àlbum
oficial de Woodstock i en la pel·lícula documental. Vint-i-cinc anys més tard va participar en Woodstock
'94, acompanyant en l'harmònica
a Crosby, Stills and Nash i actuant
al costat de la seva pròpia banda, the J-Band. Al setembre de 1969, un mes després
de la seva aparició en Woodstock,
va realitzar una actuació
en el Big Sud Folk Festival, interpretant temes
propis i del repertori de The
Lovin' Spoonful.
Al gener de 1970, Sebastian va publicar John B. Sebastian
el seu primer àlbum en solitari amb Repris
Rècords (segello propietat de Warner Bros. Rècords), que va comptar amb la col·laboració de Crosby, Stills & Nash. Va ser l'àlbum
de major èxit de la carrera
en solitari de Sebastian, aconseguint el número 20 del Billboard.
A causa de disputes legals MGM Rècords,
també va publicar l'àlbum, amb
diferent portada i sense autorització de Sebastian. A aquest llançament li va seguir l'àlbum en directe John Sebastian Live, també publicat
per MGM. El segon àlbum per
a Represa Rècords, Cheapo Cheapo Productions Presents Real Live John Sebastian,
va ser gravat a tot córrer a fi de proporcionar al públic un àlbum en directe autoritzat per l'artista.
Per al seu tercer àlbum, The Four
of Us (1971), Sebastian uso
una banda de suport consistent
en Paul Harris (teclats), Dallas Taylor (bateria) i Kenny Altman (baix). Va estar considerant la
idea de formar amb ells un grup estable però Harris i Taylor
van decidir unir-se a la banda de Stephen Stills, Manassas.
Per a la gravació
del seu següent àlbum, Tarzana Kid
(1974), Sebastian va tornar a recórrer a una banda de suport, comptant amb els reconeguts
músics de sessió Lowell
George (que coescribió amb Sebastian
el tema "Face of Appalachia"),
Phil Everly, Emmylou
Harris, the Pointer Sisters,
David Grisman i Buddy Emmons.
La carrera musical de Sebastian
va sofrir un estancament a mitjan 70. Després del llançament de Tarzana Kid va intentar deixar el seu segell discogràfic,
però el contracte amb Repreis Rècords l'obligava a publicar un disc més. En 1976 va tenir un inesperat èxit amb el tema "Welcome Back"
que va ser inclòs com a cançó de capçalera de la sèrie Welcome Back, Kotter. El tema va aconseguir el
número u en el Billboard Hot 100, el seu únic número u en la seva marxa en solitari
i Repris Rècords va
publicar un àlbum titulat Welcome Back que no va tenir la promoció que Sebastian esperava. Després d'aquest àlbum, l'últim amb Repris,
només va publicar amb companyies independents.
Durant els anys
60 i 70, John Sebastian, va participar com a músic de sessió convidat en gravacions d'altres artistes. Va tocar l'harmònica en
el tema "Roadhouse Blues" de The Doors sota el pseudònim de G. Puglese per a
evitar problemes amb el seu contracte i per a evitar que se l'associés
amb Jim Morrison,
que en aquest moment s'enfrontava a un judici per
conducta lasciva. També va aparèixer en dos àlbums en directe de The Doors, tocant
"Little Red Rooster" en Alive,
She Cried i interpretant set temes en Live in Detroit.
Sebastian apareix acreditat com armonicísta
en el tema "Déjà vu"
de Crosby, Stills, Nash & Young, els qui prèviament li havien proposat unir-se a la
banda, invitació
que va declinar. Una altra gravacions
en les quals apareix són, l'àlbum Stephen Stills de Stephen Stills, You Ca Be Anyone This Time Around de Timothy Leary i en Two Sides of the Moon l'únic àlbum en solitari de Keith Moon.
Discografia
1970 John B. Sebastian
1970 John Sebastian Live
1971 Cheapo-Cheapo Productions
Presents Real Live John Sebastian
1971 The Four of Us
1974 Tarzana Kid
1976 Welcome Back
1982 Blues Harmonica
1993 Tar Beach
1995 John Sebastian
1996 I Want My Roots
1996 King Biscuit Flower
Hour (en directo)
1996 John Sebastian Teaches
Beginning Blues Harmonica
1999 Chasin' Gus' Ghost
2001 One Guy, One Guitar (en directe)